Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, el buit fa referència a cosa “mancada de contingut físic o mental”.
Al llarg de la història nombrosos pensadors, filòsofs, psicòlegs i psiquiatres han parlat del buit donant diferents conceptualitzacions d’aquest, tot i així el buit no ha estat estudiat en profunditat i és difícil de definir.
El buit existencial
N’hi ha que descriuen el buit com una existència sense sentit. Es tractaria d’un buit existencial que pot relacionar-se amb el propòsit de la vida. En aquest sentit s’entén el buit que senten algunes persones davant d’una vida superficial on no hi ha un propòsit més gran, o quan ja s’han aconseguit certes metes i no hi ha noves motivacions, es percep la vida com avorrida, supèrflua o acompanyada d’un sense sentit generalitzat.
També pot associar-se aquest sentiment a unes certes pèrdues o dols, en els quals les persones entren en contacte amb l’absència de sentit al no tenir a aquelles persones o activitats que les feien sentir útils, amb metes i gratificacions. Alguns exemples d’aquestes situacions serien el niu buit, la pèrdua de la parella, la jubilació o un acomiadament laboral. Enfront d’aquest tipus de buit existencial, el Víctor Frankl proposa que la cerca de sentit vital podria donar forces a les persones i conferir-los una identitat que els permeti una vida satisfactòria i fructífera.
El buit emocional
Existeix, no obstant això, un altre sentiment relacionat al buit, ja no existencial, sinó més emocional que pot fins i tot sentir-se en el cos. A les sessions de psicoteràpia algunes persones refereixen sentir una sensació de buit intern, el descriuen de diferents maneres, com una cosa intensa que no poden calmar o omplir, que sempre està present o que mai se’n va. Hi ha els qui senten que els anul·la o paralitza; altres ho descriuen com el no res, un estat que no els permet sentir emocions; i, a vegades, ho descriuen com un forat que ho ocupa tot.
El sentiment de buit també pot associar-se amb trets depressius com el tedi, l’apatia, la solitud, l’angoixa o l’anhedonia, però no és cap de les emocions anteriors, és una cosa diferent.
Llavors, per poder definir si el buit està o no relacionat amb una malaltia o un quadre més gran és molt important observar si es tracta d’un sentiment transitori, vinculat amb el moment vital que s’està travessant, o si és permanent.
En el primer cas pot tractar-se d’una crisi vital, com l’adolescència, el moment en què els fills marxen de casa dels pares o la jubilació, per exemple. També pot tractar-se d’una situació que irromp en la vida de la persona com un canvi o una pèrdua inesperats.
En el segon cas, és a dir, el de buit permanent, és necessari considerar aquest sentiment al costat d’un conjunt de símptomes. Al mateix temps es fa imprescindible tenir present la història de vida de qui ho pateix. Així mateix, cal considerar des de quan la persona té aquest sentiment i altres emocions pertorbadores, en quins moments o situacions apareix amb més intensitat i, per descomptat, en quina mesura afecta a la persona i si és generador de sofriment.
El sentiment de buit com alguna cosa que es desitja tapar, omplir, adormir o anestesiar, ha portat a algunes persones a:
- tenir comportaments autodestructius com autolesionar-se o abusar del consum de substàncies tòxiques;
- assumir conductes de risc com conduir a altes velocitats o practicar esports extrems;
- jugar de manera patològica;
- mantenir conductes sexuals compulsives;
- tenir relacions de dependència afectiva;
- i, en casos extrems, ha portat al suïcidi.
També hi ha persones que, davant de la incapacitat de sentir, exerceixen violència sobre uns altres.
Hi ha els qui intenten omplir aquest buit a través del menjar, ja sigui deixant de menjar, com en l’anorèxia, o ingerint més de la necessaria i/o de la qual es considera saludable, com en els casos de sobreingesta o bulímia.
La teràpia psicològica compta amb marcs teòrics i tècniques que poden ajudar les persones a fer front i sanar aquest sentiment, i les conductes associades abans esmentades, tant si es tracta d’un sentiment de buit passatger o d’un permanent, i sempre que generi un malestar que la persona senti difícil de gestionar per si mateixa.
Laura López Galarza
Psicòloga Sanitària. Col·legiada 17148
Referències
Mosquera, D. i Seijo, N. Curs treballant amb el buit. Institut Intra-tp. Març de 2021.
Palomares, N. Tesi doctoral. El sentiment de buit en el trastorn límit de la personalitat: construcció d’un qüestionari sobre el sentiment de buit en TLP. Universitat Complutense de Madrid, 2016.