L’autoexigència és un element important que ens fa créixer en l’àmbit personal, ens motiva a millorar, a evolucionar i a superar-nos. Ser exigent amb un/a mateix/a no té perquè ser dolent si aquesta autoexigència es manifesta de forma funcional i constructiva, de fet, les persones d’èxit normalment es caracteritzen, d’entre moltes altres coses, per tenir un grau elevat d’autoexigència amb si mateixes.
Ara bé, el problema ve quan aquesta autoexigència es manifesta d’una manera poc funcional i insana, que en comptes de portar-nos cap a la millora i el creixement, fa que ens estanquem i visquem el dia a dia amb ansietat, sumat a la sensació de cada vegada rendir menys.
Un dels problemes de l’autoexigència és que de vegades, no ens adonem de quan està sent excessiva, perquè, com saber si ens estem exigint massa o massa poc? Una bona manera d’analitzar això consisteix en parar un moment i connectar amb com ens estem sentint, tan física com psicològicament. Si ens notem més atabalats/des, tenim la sensació de que estem bloquejats/des, ens sentim paralitzats/des a escala vital o en un determinat projecte i no parem de procrastinar, voldrà dir que hem de posar fre a l’autoexigència insana.
Com? Veiem alguns exemples pràctics de com aconseguir-ho:
- Analitza les teves expectatives. Posar el llistó massa alt pot passar-nos factura, de vegades passa que, sense adonar-nos ens posem unes metes inassolibles i no som realistes quant a elles. Revisa si el que et proposes aconseguir és coherent amb els recursos, capacitats i fortaleses de les quals disposes, o correspon a un ideal de perfecció.
- Posa en focus d’atenció en el camí i no en els resultats. És molt més productiu definir i desglossar els nostres objectius en petites fites assolibles que ens permetin anar arribant a elles de forma gradual i satisfactòria. D’aquesta manera, el procés i el recorregut fins a arribar al resultat final es transformarà en una font de satisfacció i no de frustració.
- Dona valor als teus mèrits. Para atenció a les petites coses que vas aconseguint i no en tot el que queda per fer. Celebra els teus aprenentatges i victòries i dona’ls-hi el valor que es mereixen per tal que es converteixen en una font de motivació per seguir endavant.
- Carrega piles. No desconnectar ens pot portar al desgast emocional i mental. És important reservar espais per tal de desconnectar d’allò que ens preocupa i ens genera estrès per connectar amb altres coses, d’aquesta manera, quan tornem a la tasca estarem nets/es mentalment, renovats/des i augmentarem la probabilitat de seguir caminant cap als nostres objectius.
- Els errors són aprenentatges. De vegades les coses no surten tal com havíem previst, hem d’utilitzar aquestes experiències per redissenyar el nostre pla d’acció i seguir aprenent.
La clau, al cap i a la fi, està en trobar l’equilibri entre el conformisme total i l’autoexigència extrema.
Naia Canler. Psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles.
Col. Núm. 25503
