L’estiu ja s’ha acabat per la majoria de persones. Encara que quedin pocs dies d’estació, estem en una època de molts canvis: tornar a la feina, deixar les vacances enrere, continuar buscant feina, recuperar les rutines diàries, el retorn de l’escola pels més menuts,… Durants aquesta quinzena de setembre, aquest fet ve acompanyat d’un altre. Els mitjans de comunicació ens alerten amb articles, estudis i entrevistes a experts sobre la síndrome postvacacional i de l’augment de separacions després de l’estiu. Com és que passa tot això? Què hi ha de cert en aquestes notícies?
Gràcies a la reorganització del temps laboral, l’estiu ens permet tenir més temps lliure per l’oci, la família, la parella, el sexe, etc. Fins i tot, el desig sexual augmenta perquè hi ha més testosterona estimulada pel sol, més hormones sexuals, més exhibicionisme en homes i dones i es produeix una disminució de l’estrès provocant més ereccions. Tot això és cert; però…
Segons algunes dades publicades als mitjans de comunicació, la síndrome postvacacional afecta a un 35-40% de la població. S’entén com la incapacitat d’adaptació després de les vacances. Els símptomes van des de desequilibris físics (cansament, fatiga i/o insomni) fins a psíquics (irritabilitat, ansietat i/o tristesa). Aquesta síndrome pot durar unes dues setmanes aproximadament. Quan es parla d’aquesta síndrome, crec que hi ha un error de concepte. Generalment, hi ha un tall enorme entre les vacances i el treball provocant unes expectatives molt altes de cara a l’estiu que són difícils de complir. Per evitar-ho, s’ha d’aprendre a equilibrar l’oci amb la feina i les obligacions amb les distraccions al llarg de tot l’any. No s’ha de separar de manera tan dràstica. Hi ha parelles que, quan arriba l’estiu, s’obliguen a aprofitar el temps. “Ara que podem hem de tenir relacions sexuals” o “Hem de fer tot allò que no hem pogut fer al llarg de l’any” poden ser alguns dels pensaments d’aquest tipus de parelles.
L’aparició d’aquesta síndrome pot amagar algun trastorn depressiu o d’ansietat que pot ser causat per la insatisfacció laboral, un mal ambient laboral, la inestabilitat laboral o un excés de responsabilitats.
Per altra banda, una de cada tres parelles es separa després dels mesos d’estiu. Després de les il·lusions projectades en les vacances, l’amor s’acaba? Segons un estudi realitzat per Antoni Bolinches, el setembre és el mes que es produeixen més separacions seguit del gener. Quin és el motiu? Com és que passa això? Durant l’any, hi ha persones que creuen que la seva insatisfacció de parella ve derivada de l’estrès o la manca de temps confiant en què l’estiu proporcionarà allò que ha faltat. I… on està el problema? La sorpresa arriba quan les parelles prenen consciència que tenen un problema no resolt i, com que la negació disminueix a l’estiu, això provoca una crisi de parella. No s’ha d’esperar a l’estiu a resoldre-ho perquè hi ha parelles on el deteriorament és massa greu per resoldre-ho.
Espero que a ningú se li acudeixi creure que el problema és l’estiu o fer vacances.
Hem de tenir clares les expectatives: l’estiu no es pot fer càrrec d’allò que no s’ha resolt al llarg de l’any, sigui la vida laboral, sentimental o sexual
