Des de que vam néixer fins al dia d’avui ens hem hagut d’enfrontar a infinitat de canvis. De fet la vida no és estàtica i ens va portant a situacions que posen a prova la nostra capacitat d’adaptació.
Anar-nos adaptant als reptes que se’ns presenten al llarg de la vida és el que fa que anem aprenent i creixent.
Alguns canvis posen difícil que puguem continuar sent els mateixos o seguir fent les coses com sempre hem fet. Són els que ens obliguen a també fer canvis en nosaltres.
També pot passar que, tot i veient la necessitat de canviar, no puguem fer-ho, com si hi hagués alguna resistència per fer el canvi. Acostumen a ser situacions en les que podem experimentar més ansietat o inclús angoixa.
Aquesta resistència a canviar, sovint inconscient, pot ser deguda a diversos motius, els més freqüents són els següents:
- Sentir por al que no coneixem i a la incertesa que suposa no saber si podrem sentir-nos segurs un cop es produeixi el canvi.
- No comprendre que el canvi és realment necessari. Sovint pensem que les coses continuaran funcionant fent com sempre i que no cal canviar.
- La dissonància cognitiva que suposa haver de qüestionar alguna de les nostres creences i canviar-la pot convertir-se en un impediment per fer el canvi.
- Creure’ns que no tenim les habilitats necessàries per assumir la nova situació que suposarà el canvi.
- No voler viure la possibilitat de fracassar. La por al fracàs implica voler evitar el sentiment de culpabilitat i la possible imatge negativa que suposarà no poder adaptar-nos al canvi.
Dificultat de canviar els nostres hàbits. Sempre hem fet les coses d’una certa manera i ens resulta difícil canviar aquests hàbits. Els hàbits és la manera que té el nostre cervell d’aplicar la llei del mínim esforç.
LA MENT OBERTA
Una ment oberta ens ajuda a acceptar les noves situacions i adaptar-nos millor als canvis que es vagin produint en la nostra vida.
Ser capaços de mantenir una ment oberta ens permet aprendre de qualsevol situació que se’ns presenti i aprofitar la vida per a madurar com a persones.
Sovint som nosaltres mateixos que ens convertim en la principal resistència per a mantenir una mentalitat oberta. Sense saber-ho, acostumem a ser víctimes dels nostres patrons de pensaments.
Així no ens permetem concebre altres realitats més enllà de la nostra i tendim a funcionar de la següent manera:
- Som més analítics amb les idees alienes que amb les nostres.
- Tenim tendència a prestar atenció a aquelles idees que reforcen les nostres i no a aquelles que en són contràries.
- Obviem aquelles realitats que posen en dubte la nostra visió del món.
- També obviem aquelles idees que posarien en dubte la visió que tenim de nosaltres mateixos.
En canvi, la ment oberta es caracteritza per:
- Ser humil i ser capaços d’escoltar als altres.
- No rebutjar d’entrada les noves idees encara que contradiguin les nostres.
- Mantenir viva la curiositat, això ens permetrà estar oberts a nous punts de vista, coneixements i experiències.
- La voluntat de provar coses noves, ja que ens ajuda a obrir-nos a altres perspectives i a acceptar-les com igualment vàlides.
Quan els contemplem amb ment oberta, els canvis apareixen com a oportunitats per a millorar com a persones.
Sergi Palma
Psicòleg Col. Núm. 10621
