Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

MINDFULNESS O LA PRÀCTICA DE L’ATENCIÓ PLENA

Moltes persones viuen atrapades en l’estrès i el patiment quan la seva ment s’aferra a idees preconcebudes que generen una tensió entre el que és i el que hauria de ser.

La pràctica de l’atenció plena permet a l’individu desidentificar-se dels pensaments i emocions

La persona pot adonar-se que són activitats de la seva ment, no el seu jo, que aquestes activitats són impermanents, i que pot alimentar-les o no amb la seva atenció. L’atenció a allò que estem experimentant queda anul·lada quan únicament vivim en pensaments i emocions esculpits prèviament segons conceptes i filtres que organitzen la visió que tenim del món. Contràriament a viure en el món de les idees, l’atenció a la informació dels sentits ens porta directament a la naturalesa de l’experiència moment a moment, que es succeeixen contínuament.

Una de les funcions dels sentits es despertar-nos, abandonant els automatismes i gaudir d’una vida més rica i més present en el moment. El resultat d’aquest “despertar” és que el nostre ésser queda lliure per mostrar-se més receptiu a les coses tal com són.

El judici no està present en l’atenció plena; aquesta absència de judici permet una major sintonia interna entre els àmbits físics, somàtics i mentals de la realitat. En l’atenció plena l’actitud és d’observació, acollint el que és.

En un estudi dirigit per Baer es conclou que l’absència de símptomes de patiment està correlacionada amb actuar amb atenció, no emetre judicis i no reaccionar a les experiències internes. El contrari d’aquestes accions seria quan no podem mantenir la concentració en el que està succeint en el moment, quan no som conscients del que estem fent, quan la ment es distreu amb facilitat, quan ens perdem en les nostres emocions, quan davant de situacions complicades reaccionem immediatament, quan ens venen pensaments o imatges desagradables, quan no podem posar paraules al que experimentem, quan no observem les nostres sensacions, quan ens critiquem per tenir pensaments o emocions inadequades, quan vivint jutjant si està bé o malament…Tot això ens fa viure en pilot automàtic.

Totes les persones tenim una ment amb una gran potencial

Podem crear un món de compassió i benestar o de violència i destrucció sense sentit. El nostre cervell té una profunda plasticitat, es a dir, una capacitat d’aprenentatge permanent. La capacitat de centrar la ment en una atenció plena modifica les estructures i funcionament del cervell a llar de la vida.

Però quines pràctiques ajuden a conformar l’atenció plena?

  • La meditació que desenvolupa l’atenció sobre un tema, com ara la respiració.
  • Tècniques que promouen l’atenció a la subjectivitat, es a dir, al funcionament de la ment.
  • L’atenció reflexiva.
  • L’atenció a la informació sensorial i a la informació del nostre cos.

Amb la pràctica de l’atenció plena podem acollir al nostre veritable jo, que produeix una sensació d’haver arribat a casa. El repte és viure la vida com un verb, no com un sustantiu. Seguint les paraules del doctor Siegel, en quest lloc atent i ple potser trobem una manera de curar a la comunitat, ment a ment, relació a relació, moment a moment.

Deixa un comentari