Els descomptes, les segones rebaixes, les promocions i els saldos no arribaran fins al mes de juliol; però, de totes maneres, existeixen altre tipus de descomptes que apareixen al llarg de tot l’any i que són psicològics.
Segons l’Anàlisi Transaccional, un descompte és un fet on s’ignora inconscientment informació rellevant per la solució d’un problema
Una persona es pot descomptar a si mateixa, els altres i la situació. No fer res davant una situació que requereix tu, sobreadaptar-se, incapacitar la pròpia habilitat per a solucionar un problema o riure’s d’alguna cosa greu són formes d’expressar els descomptes. A continuació, t’exposo quatre exemples de descomptes de les vacances d’aquest estiu d’Artur a Londres amb la seva parella Jordi per a poder entendre millor aquest concepte tan interessant.
Artur arriba a la T1 de l’aeroport del Prat i comença a fer cua per a facturar la maleta. Observa que la seva cua no avança comparant-la amb les altres cues de la mateixa companyia. Li diu al Jordi: “Quin desastre de tio el qual està facturant l’equipatge!”. En aquest moment, el Jordi se’n adona que hi ha hagut un problema amb uns passatgers que han arribat tard i el seu vol ja està tancat. No li diu res. El descompte d’Artur va dirigit a una altra persona sense observar què està passant realment a la situació. Per altra banda, Jordi descompta la capacitat de reconèixer un error per part d’Artur i, per aquest motiu, es manté en silenci.
Quan arriben a l’hotel, Artur se’n adona que els de l’hotel s’han equivocat perquè l’habitació que els estan oferint té dos llits en lloc del llit de matrimoni que havien reservat per Internet; però, no li importa dormir en dos llits i, fins i tot, diu: “Això pot servir per a canviar la rutina”. Malgrat reconèixer l’existència de l’estímul, el descompte està relacionat amb què l’estímul representa un problema perquè, en aquests moments, la parella precisament necessita intimitat sexual.
Artur està fent cua per entrar a l’exposició de Rubens a la Nacional Gallery de Londres. A la taquilla, observa que hi ha un descompte en el preu de l’entrada com a estudiant que podria demanar. De totes maneres, no es veu capaç de demanar el descompte perquè no se sent còmode parlant anglès i li demana al Jordi que li lliuri el seu carnet d’estudiant. El Jordi accepta la proposta d’Artur. Aquest descompte és cap a si mateix a través del missatge: “No sóc capaç de parlar en anglès prou bé per a demanar un descompte”. Una bona manera de buscar més opcions podria haver estat preguntar al Jordi com es demana el descompte del carnet d’estudiant en anglès.
Al sortir del museu, Artur descobreix una botiga de cookies i no pot evitar la temptació de comprar-se un parell de galetes per a berenar. Entra en la botiga i assenyala amb el dit el que vol a la dependenta i, després d’haver pagat, observa que li han retornat malament el canvi de les lires. “Quin enrenou amb això del canvi de moneda… no entenc per què aquests anglesos no s’han canviat a l’euro… no hi ha qui s’aclareixi… jejeje?!”, li diu rient al Jordi mentre s’està menjant una cookie. El descompte que trobem en aquest exemple està relacionat amb la incongruència entre el riure d’Artur i l’error de la dependenta que no ha vist. També se li coneix com el riure del penjat/da perquè Artur riu mentre està explicant un error. A més, com que el Jordi ha rigut, això significa que ha acceptat la invitació no verbal reforçant el comandament de guió de “no ho facis”.
Espero que aquest article et permeti reflexionar i, sobretot, adonar-te del tipus de descomptes que utilitzes en la teva vida diària: un/a mateix/a, els altres i/o la situació.
