“Hi havia una vegada sis savis que vivien en la mateixa ciutat. Els sis eren cecs. Un bon dia un elefant va aparèixer en la ciutat. Els sis savis volien saber com era un elefant. De manera que, cecs com eren, cadascú es va apropar a l’elefant i va començar a tocar-ho. El primer va tocar l’orella gran i plana de l’elefant. Va notar com es movia cap endavant i cap enrere. L’elefant és un ventall, va dir. El segon va tocar una de les potes de l’elefant. L’elefant és com un arbre, va dir. El tercer li va tocar la cua. Esteu ben equivocats, l’elefant és com una corda. El quart li va tocar la trompa. Esteu equivocats, l’elefant és com una serp. El cinquè va tocar un dels seus ullals. L’elefant és com una llança, va manifestar. No, no… va cridar el sisè. Esteu tots bojos! L’elefant és com una paret molt alta. Havia tocat l’elefant pel costat. Ventall!, Arbre!, Entenimentada!, Serp!, Llança!, Paret!… I mai es van posar d’acord en com era l’elefant.”
Què s’entén per conflicte?
Aquest conte posa de manifest el conflicte i un element molt important: la percepció. Hi ha diferents definicions de conflicte, però l’element comú és la confrontació d’interessos, percepcions o actituds entre dues o més parts. Els conflictes es presenten al llarg de tota la vida. És un fenòmen que afecta a totes les persones, amb independència de la seva edat, raça, ideologia…. i que estan presents en totes les relacions humanes, amb la parella, amb la família, amb els companys de treball, amb els nostres superiors, amb els veïns… fins a arribar als conflictes entre estats. Per tant, els conflictes no es poden evitar, formen part de nosaltres, és intrínsec al ser humà. Tal i com expressa la paraula conflicte en l’idioma xinès, té dos significats ben diferents: crisi i oportunitat.
En general, el conflicte ha tingut una connotació negativa en la majoria de les societats; en canvi, se li pot donar una altra perspectiva perquè serà la gestió del conflicte el que li farà veure-li com a negatiu o positiu. Des del punt de vista positiu, el conflicte es pot concebre com una oportunitat, com la possibilitat de fer un canvi en la nostra vida, en la nostra relació amb la parella, fills, companys de treball, amics, caps, etc. El conflicte ens dóna l’oportunitat d’avançar, de créixer… En tots els temps i en totes les societats hi ha i han existit formes per a resoldre els conflictes que es plantejaven. En la nostra societat algunes d’aquestes formes són: el sistema judicial, la negociació, la mediació… poden ser adversarials o no, però totes es caracteritzen per unir a les persones per a resoldre el conflicte. És necessari no oblidar que, sense les persones no hi ha conflicte. Aquest és intrínsec a les persones, des del moment que hi ha dues persones apareix el conflicte. És important analitzar quantes persones hi ha en un conflicte, el seu nivell d’implicació, el seu poder per a resoldre’l…. Les parts s’han de sentir implicades en el procés, s’ha de millorar la comunicació i conèixer els interessos de les parts.
