La preocupació augmenta cada vegada que relacionem el tema de les drogues amb els més joves. Els professionals i professors estem alarmats per les edats en que s’inicia el consum, els veïns s’afanyen a comentar escandalitzats la situació quan veuen a un grup d’adolescents fumant en l’espai públic ¡En públic! I amb tot aquest merder, els pares es plantegen què han de fer quan enganxen al seu fill amb material sospitós: el castigo, el renyo o l’hi compro jo per poder-ho controlar?
El problema, per dir-ne d’alguna manera, és que l’adolescència està desapareixent tal i com la coneixíem. El pas de l’infància a l’edat adulta és fugaç i no admet gaire marge de maniobra. I si per als joves això és ràpid i intens, imagineu-vos pels seus progenitors que de sobte es troben al seu nen/a considerant-se un membre de ple dret de la societat amb tot el que això comporta.
Veient l’estat de la qüestió doncs i havent tret l’adolescent de l’equació, la pregunta que em faig és la següent: entre l’adult i el nen, qui és més propens a drogar-se?
Amb el títol de l’article ja intueixes quina n’és la meva opinió al respecte. Però deixa’m explicar-te per què penso que és el nen.
- El nen descobreix el món a través de l’experimentació, és una etapa d’aprenentatges on tot és nou i excitant; un moment on hem de veure-ho per creure-ho. Precisament és així com comencen els consums (experimental>ocasional>habitual>abusiu>dependent). Això no significa que hagi d’avançar a altres etapes i desenvolupar una dependència, però experimentar és el que toca en aquesta edat.
- El nen és qui viu el present sense preocupar-se del que pugui passar “ho vull, i ho vull ara!” oblidant les conseqüències de les seves accions, i en el cas de les drogues això es traduiria en no pensar en el rebuig social, desenvolupar una dependència, riscos per la salut…
- I per acabar, el nen es regeix pel principi de plaer. O en altres paraules: s’ho vol passar bé i punt. Si una cosa l’hi agrada, la farà. Si te gana, menjarà. Si te mono, es drogarà.
Això explicaria alguns dels motius pels quals ens trobem amb una edat cada vegada menor en l’inici dels consums, però també serveix per explicar els demés consums: Els adults que es droguen són aquells que es deixen emportar per la part més infantil del seu “Jo”
Per això la única manera per prevenir i solucionar de veritat aquestes situacions és madurar. Cal que un mateix es responsabilitzi de les seves conductes, el consum i l’abstinència entre elles, des d’una perspectiva adulta que tingui en compte les conseqüències, els deures i els valors.
Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691
