La violència en la parella no sempre té la forma que imaginem.
Quan pensem en una relació violenta, sovint imaginem un home exercint violència sobre una dona. I sí, la violència masclista existeix, té un gran impacte social i ha de continuar sent anomenada des d’una perspectiva de gènere.
Però hi ha violències que queden fora d’aquest imaginari col·lectiu. També es donen en parelles del mateix gènere i en relacions diverses, on sovint són més difícils de reconèixer i de posar nom.
La violència en la parella no depèn de l’orientació sexual ni de la identitat de gènere de les persones. Es sosté en dinàmiques de poder, control, dominació i dany emocional que poden aparèixer en qualsevol relació íntima.
La violència invisibilitzada en les relacions LGBTIQ+
Les persones LGBTIQ+ que pateixen violència en les seves relacions de parella es troben, sovint, amb una dificultat afegida: la invisibilitat.
Encara persisteix la idea que les relacions entre persones del mateix gènere són, per definició, més igualitàries o menys problemàtiques. En el cas de les parelles de dones, a més, sovint s’idealitza la idea que compartir experiències de discriminació implica necessàriament més comprensió i cura mútua. Tanmateix, això no protegeix de dinàmiques de poder, control o dependència emocional.
Aquestes creences dificulten reconèixer el que està passant i, en molts casos, contribueixen a la por de no ser cregudes, als prejudicis o a la manca de recursos d’ajuda adaptats.
La violència no sempre és física
La violència en la parella no es limita a l’agressió física.
Podem classificar-la en diferents formes, que poden aparèixer de manera aïllada o combinada:
- Violència psicològica. Manipulació emocional, control, humiliacions, xantatge afectiu, gaslighting o desvalorització constant. El seu objectiu és generar inseguretat i deteriorar l’autoestima.
- Violència verbal. Ús d’insults, crits, amenaces o comentaris degradants. Pot semblar puntual, però quan és repetida genera un impacte profund en la identitat i l’autoconcepte.
- Control i vigilància. Conductes com revisar el mòbil, controlar horaris, exigir explicacions constants o limitar l’autonomia personal. Sovint es justifica com a “preocupació”, però implica una pèrdua de llibertat.
- Aïllament social. Allunyament progressiu d’amistats, família o xarxes de suport. Pot aparèixer de manera directa o mitjançant conflictes constants amb l’entorn de l’altra persona.
- Violència emocional. Invalidació d’emocions, minimització del malestar o culpabilització constant. La persona pot arribar a dubtar de la seva pròpia percepció de la realitat.
- Violència econòmica. Control dels diners, limitació de l’accés a recursos econòmics o desigualtat en la presa de decisions financeres. Pot generar dependència i dificultar sortir de la relació.
- Violència sexual. Qualsevol situació en què no existeix un consentiment lliure i clar, o on s’exerceix pressió, coerció o manipulació per mantenir relacions sexuals.
El dany relacional no necessita complir un format concret per ser real.
La invisibilització també fa mal
Quan una forma de violència no és reconeguda, es torna més difícil demanar ajuda i reparar. Moltes persones dubten de la seva pròpia experiència o la minimitzen perquè no encaixa amb el que socialment entenem com a “violència”. Per això, ampliar la mirada suma.
Suma comprensió, suma recursos, suma possibilitat d’acompanyament. I, sobretot, pot ser el primer pas per trencar el silenci.
Reconèixer que una relació és perjudicial no depèn de la seva forma externa, sinó del seu impacte: si genera por, si aïlla, si fa dubtar constantment d’un mateix o si produeix un patiment sostingut.
Ampliar la mirada sobre la violència en la parella no vol dir diluir-ne la gravetat ni la seva dimensió estructural. Però sí implica reconèixer que pot adoptar múltiples formes i afectar qualsevol persona.
Tota persona mereix relacions segures, respectuoses i lliures de violència. Si una relació et trenca, t’empetiteix o et fa viure amb por, això ja és suficient per demanar ajuda.
Article redactat per Maider Eguiluz, psicòloga clínica de Quantum Psicologia.