Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

TOT EL QUE ES RESISTEIX

TOT EL QUE ES RESISTEIX, PERSISTEIX

El títol d’aquest post fa referència a una frase molt coneguda de C.G. Jung, que va dir que “tot allò que es resisteix, persisteix i tot allò que s’accepta es transforma”. Moltes persones es resisteixen al dolor inherent a la vida, i aquesta resistència el transforma en patiment, que és generat pels nostres pensaments i emocions en intentar negar o evitar el dolor, una cosa impossible.

Un elefant rosa

Amb els esdeveniments o successos externs, la nostra cultura ens ha ensenyat una mica d’acceptació. Per exemple, quan perdem un ésser estimat o quan hi ha una catàstrofe natural, entenem que no podem fer res perquè no passi o que passi una altra cosa. Tanmateix, amb els esdeveniments interns, és a dir, amb els nostres pensaments i emocions no hem realitzat aquest aprenentatge, sobretot perquè a la nostra cultura, a diferència de l’oriental, creiem que els nostres pensaments i emocions depenen de nosaltres. Però, segons demostra la neurociència, aquesta creença no és certa. Els pensaments i les emocions són un producte de la nostra ment, és part del seu treball. De la mateixa manera que el nostre estómac segrega sucs gàstrics i diferents enzims per fer la digestió, la nostra ment genera pensaments i emocions, que podem observar i sentir, però que no depenen de la nostra voluntat. Aquesta creença errònia contribueix a incrementar el malestar, i a desenvolupar estratègies poc eficaces amb el dolor emocional, com dèiem, convertint-lo en patiment. Quan apareixen pensaments o emocions no desitjades, moltes persones intenten canviar-ho o negar-ho. És totalment ineficaç.

Si ara dic “No pensis en un elefant rosa”, la majoria de nosaltres està imaginant un elefant rosa. És com intentar enfonsar una pilota de goma a l’aigua.

Moltes persones acudeixen a la psicoteràpia buscant el perquè, ja que creuen que aquesta recerca de l’origen alleujarà el seu dolor. Aquesta cerca també resulta inútil. La resposta al perquè, és un relat, una història més que fabricarà la nostra ment, però no la realitat, de la qual desconeixem la majoria de les variables, i per això és infructuosa.

La majoria de nosaltres, hem après que hi ha “emocions bones” i “emocions dolentes”, o pensaments “bons i dolents”. Algunes persones porten al límit aquest aprenentatge i em diuen a consulta que ells o elles no senten enveja o gelosia, o que no han experimentat ressentiment, o qualsevol altra experiència interna que la seva ment jutgi com a “inapropiada”, que les porta a la negació de les seves experiències mentals. Tanmateix, no som allò que pensem ni allò que sentim; això és un producte de la ment.

És molt més eficaç canviar la manera de relacionar-nos amb els continguts mentals. I això passa per acceptar-los.

Què podem fer per desenvolupar acceptació?

En primer lloc, entendre els pensaments i les emocions com el resultat de l’activitat de la nostra ment. Aquesta concepció ens permetrà observar-los, sense estar jutjant o jutjant-nos constantment, i això limita el risc d’entrar en mode rumiatiu, donant voltes una vegada i una altra al seu contingut, de manera que aquests pensaments i emocions queden reforçats per l’atenció que se’ls presta .

El mestre Thich Nhat Hanh deia que quan sorgia ira a la seva ment li deia: “Filla meva, et cuidaré perquè no facis mal a ningú”.

Aquesta frase sintetitza diferents accions de la ment per desenvolupar acceptació:

  • L’observació del que passa a nivell intern
  • Identificar els pensaments i emocions que hi estan implicats
  • Acceptar-les, no lluitar-hi.
  • Tractar el contingut mental de forma compassiva

A la pràctica de mindfulness, aprenem a observar els pensaments i emocions sense identificar-nos amb ells. Si deixem de lluitar contra ells, els pensaments i emocions desapareixen de forma natural, com les onades del mar, que moren una vegada i una altra a la platja. En identificar-nos-hi i intentar no sentir o pensar el que estem sentint i pensant, fem créixer les onades, com en una tempesta. Si podem observar els pensaments i les emocions, és evident que no som allò que observem, sinó qui ho observa.

En la nostra cultura estem molt centrat en allò extern, i dediquem molt poc temps a les experiències internes. Us convido a dedicar una mica de temps, a observar i entendre la vostra ment. És una gran inversió!