Per què es percep a un home amb ploma com a menys viril? Per què un home no es pot pintar les ungles? Per què una dona que no compleix amb els cànons de bellesa es considera menys femenina o, fins i tot, se li diu per què no vesteixes amb ropa més femenina i tacons? Per què hi ha persones que toleren més les persones homosexuals amb un comportament marcadament masculí que no pas les persones que suposadament se’ls hi nota?
La plumofòbia és el despreci i rebuig cap aquelles persones que surten dels rols de gènere femení i masculí
S’associa l’expressió tenir ploma amb determinats gestos, veu aguda, forma de caminar i de parlar. En el cas de les dones lesbianes, s’associa a un comportament més masculí i, en el cas dels homes gais, un comportament més efeminat. Això significa que aquella persona que té un comportament amanerat i/o masculí en funció del seu sexe se li pressuposa una orientació homosexual. Tenir ploma ha estat una forma de visibilitzar el col·lectiu gay i lèsbic a través de l’expressió se li nota que és gay o lesbiana; però, al mateix temps, ha creat un prejudici que no només afecta a persones homosexuals, sinó també a persones heterosexuals.
Tenir ploma és quelcom natural i no s’escull, sinó com es pot explicar que una persona pateixi rebuig, insults i discriminació dins del context escolar si podria escollir no tenir-ne. Segons l’antropòleg americà Marvin Harris, aquest comportament no té una base biològica ni genètica i fa referència a un comportament cultural que s’adquireix per observació i imitació amb l’objectiu de pertànyer a un grup i/o col·lectiu.
Quin és l’origen del terme tenir ploma? Hi ha dues hipòtesis que expliquen aquesta atribució. La primera associa les plomes de les vedettes de la revista que es vestien amb plomes simulant una forma de comportar-se extravagant i exagerada. En segon lloc, els soldats italians feixistes que donaven suport al dictador Franco durant la Guerra Civil espanyola utilitzaven plomes en el seu casc de soldat i utilitzaven perfum. Aquests fet va començar a despertar una mirada cap als soldats com a persones efeminades i amanerades.
Segons un estudi realitzat per Cal Strode (2014) on hi han participat 280 persones homosexuals del Regne Unit i EEUU, un 37% dels homes gais que no s’identifiquen amb tenir ploma afirmen que els homes gays efeminats taquen la imatge del col·lectiu gay i, fins i tot, un 35% dels homes gais que no tenen ploma se senten més identificats amb el col·lectiu heterosexual que no pas amb el col·lectiu gai perquè és menys extravagant.
Discriminar a una persona per tenir ploma denota de base una fòbia misògina
Per què molesta que una persona tingui ploma? Quines creences estan en la base d’aquest prejudici? El rebuig i desvalorització d’un determinat comportament femení enlloc d’un comportament masculí ens connecta amb una creença masclista ja que posa de manifest la pèrdua de valor de l’home per ser menys viril i mascle. Estem davant d’un exemple més de l’heteropatriarcat on hi ha supremacia del gènere masculí davant del femení. Un altre exemple de despreci cap a la ploma és l’expressió “Jo respecto la diferència i accepto la gent gai, però no puc amb las locas“. Dins del propi col·lectiu, també existeixen mostres d’homofòbia interioritzada a través de les aplicacions de lligar on cada vegada hi ha més perfils que rebutgen a persones efeminades amb frases com, per exemple “només mascles” o “gent sense ploma”. En moltes ocasions, s’associa tenir ploma amb un rol sexual passiu. S’associa el comportament femení amb el ser penetrat/da i, per altra banda, ser mascle amb l’acte de penetrar. No hi ha cap estudi científic que demostri que hi ha relació entre les preferències sexuals i el rol sexual.
Tinguis ploma i et sentis còmode amb ella, et molesti la ploma dels demés o, fins i tot, sents que no et permets la teva pròpia ploma perquè et jutges a tu mateix/a, espero que aquest article d’avui et permeti donar un espai per a la reflexió sobre els arquetips masculins i femenins que, actualment, estan presents en el nostre comportament.
Daniel Borrell Giró, psicòleg col·legiat núm. 12.866
