La Marta és una treballadora social que es dedica a l’atenció de dones que han sofert violència en les seves relacions. Últimament ha atès a dues dones que han patit violència sexual i li costa agafar el son; li venen imatges intrusives dels relats que ha escoltat a les entrevistes. En Pere és metge a una unitat de cures pal·liatives, li agrada molt la seva feina, però de sobte es troba cansat, irritable, li costa posar-se en marxa i prendre decisions.
Els riscos emocionals de l’atenció a persones.
Els canvis que experimenten aquests professionals es deuen a la fatiga compassiva també coneguda com a trauma vicari. Les persones que exerceixen professions de l’àmbit de la psicoteràpia, la infermeria, la medicina, el treball social, i totes aquelles relacionades amb situacions de crisi com la policia, el cos de bombers, atenció telefònica en situacions d’emergència, periodistes, professionals de la justícia, estan més en risc de patir fatiga compassiva (Figley&Stamm, 1995), pel rol d’ajuda que implica la seva feina.
El contacte amb el dolor, l’angoixa, el deteriorament, els temors, la pèrdua afectiva, la confusió, la violència, no ens deixen indiferents.
Els professionals han d’aprendre a utilitzar estratègies d’afrontament adients per a conciliar la relació d’empatia i la cura de la seva salut.
L’excés de càrrega emocional mal gestionada condueix a la saturació i a un mecanisme defensiu que comporta la desvinculació emocional i la deshumanització en l’assistència.
Quan apareixen sentiments d’impotència, de frustració, la sensació de fracàs, la sobreimplicació del professional que ofereix l’atenció o el desig d’abandonar la tasca és hora de plantejar-se de quins recursos personals es disposen per fer-hi front. La gestió de la distància adequada, el desenvolupament de l’atenció conscient, la regulació de la imaginació del professional i del diàleg interior, estructurar l’autocura, potenciar la posició de l’observador, són algunes de les eines que podem utilitzar per preservar-nos en la nostra tasca.
En l’àmbit d’equip i d’organització és fonamental crear espais de supervisió, i de formació per enfortir les capacitats resilients dels i les professionals enfront de les situacions adverses que comporta la seva feina.
