Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

SISTEMES DE REGULACIÓ EMOCIONAL, COM TREURE’LS PARTIT

Com se sap, les persones necessiten poder regular adequadament les emocions per sentir-se bé amb elles mateixes i amb els subjectes del seu entorn. Els qui tenen una bona autoregulació emocional se senten més tranquils, segurs, feliços, connectats amb ells mateixos i els altres, tenen llindars més alts de dolor i suporten millor l’estrès.

Una manera de saber com regular l’afecte és coneixent el funcionament del cervell i, per tant, de les sensacions físiques, les emocions i els comportaments que es generen en la persona.

Pau Gilbert (2018) parla de tres sistemes principals de regulació de les emocions segons la ciència que, si bé estan dissenyats per fer diferents funcions, també treballen junts i s’equilibren entre si. A continuació, presentem aquests sistemes.

1. Sistema d’amenaça i autoprotecció

La seva funció és detectar amenaces, seleccionar i triar la resposta més adequada per posar fora de perill la persona. El cervell està dissenyat per a la supervivència i és a través d’aquest sistema que el subjecte sent si està en perill. En aquest cas, es produeix una activació física que pot portar-lo a lluitar, fugir, sotmetre’s o quedar-se paralitzat segons el que aquest sistema interpreti que sigui allò òptim per a la seguretat de la persona en aquell moment concret. Així mateix, s’activa si la persona veu amenaçada la vida d’algú que vol o que pertany al grup de referència.

Aquest sistema es pot activar davant d’una amenaça real o una fantasia d’amenaça per a la vida, com serien els pensaments catastròfics, o en situacions que generen estrès, com ara parlar en públic o no poder pagar la hipoteca.

Algunes de les emocions i/o sensacions que es pot sentir quan s’activa aquest sistema són: ansietat, nerviosisme, por, enuig, còlera o fàstic.

L’individu entra en allò que s’anomena la “mentalitat d’amenaça”, ja que l’atenció, el pensament, el comportament, les emocions i les fantasies estan orientats cap a l’amenaça i la seva ment treballa al servei de la protecció i la seguretat.

Davant la percepció d’amenaça, els sistemes cerebrals que s’activen són l’amígdala i l’eix hipotalàmic-pituitari-adrenal (HPA). Així mateix, augmenten els nivells d’adrenalina i cortisol a la sang. Aquestes reaccions, en general, produeixen una activació ràpida en el cos que mou la persona a l’acció, i amb prioritat a qualsevol altre sistema, cosa que pot portar-la a salvar la vida o pot generar dificultats.

La desactivació daquest sistema és difícil, però es pot aconseguir gràcies a laactivació dels altres dos sistemes.

En una situació de conflicte social, és possible tenir diversos sentiments alhora, com ansietat i enuig i/o ganes de plorar; o tenir conductes d’aproximació-evitació, com odiar la feina, però mantenir-s’hi per la necessitat econòmica, i, per tant, sentir-se atrapat/da.

2. El sistema d’activació de cerca d’incentius i recursos

Aquest sistema origina que la persona s’inclini cap a la cerca de recursos necessaris per sobreviure i prosperar. També s’anomena sistema d’activació-emoció, ja que és un sistema activador i es basa a aconseguir sentiments positius.

Quan s’aconsegueix allò que es vol, s’activen els circuits de recompensa, l’hipotàlem allibera dopamina i se sent plaer, sensació de calma i relaxació.

Qui pot procurar-se coses agradables, com aliment, comoditats o sexe, se sent recompensat/ada i motivat/ada, pot sentir emoció i plaer en aconseguir l’estatus i el reconeixement desitjats.

En general, les emocions que se senten són: excitabilitat, vitalitat i desig d´avançar per aconseguir alguna cosa.

Quan aquest sistema està equilibrat amb els altres dos, guia l’individu cap a objectius vitals importants. En canvi, és problemàtic quan està desequilibrat, ja sigui per bloquejos, hipoactivació o hiperactivació:

  • Si hi ha bloquejos a les metes i als desitjos, aquests es converteixen en perills, s’activa el sistema d’amenaça i sobrevé l’ansietat, la ira i la frustració.
  • Una persona que té aquest sistema apagat pot sentir que no té motivació dèxit, i que té poca capacitat per sentir els plaers de la vida i entusiasmar-se. Això és el que passa en els trastorns depressius.
  • Quan aquest sistema està sobreactivat, pot generar tant addicció, compulsió o obsessió com esgotament i estrès davant de la recerca constant de recompensa.
3. El sistema de confortament, satisfacció i seguretat

Els éssers humans comparteixen aquest sistema amb els altres mamífers i, especialment, amb els primats. La seva activació permet sentir-se segur/a, confiat/ada i content/a quan s’està en relació amb altres persones en què es confia.

Aquest sistema té la capacitat de regular l’amenaça o la hiperactivació/addicció dels sistemes abans explicats, perquè la persona no necessita estar en alerta ni aconseguint èxits per ser acceptada, sinó que sent segura i confiada davant de l’altre només per ser qui és. La persona es calma a causa de l’activació d’hormones, com l’oxitocina o la progesterona, o l’alliberament d’opiacis interns.

Quan la gent està calmada, també es pot sentir satisfeta, és a dir sense la necessitat de protegir-se ni de perseguir metes, ja que aquesta satisfacció li genera una sensació de pau. Una manera de notar aquestes emocions és mitjançant la pràctica de la meditació o latenció plena (mindfulness).

Aquest sistema també està relacionat amb l’afecte i la bondat, ja que l’afecte i l’amabilitat dels altres generen calma en les persones de totes les edats, les pot ajudar a sentir-se tranquil·les i brindar-los seguretat.

Així mateix, aquest tercer sistema, també anomenat de calma i afiliació, opera mitjançant el sistema d’oxitocina-opiacis. En aquest sentit, hi ha evidències que l’oxitocina es relaciona amb el suport social. Això és perquè les relacions socials de proximitat i pertinença tranquil·litzen els subjectes d’aquestes relacions, milloren els llindars de dolor, tenen efectes positius sobre el sistema digestiu i immunitari i disminueixen l’estrès.

És important destacar que el sistema que es té més actiu i que durant més temps és el més fàcil d’estimular. Per tant, per estar bé i regulats, és aconsellable estimular tant com sigui possible la capacitat d’autoregulació.

Els qui entrenen el sistema d’afiliació poden estar més presents, tranquils i connectats.

Gonzalo Brito recorda que l’amor i la compassió es cultiven en tres direccions, és a dir: 1) d’un/a cap als altres; 2) dels altres/es cap a un/a; i 3) d’un/a cap a un/a mateix/a. Brito planteja la importància de deixar fluir aquestes dues emocions en els tres sentits, no només orientar la cura, l’amor i la compassió cap als altres, sinó també rebre’ls d’un mateix/ai, així, cultivar la felicitat a la pròpia vida ; i, finalment, aprendre a demanar i rebre aquest amor i cura per part dels altres.

Laura López Galarza

Col. 17148

Bibliografía

Feu un comentari