La situació actual desperta sentiments d’ira i d’indefensió
Aquests dies estic veient molta ràbia desbordant-se: la d’aquells que ha perdut un familiar i en culpen als metges i polítics, els que no comparteixen les mesures del distanciament socials, els que han perdut la feina i tots els que ens haurem d’estrènyer el cinturó.
No és dolent ni estrany sentir ràbia
Hi ha molts motius per sentir-se així, ja que les injustícies i les amenaces, avui es multipliquen i les que ja existien s’agreugen per moments. Una de les funcions de la ira és precisament alertar-nos davant aquestes circumstàncies i per això té sentit que aparegui. Tot seguit, l’emoció genera una força o energia per reaccionar i resoldre aquesta situació.
El problema és que ara se’ns demana justament el contrari. El millor que podem fer és contra-intuïtiu: no reaccionar. Quedar-nos quiets, a casa. I aquest no és el mecanisme habitual de la ira.
Les emocions no són dolentes, són necessàries i apareixen per alguna raó. Entendre això i donar-nos permís per experimentar la ira ens permetrà deixar de lluitar contra nosaltres mateixos.
És important entendre d’on prové aquesta ira
No controlem l’aparició de les emocions que ens envolten, però sí que podem trobar-ne els gatells. Entendre aquesta emoció ens permetrà relacionar-nos-hi d’una manera més calmada i adaptativa.
La ira que sentim és una primera fase del dol que ens està preparant per acceptar una pèrdua? És una via per gestionar la por que ens generen algunes incerteses? És un motor que ens anima a seguir lluitant?
Sense aquestes respostes correm el risc que la ira perdi el rumb i acabar pagant amb qui no ho mereix (normalment els més propers) les conseqüències d’una resposta emocional que no entenem prou bé.
Cal trobar una manera sana d’expressar aquestes emocions
Quedar-nos rumiant en pensaments cíclics o estancar-se en la queixa, són les millors maneres d’intoxicar-se i fer que el globus s’ompli més del que pot aguantar.
Trobar una manera sana i útil per a tu de donar sortida a aquesta emoció no és fàcil, però si t’hi poses a pensar, veuràs que hi ha un gran rang d’alternatives: des de l’activitat física (esport-ball-treball), passant per l’expressió artística (escriure, pintar, cantar), o fins i tot l’activisme social (impulsar alternatives constructives, ajudar als altres a través de la teva experiència, expressar la teva opinió en mitjans públics).
Gestionar la ira no vol dir reprimir-la
Distreure’s i buscar maneres de no pensar-hi poden ser bones estratègies puntuals per agafar perspectiva i calmar les aigües, però tard o d’hora caldrà confrontar aquesta emoció si no volem que aparegui per un altre costat o continuï emmetzinant-nos en algun racó amagat del nostre psiquisme.
Si després de distreure’t et sents menys capaç de treballar aquesta emoció: fa més mandra, costa tornar a connectar-hi o potser tens ressaca i et sents culpable per haver gastat massa diners o està interferint en altres àmbits de la teva vida… ja tens un indicador que estàs aplicant una estratègia errònia i cal que canviïs de rumb.
Escrit per: Esteve Planadecursach Psicòleg col. núm. 21.691
