Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

QUINA PARANOIA!

Qui no ha fet servir mai aquesta expressió?

Moltes vegades la fem sevir per referir-nos a algun pensament o idea estranya, ja sigui que ens ve al cap o que algú ens explica.

Per suposat que quan utilitzem col·loquialment aquesta paraula, moltes vegades mig en broma, ens referim a que alguna cosa no encaixa amb la realitat. Però, per altra banda, hi ha persones que sí es prenen seriosament alguna d’aquestes idees estranyes sense adonar-se que són distorsions de la realitat. Aquestes persones, sense patir cap tipus de trastorn, és a dir, sense que siguin veritables paranoics, tenen alguna tendència a veure les coses d’una manera poc realista.

Podem estar fent referència a aquelles persones que sense mostrar evidents trets de paranoia, són persones amb les que resulta molt difícil de fer acceptar qualsevol suggeriment, que mostren gran dificultat a l’autocrítica i que també són molt impermeables a les opinions dels altres.

Malgrat que aquestes persones demostren tenir un discurs totalment lúcid, pot semblar que perceben alguns aspectes de la realitat de forma distorsionada; ja que si observem amb més atenció veiem que, encara que les seves explicacions parteixen d’una base real, si més no versemblant, les conclusions a què arriben no semblen coincidir amb la realitat. També podem comprovar que en aquells punts o temes en els que la seva visió està distorsionada és molt difícil rebatre’ls.

Habitualment són persones que les podríem qualificar de raonables i lògiques, amb bona habilitat verbal, eloqüents i capaces de convèncer amb els arguments. Acostumen a exposar la idea que mostra la seva distorsió amb molta coherència i de forma molt sòlida.

La conspiranoia

En els casos més extrems podem trobar-nos amb els que anomenem conspiranoics. Aquestes persones tenen una convicció obsessiva sobre determinats temes o esdeveniments de rellevància que atribueixen al resultat de la conspiració d’algun grup de poder.

El pensament conspiranoic és un model d’interpretació de la realitat que es caracteritza per atribuir a un grup de persones la voluntat de produir un esdeveniment o sèrie d’esdeveniments amb la intenció d’assolir els seus objectius.

Aquest tipus de pensament tendeix a identificar qualsevol fet com una confirmació irrefutable de la teoria a què fa referència. A més, gran part dels seus postulats són indemostrables.

Qui creu en algun tipus de teoria conspiranoica també tendeix a creure en altres teories conspiranoiques. De fet, aquesta característica suggereix que aquest tipus de pensament pot estar associat a algun tret de la personalitat que podria predisposar a adoptar aquest tipus de explicacions de la realitat.

Mentre que la majoria, conforme anem adquirint nous coneixements i experiències, moderem les nostres conviccions i creences per adaptar-nos millor a la realitat, la persona conspiranoica va incloent aquests coneixements i experiències a una idea prèvia. Pensa que res succeeix a l’atzar, que tot està connectat, i així va construint els arguments que sustenten la seva veritat absoluta.

Arguments que acostumen a ser molt coherents, lògics i ben sistematitzats, inclús aportant proves i dades, fent que en principi semblin irrefutables. Però a la vegada, si ens hi fixem millor, podem veure que contenen elements clarament interpretatius de la realitat que busquen confirmar constantment la seva teoria distorsionada.

Aquestes persones, sense saber-ho, practiquen l’esbiaix de confirmació, és el que es produeix quan es prioritza tota la informació que pot reforçar el nostre sistema de creences i no es tenim en compte la que podria qüestionar-la.

També mostren una tendència a voler convèncer a tothom de que es troben equivocats i que han de començar a creure en la veritat absoluta que ells plantegen. I ho fan utilitzant sempre els mateixos arguments aparentment irrefutables i sense fissures.

Sembla que s’esforcin en negar la interpretació de la realitat que fa la majoria, a la vegada que sembla com si necessitessin que més persones pensin igual que ells. És per això que focalitzen les seves relacions socials al cercle de persones que pensen com ells, formant col·lectius on relacionar-se i sentir-se més acompanyats en les seves creences.

Els medis moderns d’accés a la informació a través d’internet, sovint mitjançant les xarxes socials, faciliten que actualment les teories conspiranoiques es difonguin amb molta facilitat i hagin crescut exponencialment en els darrers anys. Ara és molt més fàcil trobar idees que parlin de conspiracions, explicacions que la justifiquin i també altres persones que pensen igual.

Amb les xarxes social es produeix el fenomen anomenat miratge de la majoria. Es pot tenir la falsa sensació que hi ha molta més gent que pensa igual que nosaltres, ja que les interaccions que es fan amb altres persones solen portar a persones que pensen igual.

No és estrany que després d’un temps algunes d’aquestes persones puguin radicalitzar-se, adoptant una postura cada cop més radical i rígida. Amb el continuat efecte de l’esbiaix de confirmació es va aprofundint més i més en una dissociació cognitiva com una forma més desconnectada de veure la realitat. Quan això passa, és difícil que la persona pugui sortir por sí mateixa, ja que tot el que se li expliqui contrari a les seves creences formarà part de la conspiració.

Sergi Palma

Psicòleg Col. Núm. 10621

Deixa un comentari