Hem decidit separar-nos. Segurament no haurà estat fàcil, però per fi hem arribat a una conclusió. Per molts seria ideal que a partir d’aquí la cosa fos tant senzilla com cancel·lar la subscripció del gimnàs o donar-se de baixa de la companyia de telèfon. Lamentablement i sent realistes: no és així.
Hi ha moltes experiències i emocions compartides involucrades (bones i dolentes), canvis en estils de vida i lligams indissolubles: fills, hipoteques, mascotes, amics en comú. Precisament per aquests vincles que ens seguiran unint més enllà de la relació és especialment important escollir bé el camí pel que volem conduir la nostra separació.
Gestionar les emocions
La ràbia i la tristesa solen ser les primeres en actuar. Potser estem decepcionats amb l’altre o percebem una clara sensació d’injustícia per la situació en que ens trobem. És fàcil que l’instint d’autopreservació ens tempti a discutir amb l’altre per corroborar que el nostre punt de vista és el correcte, buscar culpables o pitjor encara: venjar-nos i que es faci justícia. És natural sentir-se així, però cal que ens preguntem si és útil la forma que escollim de respondre a aquestes emocions. Ens serveix? Ens ajuda? I sobretot: com afecta a les persones que ens envolten? Què passarà si l’hi expliquem al nostre fill que el seu pare/mare és un irresponsable que no es fa càrrec de les seves obligacions? L’adequada gestió emocional és la que no actua en calent i ens permet reconèixer el que sentim, valorar totes les possibilitats i responsabilitzar-nos de les respostes.
Comunicar-ho
És un pas inevitable, tard o d’hora caldrà explicar-ho als que ens envolten i caldrà tenir en compte les característiques i la posició del que rep la noticia. No és el mateix dir-ho a aquell amic de l’ànima que sempre ens ha recolzat, que a la família que tenia unes expectatives i una relació determinada amb la nostre parella o els fills de diferents edat i opinió respecte al que significa la separació.
Per molt que el principal afectat en aquesta situació sigui un mateix, aquesta decisió també afecta als altres i cal que fem un treball empàtic i assertiu a l’hora de transmetre la noticia de la millor manera possible.
Pactar i cedir
Quants més pactes siguem capaços d’assolir, més senzill serà navegar la post-ruptura. No només és convenient negociar què passarà amb els tangibles: nens, vivenda i acords econòmics. També podem parlar de com volem que sigui a partir d’ara la relació amb els amics comuns, el model educatiu que preferim pels fills o la distància que posarem entre ambdues parts.
La principal recomanació és que intentem discutir cada punt de manera aïllada i individual, punt per punt i mantenint al marge les emocions que obstaculitzin o ens allunyin d’objectius prioritaris com el benestar dels fills.
En tot el procés caldrà fer un esforç important per ser flexibles, raonables, pràctics, generosos i honestos. Que qualsevol de les parts quedi en una situació insatisfactòria o precària no beneficiarà a ningú.
Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691
