L’objectiu d’aquest article és donar respostes a totes aquelles preguntes que moltes persones es formulen abans d’iniciar una psicoteràpia i no disposen d’informació suficient. Són un total d’onze qüestions que poden ajudar a entendre què és una psicoteràpia, com és la relació psicoterapèutica i els motius de consulta més freqüents, entre d’altres.
1. Per què serveix un/a psicòleg/a?
Un/a psicòleg/a ha realitzat uns estudis universitaris de Psicologia de quatre anys de durada i un psicoterapeuta s’ha especialitzat en psicoteràpia a través d’una formació posterior a la llicenciatura. Aquesta formació permet desenvolupar una sèrie d’habilitats i coneixements necessaris per exercir aquest rol professional. Un psicòleg ajuda, orienta, acompanya, ajuda a fer pensar i sentir i dóna recursos, entre d’altres. Fer una psicoteràpia és un tractament exercit per un professional autoritzat que utilitza mitjans psicològics per a ajudar a resoldre problemes humans en el context d’una relació professional. Algunes definicions ressalten el valor del procés interpersonal entre client i terapeuta com característic de la psicoteràpia. Unes altres destaquen fins específiques en termes de la personalitat del client, o de les seves pautes de comportament (Feixas i Miró,1993).
2. Fer psicoteràpia és símptoma de debilitat o bogeria?
Moltes persones creuen que iniciar una psicoteràpia és un símptoma de debilitat, ja que demanar ajuda significa que una persona no és capaç de resoldre allò que li passa. De totes maneres, quan una persona demana ajuda, ha intentat buscar solucions a allò que li passa i, en el moment que ha acceptat que no vol conviure amb el malestar, demana ajuda. Això significa que ha estat capaç de responsabilitzar-se del seu malestar i ha pres la decisió de buscar solucions. Malgrat que hi ha un cost emocional, el més còmode pot ser deixar passar el temps o culpar als altres o circumstàncies. Per tant, fer una psicoteràpia pot ser un símptoma de maduresa i responsabilitat personal.
3. No serveix de res perquè les persones no canviem?
Les persones som part genètica i part aprenentatge. Com que hem après a través de les experiències, família, cultura, entorn i amistats, es pot desaprendre per aprendre. Les persones podem canviar si ho volem i hi col·loquen energia per promoure el canvi. Una persona amb problemes d’autoestima pot descobrir les seves virtuts, aprendre a valorar-les i donar-los el valor necessari per no deixar-se trepitjar davant les crítiques de companys de classe. Una persona que es descontrola quan sent ràbia pot aprendre a pensar abans d’actuar i no deixar-se arrossegar per aquesta emoció. Una persona que té molta vergonya quan ha de conèixer gent nova pot aprendre tècniques de relaxació i noves habilitats per poder confiar més en si mateixa.
4. Tinc edat per iniciar una psicoteràpia?
En qualsevol moment de la vida, una persona pot necessitar iniciar una psicoteràpia. De totes maneres, és aconsellable quan una persona està en un moment de canvi, situacions d’estrès o crisi, entre d’altres. Hi ha persones que hi van en diferents moments de la seva vida: adolescència i, al cap d’uns anys, quan són persones adultes. Aconsellable no vol dir obligatori perquè és necessari que hi hagi una motivació, col·laboració i compromís per poder establir una bona relació amb el psicòleg. Sense aquests requisits per part de qui demana ajuda, no s’aconsegueixen els resultats esperats.
5. Per quins motius les persones demanen ajuda?
Els motius de consulta poden ser: problemes amb el rendiment escolar, manca d’una autoestima necessària per enfrontar-se als nous reptes, dificultat per gestionar les emocions de manera adequada, una relació conflictiva, símptomes de depressió i/o ansietat, dubtes sobre l’orientació sexual, addicció a algun tipus de substàncies, por a parlar en públic, elaboració de la pèrdua d’una persona estimada, problemes amb la conducta alimentària, confusió sobre el futur acadèmic i laboral, etc. En definitiva, sigui pel motiu que sigui, una persona està patint i, quan arriba a la conclusió que sola no pot, busca solucions amb una altra persona. És important que la demanda sigui pròpia de la persona que demana ajuda. En cas que siguin uns pares els que volen que el seu fill o la seva filla vagi al psicòleg, és important aconseguir arribar a algun tipus de necessitat. Si no s’aconsegueix arribar a aquest punt, la psicoteràpia s’ha d’abandonar perquè no es considera necessària. En aquests tipus de situacions, hi ha pares que decideixen sol·licitar orientació per millorar la relació amb el seu fill i/o la seva filla.
6. Quin tipus de persones fan psicoteràpia?
Tothom pot necessitar inicar una psicoteràpia en algun moment de la seva vida. No hi ha un perfil de persones que inicien un procés psicoterapèutic.
7. Què hauré de fer quan estigui a la consulta?
És necessari que la persona que demana ajuda prengui un compromís amb què li passa per poder decidir quin problema vol tractar i quin no, per parlar de si mateixa, estar present i confiar en la persona. Per tant, l’actitud en la teràpia en cap moment és passiva, sinó activa. En algunes ocasions, el o la psicoterapeuta pot donar algun tipus d’exercicis per realitzar al llarg de la setmana que poden anar des d’escriure una carta, fer un registre d’una emoció o proposar parlar amb una amistat d’un conflicte que no han resolt.
8. Com li puc explicar a algú les meves intimitats?
S’ha de tenir present que els professionals de la psicologia tenen un codi deontològic en el qual s’afirma que la informació que el psicòleg recull en l’exercici de la seva professió està sotmesa a dret i deure de secret professional del qual tan sols està eximit per consentiment exprés del client o per supòsits legals (article 39). Estem parlant de la confidencialitat. Anar al psicòleg no vol dir parlar de totes les intimitats durant la primera sessió ni haver de contestar a totes les preguntes que formula el psicòleg. El ritme de la teràpia la marca la persona que demana ajuda en funció de les seves necessitats i la seva predisposició. Com que la relació terapèutica s’estableix durant les primeres sessions, s’ha d’anar creant un clima de confiança i seguretat necessaris per poder obrir-se a una persona desconeguda. Hi ha informació que no apareix fins al cap d’un temps d’haver començat un procés terapèutic perquè la persona ha preferit no dir-ho o no ho considerava significatiu. Per tant, una persona s’ha de donar el temps necessari per anar-se obrint.
9. Quant de temps dura una teràpia?
Una sessió de teràpia dura entre 50 i 60 minuts aproximadament. Anar al psicòleg requereix establir una freqüència de visites. En una primera etapa, en termes generals, la freqüència és setmanal i, a mesura que es van produint els canvis necessaris, es van espaiant les sessions a quinzenals i, finalment, es fan sessions de seguiment mensuals. La durada total del tractament pot variar de cinc a deu sessions, set mesos o dos anys. Això depèn de la complexitat i gravetat del problema a tractar, no necessàriament ha de ser llarga.
10. Hi ha diferents tipus de psicòlegs?
Hi ha psicòlegs de diferents edats: joves, adults i grans. Hi ha psicòlegs del sexe masculí i femení. Hi ha psicòlegs de diferents orientacions teòriques: psicoanalista, humanista, existencialista, Gestalt, cognitiva i conductista. Hi ha psicòlegs que parlen més que d’altres, ofereixen el seu punt de vista del conflicte o fan sobretot preguntes al llarg de la sessió. De totes maneres, el més important és arribar a sentir que el psicòleg et pot ajudar en allò que necessites.
11. Quina diferència hi ha entre un/a psicòleg/a i un/a psiquiatre?
Un/a professional de la psiquiatria és un metge amb l’especialitat de psiquiatria que pot realitzar psicoteràpia i receptar fàrmacs. El/la psicòleg/da és llicenciat/da en psicologia que s’ha especialitzat en psicoteràpia i no pot prescriure medicació.
