“Aquest matí m’he llevat amb una sensació d’intranquil·litat. He provat d’esbrinar d’on provenia, sense aconseguir-ho. Una angoixa difosa s’ha anat apoderant de mi. De quina manera seria possible que ell no marxés, si jo no valc la pena, sóc tant insignificant que l’extraordinari és que durant un temps la seva atenció reparés en mi. Vaig reclamar-li una explicació que no em va donar, també en això vaig ser incapaç. Des de petita que sé que hi ha quelcom erroni en mi, com un defecte de fàbrica. Escric aquestes paraules en un paper perquè em moro de vergonya davant la remota possibilitat d’explicar-ho a algú, que em miri amb llàstima i em digui pobre Lidia. Veig a altres persones orgulloses dels seus èxits mentre jo m’exprimeixo el cervell buscant els meus.”
“Ja ho deia jo, aquest projecte estava mal plantejat des de l’inici, es que no tenen dos dits de front, sort que hi sóc jo per solucionar-ho, si no fos per mi estarien amb l’aigua al coll. Amb aquesta supervisora que van donar-li el títol en una tómbola…no entenc perquè no em van escollir a mi, sóc el millor i el més preparat amb diferència. A les reunions de departament he d’imposar el meu criteri, encara que es molestin, sempre s’estan queixant, que si aquestes no són maneres, que si m’he saltat a la supervisora i he menyspreat al equip. Tant preocupats per les formes i tant poc per el fons. Total, perquè com que no van tenir en compte la meva proposta vaig anar directament a presentar-li a la gerent, una altre que tela, segur que és una “enchufada”. Només em va mirar i em va dir que la seva interlocutora era la meva supervisora, però, es que no ho entén?”
T’identifiques amb alguns d’aquests pensaments dels nostres personatges?
Tots dos són exemples de dificultats amb l’autoestima, ja sigui per el seu dèficit com per un excés. L’autoestima la podem definir com l’opinió que tenim de nosaltres mateixos. És un factor de protecció per una bona salut mental, i també un recurs necessari per desenvolupar les nostres tasques i responsabilitats. Ocupar-nos de la nostra autoestima implica profunditzar en el nostre coneixement. La frase “coneix-te a tu mateix/a” estava escrita en un temple d’Apolo en Delfos i ha estat atribuïda a diferents filòsofs grecs, entre ells Sòcrates. L’autoconeixement implica apropar-nos a la totalitat del nostre ser, també a aquella part que queda normalment a l’ombra de la nostra mirada, aquella part que no volem reconèixer com a pròpia. Únicament des d’un coneixement profund podem fer una valoració de les nostres competències, habilitats, aptituds i també dels aspectes a millorar. L’autoconeixement també serveix per comprendre als demés, ja que tots pertanyeixem a la mateixa naturalesa, en el sentit de Terencio, que en una de les seves obres un personatge diu: “Res d’allò humà m’és aliè”. I encara ens ressona aquesta frase en l’actualitat.
I què fem amb la part de nosaltres que no ens agrada?
Podem ignorar-la com fa el segon personatge de la història, que manca d’autocrítica, perquè tot hi trobar-se tant magnífic, no suportaria descobrir un defecte en la seva imatge babilònica. O podem quedar-nos atrapats/des per ella, com li succeeix a la nostra primera protagonista, que només veu que no es capaç o que no és mereixedora d’amor, o que no té valor. O bé, podem acceptar aquesta part de nosaltres que hem decidit que no és bona o que no ens agrada.
Únicament des de l’acceptació i des de l’integració com quelcom que ens conforma podem millorar-ho, o disminuir el seu impacte negatiu en les nostres vides.
L’autoestima és una de les necessitats descrites per Maslow en la seva famosa piràmide, en la que estableix una jerarquia de necessitats humanes. En la seva piràmide, relaciona l’autoestima amb la confiança i el respecte al nostre ser.
Cóm podem aprofundir en l’autoconfiança cap a la totalitat del nostre ser? De quina manera ens guanyem el nostre respecte?
La nostre conducta, la forma en la que ens comportem, serà finalment l’indicador que utilitzem per “millorar o empitjorar” la nostra opinió sobre nosaltres mateixos.
L’autoconfiança està vinculada amb la credibilitat que tinc per els meus propis ulls. Si em comprometo amb mi mateix/a a fer o deixar de fer quelcom i no succeeix, evidentment la nostra confiança quedarà malmesa. Per això, fixar-nos objectius realistes i dur a terme accions que ens apropin a ells és una de les millors maneres de millorar la nostra pròpia reputació. Per tal de aconseguir-ho, cal desenvolupar nous hàbits, que permetin nous aprenentatges. Els hàbits són repeticions de conductes, repetir una nova conducta una i una altre vegada. Curiosament, aquestes repeticions donen lloc a nous hàbits, és quelcom similar a la geometria dels fractals.
El respecte a un mateix suposa el reconeixement dels nostres interessos i els nostres sentiments, i sobretot del nostre valor. La pròpia existència del ser, SER O NO SER, aquesta és, com sempre, la qüestió.
I tu, què opines de tu mateix/a?