“Cada vez que se pose en algo tu atención,
En ese mismo instante, experimenta”
101 historias zen
La millor manera de descriure l’atenció plena és veure els seus components principals
Atenció al moment present
Quantes vegades ens hem adonat que estaven pensant en alguna cosa, mentre en fèiem una altra? La vida és això què ens passa mentre estem pensant en un esdeveniment que ha de venir o que ja ha passat.
Consisteix a centrar-se en el moment present, en lloc d’estar pendent del passat o del futur, de les nostres expectatives, temors i desitjos. Mentre es medita es pot atendre als mateixos processos interns, i en la vida quotidiana centrar-se en la tasca que s’estigui realitzant. Es tractaria d’entregar-se enterament a una activitat, i oblidar-se d’un mateix mentre s’actua.
Obertura a l’experiència
Es refereix a la capacitat d’observar l’experiència sense posar el filtre de les pròpies creences. Implica una observació directa dels diversos objectes com si fóra la primera vegada, una qualitat que en el Zen es denomina “ment del principiant”. Però no es tracta d’obrir-se únicament a les experiències positives, sinó també a les negatives. A partir de les experiències anteriors, creem idees sobre la realitat que experimentem que anul·len la pròpia experiència. Sovint vivim a partir de prejudicis, que ignoren la vivència real, i podem confondre els pensaments amb l’experiència. L’atenció plena és exploratòria, oberta a l’experimentació sensorial i perceptiva.
Aceptación
Es pot considerar sinònim de no jutjar. Adoptar una actitud d’acceptació és imprescindible en la pràctica plena. Es tracta d’experimentar el que succeeix plenament i sense defensar-se, tal com són les experiències. Les expectatives sobre els altres, sobre com haurien de ser les coses, o com hauríem de ser nosaltres, afegeix dolor i patiment. Algunes persones poden confondre l’acceptació amb la resignació, però l’acceptació té a veure amb assumir plenament el que està succeint i és el pas previ i necessari per poder modificar alguna qüestió. No es pot experimentar plenament quelcom que es desitja que sigui d’una altra manera.
Deixar passar
Consisteix en no deixar-se atrapar per cap pensament, sentiment, sensació o desig, en no aferrar-se ni identificar-se amb ells. L’activitat mental no és la realitat, els pensaments no són el reflex de la veritat. La nostra ment té tot un seguit d’activitats, per exemple les percepcions, les sensacions físiques, els pensaments, les emocions que no hem de confondre amb la pròpia consciència. Podem observar el que produeix la nostra ment, treballar l’observació dels nostres productes mentals és important en l’atenció plena.
També ens referim a deixar passar el que ha succeït, fluint amb el ritme de la vida, fluint com l’aigua del riu.
Intenció
Es refereix al que cada persona persegueix quan practica l’atenció plena. Quan es medita no es pretén cap propòsit immediat. Cal romandre asseguts, simplement respirant. Però la nostra atenció tindrà una intenció, és a dir, podem atendre a la respiració, o a les nostres sensacions físiques, podem atendre a un pensament, o a una emoció. Es tracta de triar a què atenem.
Canvis cerebrals
Les investigacions assenyalen que la pràctica de l’atenció plena modifica l’estructura cerebral de forma positiva, si la seva pràctica és sostinguda diàriament i com a mínim durant tres mesos. Per això, t’animo a què iniciïs una pràctica meditativa, com la de l’atenció centrada en la respiració.
