Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

QUÈ DIU LA CIÉNCIA SOBRE EL MINDFULNESS?

“Les persones meditadores experimentades són menys propenses a enfadar-se, sorprendre’s, frustrar-se o a sentir-se impactades pels esdeveniments que d’altres persones.”

Paul Ekman, Centre Mèdic de la Universitat de Califòrnia

1. La pràctica de l’atenció plena redueix l’estrès i l’ansietat

Les persones amb ansietat, depressió o estrès presenten molta activació de la zona prefrontal dreta el còrtex. No obstant això, les persones contentes i habitualment relaxades presenten major activitat a la banda esquerra.

Els estudis duts a terme per nombrosos organismes, des de l’Associació Americana de Psiquiatria o el National Centre for Biotechnology, han demostrat que després de meditar durant vuit setmanes es produeix un augment en l’activació de la zona esquerra del còrtex en individus que, abans d’iniciar la pràctica, tenien més activada la zona dreta. També han detectat una reducció de la matèria grisa en aquelles zones relacionades amb l’estrès i l’ansietat.

D’altra banda, un estudi realitzat a l’hospital John Hopkings amb 3515 participants va concloure que l’efecte de la pràctica de Mindfulness sobre l’estrès i l’ansietat era comparable a l’efecte dels antidepressius.

2. Mindfulness augmenta la sensació general de benestar

L’amígdala és una part de cervell que juga un paper clau en el processament i enregistrament de les emocions, especialment de la por. L’amígdala està directament involucrada en les reaccions ansioses de lluita o de fugida. Diversos científics han trobat indicis que la meditació influeix en l’amígdala reduint la seva grandària i la seva activitat.

Aquestes dades ens ajuden a comprendre per què a l’introduir la meditació i l’atenció plena en la nostra vida comencem a experimentar serenitat i calma.

3. La pràctica de mindfulness incrementa la concentració, l’atenció i la capacitat per treballar sota pressió

Les persones que mediten mostren un major gruix en zones de cervell relacionades amb l’atenció, la memòria de treball, la presa de decisions i la resolució de problemes. Aquest augment del gruix és proporcional al temps invertit en la pràctica, però sembla ser que, després de només 4 dies de meditació, ja és possible observar una millora en alguna d’aquestes funcions.

La memòria de treball és una d’elles i té a veure amb la nostra capacitat de satisfer demandes i regular les emocions. En un situació d’estrès aquesta capacitat es redueix de forma notable pel que recórrer a pràctiques de mindfulness pot ser de molta utilitat per recuperar claredat mental.

Al meditar entrenem l’atenció en un objecte concret (la respiració, les sensacions físiques, les emocions o un altre). Traslladada a la vida real, aquesta capacitat ens permet realitzar de forma més efectiva les tasques del dia a dia. Aquest és el motiu pel qual són ja nombroses les empreses que ofereixen entrenaments en Mindfulness a la seva plantilla. La seva pràctica incrementa la concentració i la capacitat de mantenir el focus, millora la claredat mental en la presa de decisions i augmenta la creativitat en la resolució de problemes.

I el millor és que, si la pràctica de mindfulness es converteix en un hàbit, els canvis en el cervell es tornen definitius.

4. Incrementa la velocitat a la qual el nostre cervell processa la informació

Eileen Luders, professora de laboratori de neuroimatge de la Universitat de Califòrnia ha comprovat que els cervells de persones que practiquen mindfulness habitualment, mostren un major nombre de circumvolucions en el còrtex que els cervells dels no meditadors. Les circumvolucions són aquests plecs de cervell que li donen la seva aparença característica. Doncs bé, els neuròlegs han determinat que el nombre de plecs té relació directa amb la velocitat a la qual el cervell processa la informació.

5. La meditació pot millorar el sistema immunològic

Altres dels importants beneficis de la meditació és l’enfortiment del nostre sistema de protecció. A aquesta conclusió van arribar els doctors Richard Davidson i Jon Kabat-Zinn després d’una investigació en la qual es va inocular una vacuna a dos grups de persones: uns eren meditadors i altres no. Diverses setmanes després, els indicadors van demostrar que els meditadors mostraven nivells d’anticossos significativament majors.

D’altra banda, un estudi de Harvard Medical School va demostrar que, després de la pràctica de ioga i meditació, millorava la producció d’energia en la mitocòndria, el seu consum i resiliència. Aquesta millora suposa un increment de la immunitat del sistema immunològic i de la resistència a l’estrès.

6. Augmenta l’estabilitat emocional

La meditació incrementa el volum de les àrees cerebrals relacionades amb les emocions (l’hipocamp, l’escorça òrbit-frontal, el tàlem i el gir temporal inferior). Les persones que mediten de forma regular tenen més habilitat per conrear emocions positives.

El fet de ser capaç de mantenir certa estabilitat emocional ens permet afrontar amb més fortalesa els imprevistos de la vida, executar amb major efectivitat les nostres tasques i relacionar-nos de forma més sana i eficaç amb els que ens envolten, el que acaba redundant en una major sensació de benestar.

7. Mindfulness ajuda a ser desenvolupar la creativitat

La pràctica de mindfulness redueix la rigidesa mental i augmenta la creativitat, reduint la tendència a recórrer a patrons de pensament habituals i promovent el pensament divergent. Què és el pensament divergent? Doncs relacionar diferents elements per generar noves idees.

Al 2012, científics de la Universitat de Groningen a Dakota del Nord van descobrir que 10 minuts de meditació millorava la capacitat de resoldre problemes de forma creativa.

8. Alenteix l’envelliment cel·lular

L’envelliment de les nostres cèl·lules es deu en part a la reducció dels telòmers, una seqüència al final dels cromosomes, que es fan més curts cada vegada que una cèl·lula es divideix. Quan els telòmers arriben a un nivell determinat, la cèl·lula ja no pot dividir-se més i acaba morint.

Hi un enzim, la telomerasa, que és capaç de reconstruir i allargar els telòmers.

Doncs bé, en un estudi s’ha demostrat que els canvis psicològics resultat de la pràctica de mindfulness augmenten l’activitat de la telomerasa. No és que la meditació estigui directament relacionada amb l’augment de la seva activitat, sinó que l’increment del benestar psicològic i la reducció de l’estrès obtinguts amb la meditació poden comportar un augment de l’activitat d’aquest enzim.

9. Millora la tolerància al dolor

Una de les àrees on més s’està investigant és en la relació entre minfulness i la disminució de la percepció de dolor. Diversos estudis han demostrat que la meditació disminueix la percepció de dolor en pacients que pateixen fibromiàlgia o dolor crònic.

Això permet disminuir el consum de fàrmacs i millorar la qualitat de vida dels pacients amb dolor.

10. Ajuda a retardar el deteriorament cognitiu propi de l’edat

A mesura que ens fem grans, es produeix un declivi en la matèria blanca del cervell. Així mateix, el còrtex prefrontal es encongeix amb l’edat, és per això que a la gent gran els costa més recordar coses, entendre o raonar.

Segons l’estudi dut a terme per la Dra. Sara Lazar, de la Universitat de Harvard, meditadors constants de 50 anys mostraven un gruix d’escorça cerebral similar a individus de 20 anys. Després de les seves investigacions la Dra. Lazar conclou que:

  • Els cervells de les persones meditadores es redueixen menys amb l’edat
  • Les connexions neuronals es mantenen més fortes durant més temps com a resultat de la meditació continuada.

Soledad Calle Fernández, psicòloga sanitària i psicoterapeuta

Deixa un comentari