Etapa de canvis
L’adolescència és una etapa de transició entre la infantesa i l’edat adulta, i que ve acompanyada de grans canvis físics, psicològics i socials.
Aquest moment de la vida es caracteritza per la crisi, el desconcert i el desequilibri.
És habitual que el o l’adolescent se senti confosa, angoixada i estranya, amb fortes emocions, amb ambivalència i dolor. Moltes persones adolescents no saben determinar ni expressar què necessiten i què els hi passa. Per això és important, la presència no invasiva de les figures materna i paterna, intentant comprendre i acceptar els canvis que estan succeint en la vida del seu fill o filla.
En el terreny psicològic, els canvis que experimenten estan relacionats amb la pròpia identitat, a la relació amb la família i l’entorn i amb qui volen ser. És un moment d’una major afirmació en les seves idees i qüestionament del món dels adults, especialment el representant pels pares i el professorat. En la recerca de la pròpia identitat, els adolescents es mouen entre l’impuls cap a la vida adulta i l’abandó dels privilegis de la vida infantil. Aquest dilema, s’expressa sovint en forma d’una independència desafiant i una dependència infantil de manera alterna i és una de les raons més freqüents de discussió amb els adults del seu entorn. Les persones adolescents comencen a pensar en el seu futur, en el que volen fer i aconseguir, primer d’una forma utòpica i de mica en mica, més realista, donant resposta a les preguntes de qui sóc i qui vull ser.
No tots els adolescents viuen aquests processos de la mateixa manera, factors com la seva personalitat, les seves experiències, les característiques de la seva família i del grup al qual pertanyen tindran també la seva influència.
No és una època fàcil, ni per als propis adolescents, ni per a la família ni per al professorat.
De vegades, tant els pares com l’adolescent, poden necessitar suport i orientació psicològica. A vegades els pares se’n senten sobrepassats i desbordats, o es perceben com ineficients i impotents, amb dificultats per adaptar-se al canvi de relació que els hi proposen els seus fills, més crítics i rebels. És important recordar, com a mares i pares, les pròpies vivències adolescents i els conflictes que van viure en aquell moment. Pot ser que el o l’adolescent es senti massa confós i incomprès o necessiti a algú que no sigui de la família per poder parlar de les seves coses. En aquesta etapa, la separació amb els pares és necessària per poder-se individualitzar i a molts el resulta complicat parlar dels seus problemes amb els seus pares; això pot resultar dolorós per al pare i la mare. De forma orientativa, podem assenyalar una sèrie d’indicadors per aclarir quan pot resultar necessari demanar ajuda psicològica:
• L’estat d’ànim afecta negativament el rendiment escolar, familiar o social.
• Té episodis d’ira i mal humor i canvis sobtats en l’estat d’ànim.
• Baixa autoestima, conductes autodestructives.
• Alteracions en els hàbits d’alimentació i/o de la son.
• Abandó de certes activitats, amistats o familiars, aïllament, sentiments de solitud, timidesa, dificultat per incorporar-se a grups.
• Conflictes de relació amb els seus iguals.
• Canvis en el rendiment escolar.
• Conductes addictives en relació a l’alcohol, les drogues, el sexe, l’ús d’internet.
• Conducta desafiant als adults.
• Dificultats importants en la relació amb la mare, el pare, o tots dos.
• Idees persistents sobre la mort.
• Processos de dol en l’entorn familiar que afecten l’adolescent.
• Manca d’habilitats socials.
Amb la psicoteràpia es treballa per a què el o l’adolescent tingui un espai de reflexió sobre si mateix, les seves relacions, sentiments, conductes i pensaments, que l’ajudi a definir la construcció de la seva identitat, de les seves relacions, i del seu projecte de futur de forma positiva.
