Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

PERDONAR, PERDONAR-SE, ACCEPTAR EL PERDÓ

“El perdó és la fragancia que la violeta deixa anar, quan aixeca la sabata que la va esclafar”

Mark Twain

Totes les persones han experimentat ofenses o danys en les relacions amb els altres, i a la vegada han provocat danys a altres persones. Crítiques poc afortunades, o ofensives, ser ignorats o depreciats, transgredir els acords o pactes establerts, accions que perjudiquen als demés, i un llarg etcètera.

L’experiència subjectiva al rebre el dany és una xarxa complexa de respostes que engloben pensaments, afectes i conductes. Williamson y Gonzalves (2007) van descriure entre les respostes més freqüents, sentiments de ràbia, dolor, tristesa, confusió i representacions ofensives del ofensor, fantasies o pensaments de venjança, preguntes en relació al perquè s’havia comportant d’aquesta manera i la culpa de les pròpies accions en relació al esdeveniment i pensaments de finalitzar la relació amb la persona de la que s’havia rebut l’ofensa. La resposta de conducta més freqüent és l’evitació i el distanciament de tal persona, i en menor mesura l’expressió de la ràbia i el dolor, afrontant la situació. Per tal de mitigar l’experiència negativa d’aquests episodis, les persones utilitzen diferents estratègies com l’acceptació del dany, formular nous significats als esdeveniments que permetin entendre’ls d’una nova manera y no únicament com quelcom nociu, regulant la ràbia i la ira que sobrevenen, i utilitzant el perdó.

El perdó, segons alguns autors seria la clau per la comprensió de cóm les persones son capaces de mantenir relacions interpersonals satisfactòries (Allemand, Amberg, Zimprich; Fincham, 2007; Fincham, Hall; Beach (2006), Karremans; Van Lang, 2004). Per altre banda, un grup important d’estudis ha recollit evidències en relació a l’associació entre el perdó i la salut, tant física com emocional (Bono, McCulloug; Root, 2008; Thompson et al., 2005; Toussiant; Webb 2005; Tse; Yip, 2009; Worthington Jr; Scherer, 2004). De fet, part del interès per l’estudi del perdó s’ha emmarcat dins de la psicologia positiva (Casullo, 2008; McCulloug; Witvliet, 2002), corrent que emfatitza l’estudi de les virtuts i fortaleses humanes i la seva incidència sobre la qualitat de vida de les persones (Seligman, 2002).

Els resultats de diferents estudis suggereixen que les intervencions que promouen el perdó poden reduir els efectes negatius (per a la salut mental) del “no-perdó” i produir increments en l’autoestima i l’esperançaEls nivells de perdó correlacionen positivament amb els indicadors de salut mental i negativament amb els indicadors d’estrès o disfunció.

Com a exemples d’investigacions sobre l’efecte del perdó en la salut mental, Mauger et al., (1992) van estudiar els efectes del perdó a un mateix i el perdó als demés. Baixos nivells de perdó (de qualsevol dels dos tipus) correlacionaven amb indicadors de psicopatologia del MMPI; el perdó a un mateix es relacionava més intensament amb depressió, ansietat i baixa autoestima que el perdó als altres. Hebl i Enright (1993) van publicar el primer estudi empíric sobre l’eficàcia del perdó en l’increment de la salut mental. En la seva mostra de 24 dones d’edat avançada, alts nivells de perdó es van associar a alts nivells d’autoestima i baixos nivells d’ansietat o depressió.

Què significa perdonar?

Entre les dificultats per perdonar, està el temor a que la conducta lesiva es repeteixi. Aquest és un pensament que pressuposa que els nostres sentiments controlaran la conducta de l’altre, pressupost absolutament fals, ja que la conducta de l’altre està fora del nostre abast, no obstant, podem fer alguna cosa amb les nostres emocions. Perdonar no és justificar, ni consentir, ni propiciar l’ofensa, ni oblidar-la. Significa que aquella acció ja no evoca ressentiment, odi o venjança, permet passar pàgina i no quedar-se atrapats en antics esdeveniments que, tot hi que no estan succeint en el present, la nostra ment segueix alimentant mitjançant pensaments i emocions. Perdonar no és sinònim de continuar la relació si no ho desitgem, però sense l’exercici del perdó no és possible mantenir vincles a llarg termini.

Com perdonar?

Entenem el perdó com un procés en el que podem diferenciar les següents etapes:

  1. Reconèixer l’existència de l’ofensa i de la seva importància. Evitar la negació de la violació de la relació, a la vegada que s’evita la reacció exagerada en el sentit contrari, magnificar el dany; aquest primer pas té com objectiu veure l’ofensa amb més perspectiva (objectivar-la i reduir els sentiments de victimització innecessaris)
  2. Intentar considerar el punt de vista del ofensor. Diversos autors assenyalen que una persona no pot perdonar sense entendre l’agressor (Andrews, 2000). En el procés del perdó tenen que estar presents, segons Hargrave (1994) entre altres moments el “donar-se compte”, que permet a la víctima reconèixer i modificar patrons destructius que perpetuen els actes injustos, i la comprensió que permet el reconeixement de les limitacions del agressor sense restar-li responsabilitat. L’acte del perdó inclou la discussió de conductes lesives anteriors i mostra patrons relacionals alternatius. Si no hi ha contacte amb l’agressor, llavors les perspectives d’una comprensió genuïna es redueixen. El perdó no segueix sempre a la comprensió, no obstant, un perdó que no està fonamentat per la comprensió, segons Andrews (2000), està incomplet. Perdonar una acció és un acte influenciat per la nostra capacitat d’entendre-ho (inclòs si l’ofensa no és quelcom que ens imaginaríem capaços de fer). Per entendre perquè m’han enganyat, he d’entendre primer el món del agressor. Això és més que una estratègia per arribar al perdó, és quelcom central en ell.
  3. Empatitzar amb la perspectiva de l’altre persona. Aquells subjectes que perdonen, tendeixen a mostrar alts nivells d’empatia. Wade i Worthington (2003) consideren que la comprensió o l’enteniment del ofensor per part de la persona és important, però únicament perquè permet que tingui lloc el component fonamental del perdó: l’empatia. L’empatia seria, doncs, un predictor crucial del grau de perdó.
  4. Recordar ocasions en les que nosaltres mateixos hem realitzat ofenses i ens hem sentit agraïts per rebre el perdó dels demés. Un altre aspecte del perdó, seria “l’autoperdó”, o cóm les persones som o no capaces d’assumir de forma saludable la nostra responsabilitat en els actes amb els demés i per a nosaltres mateixos. El perdó intern és un procés que permet tornar a alinear-nos amb els valors que són importants per nosaltres. El perdó incrementa la nostra fortalesa per circumstàncies passades i és altament saludable.