Què són els “people pleasers” i com podem prevenir les seves conseqüències?
Ara està de moda sobrenomenar amb termes anglesos comportaments habituals en l’ésser humà per a definir-lo de forma més concreta. Paraules com ghosting o mansplaining ja formen part del nostre vocabulari habitual. En aquesta ocasió, faré referència al concepte people pleasing.
Els people pleasers són persones que tendeixen a tenir una necessitat imperiosa de complaure als altres. Són persones que poden tenir grans dificultats per a identificar les seves necessitats i/o que prefereixen anteposar les necessitats dels altres a les seves pròpies. Els pot costar horrors haver de rebutjar plans o negar-se a fer favors als altres, i si ho acaben fent es senten culpables o egoistes. Altres característiques dels people pleasers són:
- Preocupació pel que els altres opinin d’ells.
- Prefereixen evitar el conflicte, fins i tot optant per modificar la seva opinió real sobre uns certs temes.
- Es disculpen per coses que no estan sobre el teu control o responsabilitat.
- Anticipen les necessitats dels altres.
- Dificultat amb fer crítiques per por d’ofendre a l’altre.
La gent del seu voltant pot descriure’ls com a persones afables i empàtiques, però el people pleasing té conseqüències en les persones que el sofreixen. Anteposar les necessitats de la resta sobre les meves provoca que es creuin els meus límits personals, que pot desenvolupar forts sentiments d’injustícia, rancor i esgotament (Per exemple: “els altres s’aprofiten de mi”, “de bo/a soc ximple/a”, “jo sempre estic per als altres i ells mai estic per a mi”).
Com prevenir caure en aquestes conductes?
– Identificar les nostres necessitats i límits: He esmentat amb anterioritat els conceptes de necessitat i límit. Perquè et quedi més clar que són et dono una definició. Una necessitat és un element imprescindible per a preservar tu la salut mental i física. Un límit són les barreres que no ha de creuar l’altra persona per a mantenir el vostre vincle. Cada persona té les seves necessitats i límits particulars. Per a evitar que altres persones traspassin les nostres necessitats i límits, t’aconsello fer un exercici de reflexió sobre quins són els teus. Per exemple: necessito que parlem almenys una vegada al dia per telèfon/ que arribis tard cada vegada que quedem no m’agrada, és un límit per a mi.
– Reconciliar-se amb l’empipament: L’empipament és una emoció difícil de gestionar si som propensos a evitar el conflicte. Relacionat amb el punt anterior, entendre que comportaments ens enfaden ens facilitarà reconèixer els nostres límits. Podem caure a qualificar el que ens molesta com a ximpleries, però és important validar el nostre empipament i els seus motius.
– Comunicació assertiva: Com ja he comentat, les necessitats i límits no són iguals per a tot el món. És substancial verbalitzar les nostres peticions de manera clara i assertiva, és a dir, respectant els meus límits i els de l’altra persona. Si una persona valora el vostre vincle respectarà els nostres límits i necessitats, però primer s’han de comunicar. Hi haurà ocasions, en què l’altra persona tindrà necessitats diferents a les teves. En aquest cas, l’idoni serà mediar una solució consensuada. T’aconsello fer peticions específiques i remarcar com et fa sentir des de la teva experiència una conducta. Per exemple: “M’incomoda molt quan et passes dies sense escriure’m, m’agradaria que parléssim més per WhatsApp” “Sento molt que et sentis així, però no m’agrada parlar molt per telèfon” “Podríem acordar parlar sol a la nit per a explicar-nos què tal el dia, si et sembla bé” “Sí, em sembla bé”.
Per a acabar m’agradaria acabar compartint una frase, que és la següent: “L’empatia sense límits és autodestrucció”. L’amabilitat i ser allí per a l’altre són qualitats nobles que haurien de realitzar-se des de l’altruisme i que s’haurien de sentir positivament, i no com una càrrega. Cuidar-nos i anteposar les nostres necessitats no és un acte egoista, sinó tot el contrari, ens ajudarà a estar en un bon lloc per a oferir ajuda a l’altre.
