Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

PARELLES EN CRISI

Quina és la motivació per establir una relació de parella? Segurament moltes persones respondríem inicialment que és un sentiment amorós cap a algú. Tot i que sabem que això és una condició necessària però no suficient per establir una parella. A més, s’ha de crear un projecte conjunt i compartit que no exclogui els projectes personals, sinó que els integri i doni suport a una relació d’iguals i en aquest compartir estan també els valors. Aquesta premissa no es compleix en moltes relacions, perquè no hi ha un projecte comú o perquè no és una relació igualitària, o ambdues coses. I aquí sorgeixen les primeres crisis, negociacions implícites tipus: Per què estem junts/es? I acords més o menys pactats sobre: Com estarem junts/es?

És obvi que en les respostes a aquestes qüestions intervenen factors culturals, de gènere i m’atreviria a dir econòmics i de classe social. I evidentment si mirem cap enrere en la història, aquestes preguntes no tenien cabuda, ja que només hi havia una resposta, la parella era l’avantsala del matrimoni heterosexual en què la dona donava suport als projectes del marit, i els rols i funcions estaven definits per la variable gènere. Quan això va canviar, la diversitat en les relacions créixer exponencialment.

Iniciar una parella és una tasca molt més fàcil que mantenir-la

Moltes relacions no resisteixen el final de l’enamorament, quan per fi aconseguim percebre al / a altre / a. I clar, mai és com havíem imaginat o pretès, sinó com ÉS. Aquí sorgeixen les primeres dificultats serioses i algunes batalles perquè l’altre/a canviï i s’adapti als nostres esquemes. Quan poder ACCEPTAR les diferències resultarà crucial per desenvolupar una relació de parella duradora. Cada membre veu a la parella amb els seus esquemes preconcebuts i moltes vegades es dóna per suposades coses que en absolut ho són, i quan no som conscients dels nostres propis esquemes les coses poden complicar-se bastant.

A les parelles de llarga durada cada membre va canviant amb la seva pròpia història i amb el cicle vital de la parella. Les negociacions inicials no serveixen per a tota la vida, no és el mateix una parella sense convivència, que quan s’inicia la convivència, o si la parella decideix tenir descendència, o el moment de la família. Hi ha un cicle vital en la parella que, igual que en el cicle vital de les persones, va modificant la pròpia estructura. Cada canvi en el cicle vital de la parella suposen nous reajustaments i pactes, de vegades d’aspectes centrals i nuclears en la vida de la parella.

Moltes persones no es fan prou responsables de la relació de parella. Ho podem observar en pensaments tipus “Ja no sento el mateix”. Com si l’amor fos una cosa externa, o com si la persona responsable de les nostres decepcions fos  l’altre / a, ha estat l’altre / a qui no ha cuidat la relació.

Una qüestió primordial que aprenem en la teràpia de parella és que no és l’amor el que sustenta la relació, sinó que és LA RELACIÓ LA QUE SUSTENTA L’AMOR

En teràpia de parella m’agrada utilitzar la metàfora de la relació com una planta, un ésser viu, que necessita cures per mantenir-se i créixer.

Així que us deixo amb unes preguntes:
Com està la vostra planta? Com cuides la teva planta? ¿La regues? Busques l’espai adequat per a ella, en el qual tingui la suficient llum? Li dónes adobament a la planta? ¿Quan creix, la trasplantes? Li treus les fulles marcides? Està malalta?