Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

ON RESIDEIX LA FELICITAT

Què és la felicitat? No és gens fàcil començar aquest article buscant una resposta a aquesta pregunta ja és una de les preguntes més formulades al llarg de la història. Un munt de pensadors, filòsofs i psicòlegs han teoritzat sobre ella i, malgrat aquesta dificultat inicial, podem estar d’acord en afirmar que podem saber quan la sentim. Si haguéssis de recordar un moment feliç de la teva vida, segurament et vindrà ràpidament una imatge, un record, una mirada o una frase que vas escoltar. Però, realment… on resideix la felicitat? Hi ha moltes persones que creuen que la felicitat no existeix i que, en la vida, hi ha moments plens de felicitat ja que no sempre es pot ser feliç. I… si la felicitat no depengués del què, sinó del COM? Hi ha metàfores de la felicitat ubicades en la sala d’espera ja que un dels arguments davant de l’afirmació que la felicitat són moments és postergar la felicitat en el futur. Pensar que seré feliç quan trobi una feina estable, una parella que m’estimi o quan arribi divendres perquè estem a dilluns pot ser una manera de reforçar aquesta creença enlloc de qüestionar-la.

Malgrat hi ha muntanyes de llibres d’autoajuda sobre la recerca de la felicitat i, sobretot, els ingredients per a ser feliç, cal tenir clar què és i no és la felicitat. Tal i com va afirmar Buda “No hi ha un camí a la felicitat, la felicitat és el camí” o Sòcrates “El secret de la felicitat està en la capacitat de disfrutar de menys”.
 

La felicitat és una sensació subjectiva de satisfacció i, al mateix temps, és una fórmula associada al nivell d’expectatives.

 
Sentir-se satisfet/a depèn en moltes ocasions del grau d’expectatives que tenim les persones. Moltes vegades escolto valoracions en funció de l’expectativa, no del que s’ha viscut. Per exemple, Com ha anat el viatge al Perú? li pregunta un amic a la seva companya de feina que acaba de tornar de vacances. Ostres… m’ho imaginava diferent i m’ha decepcionat força. Si parem atenció en aquesta resposta, veurem que el que ens diu no té a veure amb la seva experiència, sinó amb el contrast entre la realitat i les expectatives, fantasies o desitjos dipositats en el viatge.


En el que també estarem d’acord és que no ens fa feliç el mateix a tothom. Hi ha persones que disfruten d’una classe de tango, altres d’una pel·lícula en V.S.O.E. quan el cinema està buit, altres cuidant la nèta els dimarts per la tarda o d’altres que lligant a la barra de la discoteca. Aquest tipus d’activitat generen dopamina en el nostre cervell que ens impulsa al plaer i a la recompensa. Aquestes activitats que desperten benestar en les persones també estan associades a l’edat ja que les persones grans acostumen a valorar la salut a diferència de les persones adolescents. En una conferència sobre la felicitat, una de les persones assistents va oferir aquesta afirmació sobre la felicitat que ho resumeix molt bé “Intentar ser més feliç és com baixar de pes. Consisteix en menjar menys i fer més exercici. No hi ha dietes miracle. Amb la felicitat passa el mateix. Hi ha unes poques coses que es poden fer diàriament i el nivell mitjà de felicitat anirà pujant”.

 
Segons una macroenquesta realitzada a través de la Organització Mundial de la Salut (OMS), van respondre que els ingredients per ser feliç estan en tenir companyia, estar bé psicològicament, gaudir d’una bona salut física, tenir autonomia personal, viure en un ambient agradable i tenir una vida espiritual. Si ens fixem en aquestes dades, els diners no són un ingredient destacat. Hi ha estudis que han analitzat la relació entre la felicitat i l’edat i, malgrat que s’ha associat la felicitat a la juventut, els estudis mostren que, a mesura que les persones ens fem més grans, ens sentim més feliçes i satisfetes.

Hi ha una llegenda que explica que, en una reunió de dimonis, van decidir robar allò que consideraven més preuat dels éssers humans. Van estar d’acord en robar-lis la felicitat i, després d’intensos debats per escollir el millor lloc per amagar-la, un dels dimonis va tenir clar que el millor amagatall serien ells mateixos perquè estarien tan pendent de buscar la felicitat fora que se’n oblidarien que la porten dins seu.

Feliç viatge cap a la felicitat!