És freqüent, que un cop hem identificat que necessitem ajuda, sorgeixin dubtes sobre on dirigir-nos. Tant psiquiatres com psicòlegs/es són professionals de la salut mental.
És freqüent que en moltes ocasions el tractament sigui combinat i impliqui els dos professionals. Hi ha certes diferències que potser t’ajuden a l’hora de dirigir-te en un primer moment a un o altre. Aquest post té la finalitat de fer alguns aclariments, per ajudar a escollir el professional adequat.
En primer lloc, la formació és diferent. D’una banda, els professionals de la psiquiatria han estudiat la carrera de medicina, posteriorment ha realitzat l’especialitat de psiquiatria (MIR) en la qual el pla de formació contempla en els primers anys rotacions mèdiques (neurologia, medicina interna, urgències) i posteriorment rotacions específiques de l’especialitat (subespecialitats). En tenir aquesta visió mèdica, serà especialment útil si algun dels símptomes que patim són de tipus físic, ja que ajudarà a descartar un altre tipus de patologia.
Per a això, com en altres especialitats mèdiques es podran usar proves complementàries, encara que el més freqüent és arribar al diagnòstic mitjançant l’entrevista clínica. Un altre de les principals implicacions d’aquesta formació, és que tenen capacitat de prescripció mèdica, sent normalment, un pilar en l’atenció que ofereixen.
No obstant això, existeix la creença (injusta al meu parèixer) sobre que medicar és l’únic que fan. Com qualsevol altre professional de la medicina, el/la psiquiatra també donarà recomanacions d’hàbits i realitzarà acompanyament.
A més, afortunadament hi ha molts psiquiatres que creiem en la necessitat d’una formació psicoterapèutica per acompanyar els processos i cada vegada són més els que s’esforcen per tenir aquesta doble formació.
D’altra banda, cal reconèixer que els psicofàrmacs han suposat un gran avanç, i han permès d’una manera efectiva i relativament ràpida escurçar la intensitat i durada dels símptomes, intentant evitar la seva cronificació i alleugerir el sofriment, permetent que processos que afectarien de manera molt notable el nostre funcionament puguin no tenir conseqüències tan dràstiques sobre la nostra qualitat de vida. Això permetrà també que estem més permeables a la teràpia, si és que decidim fer-la, en creant un espai d’actuació, perquè siguem més capaços d’aplicar les estratègies que anem aprenent.
Com passa en altres especialitats mèdiques, la psiquiatria tracta casos lleus, moderats i greus. De la mateixa manera que ningú hauria d’estar acomplexat d’anar, per exemple, al professional d’endocrinologia per tenir sobrepès o una diabetis lleu sabent que és un especialista que tracta problemes severs d’obesitat o diabetis mal controlades, no hauríem de tenir «complex» d’anar al/la psiquiatre per sentir-nos «alguna cosa malament» només perquè és un professional que atén patologia greu, com pot ser la psicosi.
Algunes de les consultes que més freqüentment tractem els/les psiquiatres en consulta tenen a veure amb símptomes concrets com alteracions en l’estat d’ànim o en el son, ansietat, problemes addictius, conductes impulsives o estranyes, pensaments obsessius, problemes d’atenció etc.
Per la seva banda, els professionals de la psicologia, ha estudiat la carrera de psicologia, la qual té múltiples sortides (investigació, formació). Els que es vulguin dedicar a l’atenció de pacients, necessitaran fer una formació afegida, o bé faran l’especialitat mitjançant el pla de formació per ser psicòlegs clínics (PIR) o bé un màster de psicologia sanitària que els acredita per treballar en l’àmbit sanitari.
El diagnòstic es realitza mitjançant entrevista clínica. El tractament es realitza mitjançant teràpies amb evidència científica reglada, no obstant això, per ells mateixos no prescriuran medicació sinó que, si ho consideren necessari, bé per la intensitat o durada dels símptomes, recomanaran que acudeixis al professional de la psiquiatria.
Són freqüents les consultes a psicologia per sensacions de malestar emocional generalitzat o poc definit, insatisfacció vital, sensació de sobrecàrrega mental, ansietat lleu, inseguretat o altres creences personals que afecten la qualitat de vida de la persona.
Com hem comentat anteriorment, és molt freqüent estar en tractament combinat amb ambdós professionals que estiguin en coordinació. Els casos en què es treballa en equip, solen tenir resultats molt satisfactoris.
De la mateixa manera, si tens dubtes sobre amb qui consultar després de llegir aquest post, sempre pots consultar directament amb el centre. Després de la valoració i d’una forma honesta, se’t podrà aconsellar el millor professional.