Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

MINDFULNESS I PENSAMENT

La meva vida ha estat plena de desgràcies,

la majoria de les quals mai van succeir

Michael de Montaigne

A partir de Descartes, en la filosofia moderna s’equipara la identidat amb el pensament. Sartre, tres segles més tard, es va adonar que la consciència que diu “existeixo” no és el mateix que el pensament. I al 1994, Antonio Damasio publica L’Error de Descartes, en el que qüestiona la separació ment-cos i dona evidències de com les emocions i les sensacions estan implicades en accions com la presa de decisions.

Quan som conscients de què estem pensant, es posa de manifest un tipus de consciència que no forma part del pensament. Si no tinguéssim més que pensaments no sabríem que estem pensant. Qui observa el pensament? Un tipus de consciència contemplativa.

En Mindfulness podem triar diferents objectes d’atenció: el pensament és un d’ells

Una de les múltiples pràctiques de l’Atenció Plena, és observar els pensaments com si fossin una pel·lícula que es projecta en la nostra ment. Quan observem els nostres pensaments, què succeeix? Van i venen, no són permanents, s’esvaeixen com onades en la platja, i com el moviment del mar, torna a formar-se un altre. D’on venen aquests pensaments? Sóc jo qui pensa o és la meva ment qui ho fa?

Asseguda observo la seva mutabilitat, tot el que haig de fer és observar-los i veure com passen. No ignorar-los, perquè seria contraproduent -encara hi pensaria més. I no desenvolupar-los, no quedar-me enganxada. Només això, veure com el pensament arriba… i se’n va. És tan senzill i alhora tan complicat. Quan ens aturem a observar un pensament, què succeeix?

El patiment que s’origina amb el propi pensament disminueix considerablement si no ens identifiquem amb ell: Jo no sóc aquest pensament, aquest pensament és un producte de la meva ment que la meva consciència contempla.

La pràctica de Mindfulness permet aquesta desidentificació amb el pensament. Com en moltes altres pràctiques, l’atenció al pensament aviat serà interrompuda per la distracció, la nostra ment s’anirà a algun altre estímul intern o extern, o s’enredarà amb el propi pensament. Això no suposa que “ho fem malament”, sinó que la nostra ment divaga d’una cosa a l’altre. Quan ens adonem d’aquesta distracció, tornem una vega i un altre a l’observació del pensament.

La ment no és quelcom separat del cos

Puc observar el tipus de pensaments que apareixen: són descriptius? Són imatges? Són records? Són pensament per fer plans? Són judicis? Són anticipacions? Són comparacions?

Què apareix en el contingut dels pensaments que la teva ment elabora? Idees, creences, preocupacions? Què predomina en el teu pensament? El deseig d’experiències agradables? l’evitació d’experiències desagradables?

D’aquesta manera, podem adonar-nos de la connexió dels pensaments amb les emocions i amb les sensacions físiques del cos. Com ressona aquest pensament en el cos? Quines sensacions provoca?

En moltes ocasions els pensaments no estan vinculats al que estem vivint en aquell moment, només són fantasies, però el costum d’identificar-nos amb el pensament fa que els confonem amb la realitat, com si fossin un fet indiscutible. Desenganxar-nos del pensament obre una nova finestra que potser ens farà pensar millor.

Soledad Calle Fernández

Psicòloga Col. Núm. 13.541

Deixa un comentari