Ja ho deia la Simone de Beauvoir, que qualsevol crisi posava en perill els drets de les dones, i la situació de pandèmia que vivim des de fa un any ha vingut per fer evident aquestes paraules. Per tal d’aclarir que això no és una opinió, donarem algunes dades:
- La crisi de la Covid-19 ha afectat més l’ocupació de les dones que la dels homes, hi ha més atur, més temporalitat i més treball parcial entre les dones i per contra un nivell d’activitat i d’ocupació inferior, respecte a l’inici de la pandèmia. El 90% de l’ocupació femenina creada l’últim trimestre del 2020 és a temps parcial, tres vegades més que els indicadors masculins. Si és de vostre interès, podeu consultar l’informe del Departament de Treball sobre “Dones i treball” publicat recentment.
- En el cas de la investigació, la producció científica de les dones s’ha vist reduïda en comparació a l’any anterior, mentre que la dels homes s’ha mantingut.
- El fet és que, des de l’arribada de la pandèmia, la introducció d’un teletreball improvisat i no regulat ha obligat a fer autèntics malabarismes per respondre a les exigències laborals i a l’assumpció domèstica de tasques de cures que abans estaven externalitzades. Com a conseqüència, s’ha produït un augment en les jornades laborals de les dones i, alhora, una disminució de la seva presència en la carrera professional.
- Alguns dels col·lectius professionals que s’han vist més afectats per la pandèmia i el confinament són majoritàriament femenins. Entre aquests col·lectius cal destacar les persones que treballen en l’àmbit sanitari, com ara infermeres, metges i metgesses i professionals de suport, les persones que treballen en l’àmbit de l’educació i, molt especialment, les persones que treballen en la cura de la gent gran, tant en centres residencials com a domicili. Algunes d’aquestes feines, especialment les de cura de la gent gran, són assumides per dones que tenen una situació professional de molta precarietat.
- Pel que fa a la violència contra les dones, durant el període del confinament total, del 16 de març al 13 d’abril, el telèfon d’atenció a les violències masclistes (900 900 120) ha rebut un 60% més de trucades que l’any 2019 en les mateixes dates.
- A més de les trucades, el servei d’atenció a les violències masclistes disposa d’una bústia de correu electrònic, que va veure incrementat en més del 500% les demandes d’atenció.
- En quan a la salut mental, un article publicat el setembre de 2020 que va revisar 62 estudis que abordaven aquest tema amb un total de 162.639 participants de 17 països va concloure que, durant els mesos de la pandèmia, la prevalença de l’ansietat era del 33 % i la de la depressió, del 28 %, i que els factors de risc més importants per patir ansietat i depressió eren els següents: ser dona, treballar en l’àmbit de la infermeria, tenir un nivell socioeconòmic baix, tenir un risc alt de patir la COVID-19 i l’aïllament social.
- Un altre factor que també ha afectat i afectarà en el futur el benestar emocional de les dones en aquesta situació de crisi mundial és l’existència de desigualtats en el repartiment de les càrregues familiars (especialment en el tema de l’atenció a les persones dependents: a menors, a menors amb problemes de salut mental o dèficits cognitius, a persones grans, a persones malaltes…) que ha provocat que les dones siguin les que més han hagut de compaginar el teletreball amb l’atenció i les tasques escolars dels fills i les filles, així com les tasques domèstiques.
- Segons un estudi portat a terme per l’associació UN Women incloent dades de divuit països representant tots els continents, el 60% de les dones afirmaven que la càrrega de treball a la llar els havia augmentat des de l’inici de la pandèmia, en comparació amb un 54% dels casos reportats per homes. Més concretament, la disparitat més gran es veia reflectida en l’àmbit de la cuina, on les dones reportaven haver notat un increment del 32% respecte a un 18% reportat pels homes. A aquesta dada, li segueixen les tasques de neteja (45% en dones versus 35% en homes) i les tasques de la compra (25% en dones versus 22% en homes). Tanmateix, l’estudi revelava que les dones havien afegit una càrrega total de 5,2 hores de mitjana per setmana a les tasques de la llar, a diferència de les 3,5 hores extres reportades pels homes.
O sigui, tot com sempre però pitjor. I ara què? Les polítiques d’igualtat es mostren clarament insuficients en temps de triple crisi: de salut, econòmica i social. Tot el que no és la gestió de la Covid-19 queda desdibuixat, quan no esborrat. La salut mental és la pandèmia oculta i especialment les de les dones.