Avui sabem per la neurociència que les emocions s’encomanen i es propaguen d’una persona a una altra per efecte de les neurones mirall. També sabem que quan gaudim de la feina es dóna una combinació d’atenció, entusiasme i intensitat emocional positiva. Segons Antonio Damasio els estats positius faciliten la capacitat d’actuar i fomenten un funcionament més harmònic que accentua l’eficàcia i la llibertat del que fem, i el nostre cervell entra en un estat mental de fluïdesa i harmonia de les nostres xarxes neuronals.
Per contra, els sentiments negatius debiliten l’empatia i l’interès. Per exemple, les avaluacions fetes per persones directives que estan de mal humor, són pitjors i se centren únicament en els aspectes problemàtics i expressen opinions més desaprovadores.
És especialment rellevant l’estat d’ànim de la persona que lidera un grup humà, perquè els seus components pararan més atenció al que diu i fa la persona amb més poder dintre del grup. En un experiment, 56 caps d’equips simulats van ser mobilitzats a estats d’ànim positius i negatius i posteriorment es va determinar l’impacte emocional que això provocava en els grups que dirigien. Els membres de l’equip dirigit pels líders optimistes van revelar un estar d’ànim més positiu i es trobaven també més ben coordinats i obtenien més amb menys esforços. Els equips dirigits per caps rondinaires estaven més descoordinats i eren més ineficaços. Però el pitjor de tot fou que els esforços fomentats per la por els portà a escollir les pitjors estratègies i a prendre decisions equivocades.
Què pot fer una persona que lidera un grup per fomentar un rendiment òptim?
La persona líder pot tenir en compte l’efecte de contagi de les emocions i del seu impacte en el grup i de forma proactiva, comunicar no des de la por, sinó per exemple des d’un fonament segur, amb confiança, acceptació, fa el possible per disminuir la tensió o almenys per no incrementar-la. Des d’aquí pot oferir un feed-back negatiu, convertit en un objectiu per aquella persona, indicant el que espera d’ella i veient quin és el suport que necessita per assolir els objectius. La persona que lidera des d’aquesta perspectiva blinda a l’equip de les pressions que li arriben d’altres nivells de l’organització.
La persona que lidera tenint en compte la informació de les emocions i les seves conseqüències, és molt conscient de la comunicació no verbal, dels efectes desmotivadors de tasques avorrides però també de la paralització que pot comportar un encàrrec que supera les capacitats d’una persona o de l’equip.
Com més fonts de suport emocional tinguem a l’entorn laboral millor ens hi trobarem.
Hem de tenir en compte que en un entorn laboral tothom contribueix a generar el clima emocional. L’existència d’una persona a l’equip, o una persona supervisora a la qual podem recórrer quan ens sentim frustrats, estancats o amb dificultats ens pot ajudar a sortir-nos d’un estat emocional més negatiu a un altre que faciliti el fonament segur.
Un grup unit i dirigit per una persona líder que fomenti la confiança estableix un clima emocional tan contagiós que fins i tot les persones ansioses se senten relaxades i alhora encoratjades a explorar nous camins.
