Només quan l’home accepta íntegrament el seu ésser,
comença a viure de forma plenaMaría Zambrano
Quan una persona no està disposada a tenir una determinada emoció o pensament, justament obtindrà aquesta emoció o pensament
Perquè en l’àmbit de l’experiència interna “no estar disposat a X” implica necessàriament “estar en relació amb X”. Si una persona no desitja sentir-se com se sent i vol canviar deliberadament el seu estat d’ànim probablement l’èxit sigui efímer, mentre que a llarg termini l’estat d’ànim no desitjat es farà més freqüent i afectarà altres àrees de la seva vida. La mateixa acció d’intentar deliberadament no sentir quelcom en un moment particular, resulta contradictòria amb l’objectiu que persegueix, ja que no estar amb alguna cosa és estar amb aquella cosa. Un exemple d’això és quan una persona està cada vegada més ansiosa per no voler estar ansiosa. L’evitació emocional és també font de patiment quan el canvi que es vol aconseguir és possible, però l’esforç requerit condueix a formes d’evitació no saludables.
Per exemple, quan una persona intenta no recordar o eliminar el record d’un episodi determinat a través del consum de drogues. El consum de drogues pot ser eficaç per inhibir un record, però el cost personal pot ser molt alt. L’evitació dels records o circumstàncies que provoquen determinats sentiments restringeix l’acceptació de la pròpia història i limita l’autoconeixement sobre les reaccions al que hom pensa i sent.
Quan l’episodi que es vol eliminar no pot ser canviat, l’evitació és igualment perjudicial. Fugir o lluitar contra el dolor d’una pèrdua, pot convertir la pèrdua en un trauma i a qui practica l’evitació en una víctima de la seva pròpia estratègia. Quan la persona vol eliminar aquest esdeveniments mitjançant el control, aquesta solució és converteix en el problema.
Quan acceptem, podem diferenciar el nostre jo de la seva conducta, sigui privada o pública. Podem diferenciar allò que està present i allò que es fa present pel llenguatge. Podem tractar els pensaments com a pensaments, les valoracions com a valoracions com a records.
Podem aprendre a estar oberts a allò que la vida ens porta en cada moment, en qualsevol experiència i àrea
De vegades l’acceptació és comparable a l’experiència de ser com una flassada estesa sobre l’herba, que accepta, rep, les fulles i les gotes de pluja que cauen sobre ella. La flassada no es resisteix a les fulles, ni “les tolera”, no desitja les fulles, ni intenta atreure-les, ni les controla. L’acceptació és com un contenidor de pensaments, emocions, records i d’altres experiències sense intentar controlar-los.
