Per què sento ràbia cap algú?
Què haig de fer quan una persona em decep?
No paro de donar-li voltes al que em passarà i em poso nerviosa.
Ostres… has vist quanta neu està caient a la Plaça Molina!?
Com és que estic espantada?
Estic trist i, al mateix temps, em fa molta ràbia…
Estic realment enamorada de la Sònia?
Molts d’aquests pensaments expressats en forma de preguntes o dubtes estan relacionats amb el món de les emocions. Si anem al llatí, trobem que el terme emoció prové d’emovere que significa agitar. Per tant, les emocions són respostes que dóna l’organisme i que ens impulsen a fer coses, tenen una utilitat adaptativa davants dels canvis fora de nosaltres i són una font molt valuosa d’informació.
Classificar les emocions en termes de bones o dolentes és un error, ja que ens informen de les necessitats i desitjos de cada persona
Hi ha persones que neguen les seves emocions a l’hora de prendre decisions, d’altres que només es regeixen pel que senten, algunes on les emocions suposen una molèstia i altres que no entenen per què entén el que senten… Malgrat aquesta diversitat emocional, hi ha una realitat que no es pot negar: les emocions són necessàries i formen part de l’ésser humà. Les emocions es poden educar amb l’objectiu d’aconseguir ser persones autònomes. Per poder-ho aconseguir, s’ha de ser conscient del que se sent, s’han d’expressar i, posteriorment, regular adequadament les emocions. De quines emocions estem parlant? La ràbia, la por, l’alegria i la tristesa són les quatre emocions bàsiques que els éssers humans compartim amb els animals.
Quan una situació es viu com un perill, l’emoció que apareixerà és la por. Parlar en públic, pujar a un avió, suspendre un examen i conduir un cotxe poden ser situacions considerades com a perilloses; però, s’ha d’avaluar si aquesta por es considera racional o irracional per identificar les creences de la persona. De totes maneres, una persona espantada necessita protecció. Altres opcions com, per exemple, fugir o negar el perill no són altres respostes que poden ser adequades o inadequades en funció de la situació.
La tristesa apareix davant d’una situació de pèrdua. Un canvi de domicili, la mort d’una persona estimada, un canvi de feina i el trencament d’una relació de parella són situacions de pèrdua que necessiten ser elaborades a través de l’escolta i el consol. El millor que podem fer quan una persona trista és oferir-li un espai per poder expressar les seves emocions sense judicis. “No n’hi ha per tant” o “Si jo t’expliqués el que m’ha passat” són comentaris carregats de crítica i comparació que allunyen la necessitat de consol de la persona trista. Per tant, permetre una escolta activa pot afavorir que la ferida és pugui anar cicatritzant al ritme que la persona se senti preparada.
La ràbia apareix arran d’una situació considerada injusta. Rebre una crítica destructiva, patir la impuntualitat d’un/a amic/ga i no tenir allò que es desitja de l’altre són injustícies. Assumir una actitud passiva o agressiva no afavoreix que el canvi que una persona necessita es produeixi; per tant, el més adequat és donar-se el permís per expressar aquesta ràbia. En psicoteràpia, es poden identificar les creences irracionals que obstaculitzen una actitud assertiva.
Compartir és la necessitat que ens demana l’emoció de l’alegria. Aquesta apareix quan una situació es viu com un guany. No només parlem d’un guany econòmic, sinó d’un guany personal com, per exemple, rebre un somriure, retrobar-te una persona estimada pel carrer després de temps sense veure-la, obtenir un bon resultat acadèmic i gaudir d’un dia amb sol són situacions que poden provocar alegria. L’expressió “saltar d’alegria” no és casual, ja que, quan apareix aquesta emoció, l’energia es concentra en les cames per poder-la compartir amb els altres.
Les emocions són uns aliats, no uns enemics
Doncs, hem d’atansar l’orella al que ens informen les nostres emocions perquè ens poden ser molt útils a l’hora de prendre decisions. Sentir les emocions autèntiques és una manera de sentir-se viu. A Quantum, creiem en les persones perquè puguin connectar amb les seves emocions sense les contaminacions del passat per poder viure el present.
