A la pel·lícula “Luz de Gas” de 1944, dirigida per George Cukor i protagonitzada per Charles Boyer, Ingrid Bergman i Joseph Cotten, podem observar un exemple d’aquest tipus de violència. El motiu de la parella d’Ingrid Bergman, protagonitzada per Charles Boyer, per infringir el maltracte, és econòmic, a diferència dels casos de violència de gènere en els quals l’objectiu és la dominació i el sotmetiment de la parella. No obstant, tot el procés psicològic de la parella, en el qual ell va orquestrant diferents situacions, per demostrar-li a ella que està perdent la memòria, que té els nervis destrossats, que no sap estar en societat, que escolta coses estranyes, que té temors completament infundats i mancats de tota base realista, i com a conseqüència de tot això, ell ha de decidir per ella, ja que ella es incapaç; és molt similar al procés psicològic que es desenvolupa en les parelles on es produeix un maltracte psicològic.
La narració de la indefensió que arriba a sentir la protagonista a causa de l’aïllament social, però també del aïllament de sí mateixa, donat que no pot confiar en les seves pròpies percepcions i creences i l’assumpció de tanta incertesa, i del punt de vista de la seva parella, com últim punt de suport davant el caos, és molt pedagògica en relació als processos psicològics desenvolupats per les víctimes de violència de gènere.
Un altre exemple, aquest recent, és la publicació del llibre “Cásate y sé sumisa”, publicat per l’editorial Nuevo Inicio, del Arquebisbat de Granada, de Constanza Miriano y en el que, segons sembla, es defensa l’obediència disciplinada, lleial i generosa, de l’esposa al seu marit, i que ens recorda a les guies de la bona esposa dels anys 50. Entre altres tasques, la bona esposa tenia que ser “dolça i interessant”, “fer-lo sentir que estava en el paradís”, “no queixar-se”, “fer-lo sentir completament còmode”, “escoltar al seu marit”, “posar-se en el seu lloc” i considerava com a la seva prioritat “veure’l i fer-lo feliç”. No hi ha constància alguna de guies per el bon marit. M’ha resultat del tot revelador en fer una recerca de les dades del pretès “manual”, que les paraules casada i submisa em conduïen a pàgines de contactes sexuals, en les que la oferta era “em deixo fer de tot”, “completament al teu servei” i similars. La submissió com a fantasia sexual, en la que l’altre desapareix i es converteix en un objecte de plaer.
Dins la violència cap a les dones, es troba la psicològica, sens dubte subtil i greu alhora.
La violència psicològica podem definir-la com: el conjunt de conductes que generen agressió, denigrant i modificant l’autoestima de la dona, així com la imatge de sí mateixa.
Hi ha tres formes en que es poden dur a terme aquest tipus de violència:
- Maltracte psicològic: Consisteix en el tracte denigrant continuo que té com a propòsit atacar la dignitat de la persona. És difícil de detectar, ja que són molt subtils però amb el temps afecten.
- Assetjament psicològic: És generar violència psicològica planificada per obtenir un propòsit específic, on l’atacant és conscient d’allò que vol aconseguir, en aquest cas, denigrar l’autoestima de la violentada per sotmetre-la.
- Manipulació mental: És la forma de control que es dona entre dos persones, en aquest cas del home cap a la dona, generant paulatinament que aquesta perdi la seva autonomia, llibertat i presa de decisions, fent-la dependent en totes les formes: econòmica i emocionalment.
En les investigacions qualitatives es mostra de forma sistemàtica que les dones sovint consideren el maltracte psíquic més devastador que la violència física. Els actes específics de maltracte psíquic infringits per la parella que s’inclou en la OMS són les següents:
- Ser insultada o fer-la sentir malament amb ella mateixa.
- Ser humiliada davant els demés.
- Ser intimidada a propòsit (per exemple, per una parella que crida i tira coses)
- Ser amenaçada amb danys físics (de forma directa o indirecte, mitjançant l’amenaça de ferir a algú important per ella).
Les característiques de la violència psicològica s’agrupen en 7 epígrafs diferents, segons la categorització dels indicadors de maltracte psicològic elaborat per Taverniers, (2001):
DESVALORITZACIÓ
- Ridiculització.
- Desqualificacions.
- Trivialitzacions.
- Oposicions.
- Desprèci.
HOSTILITAT
- Retrets.
- Insults.
- Amenaces.
INDIFERÈNCIA
- Falta d’empatia i suport.
- Monopolització.
INTIMIDACIÓ
- Jutjar, criticar, corregir…
- Postures i gestos amençants.
- Conductes destructives.
IMPOSICIÓ DE CONDUCTES
- Bloqueig social.
- Ordres.
- Desviacions.
- Insistència abusiva.
- Invasions de la privacitat.
- Sabotatges.
CULPABILITZACIÓ
- Acusacions.
- Gaslighting (luz de gas).
- Negació/desmentida.
BONDAT APARENT
- Manipulacions de la realitat.
Com sortir d’aquest cercle?
Prendre consciència de la pròpia situació i de la capacitat de maniobra en la relació és el primer pas. El procés de reformular el constructe dominància-submissió és la següent fase. En aquest procés, la pròpia identitat, cóm jo m’he construït, resultarà transformada. Un altre aspecte del procés, és el dels vincles, cóm em relaciono amb els altres, cóm em situo en les relacions: els vull dominar?, em posiciono en un rol de submissió?, veig a l’altre com un igual?. I per últim, recuperar el poder sobre la pròpia vida. En definitiva, si algú té poder sobre alguna persona, és perquè aquesta li ha entregat aquest poder.
