“…sé que un règim que no proporciona als éssers humans ninguna raó profunda per cuidar-se entre sí, no pot preservar per molt temps la seva legitimitat”
Richard Sennett “La corrosión del caràcter”
Igual que les despulles de la nostra deixalla contaminen el medi ambient, les despulles morals malmeten greument qüestions d’extremada importància per el conjunt social. Personatges rellevants, pròcers i líders de totes les esferes i ambients, de tot el territori de la península, i de totes les ideologies, són descoberts en comportaments de rapinya, robatori i espoliació. Anem veient, amb perplexitat, maneres de fer i procedir en la gestió d’allò comú, basades en el benefici propi, i com a màxim, en el del grup al que pertanyen, igualant pràctiques mafioses. Hi ha exemples a centenars en el món de la política, de les grans empreses, del esport, dels bancs, de la gestió cultural, i un aclaparador etcètera.
M’agradaria conèixer l’impacte de la corrupció en la nostra quotidiana crisis, el seu cost econòmic, tot hi que també les repercussions en quant al model social, i per suposat, el seu impacte en la salut de la població. Què estan aprenent els nostres nens i nenes, els nostres joves? De gran vull ser ric, milmilionari, jugar a el-guanyador-s’ho-emporta-tot, ens poden respondre satisfets, sense haver d’entrar en disquisicions de quina serà la seva aportació, o de què passarà amb la resta de perdedors. Poderoso caballero es Don Dinero, en paraules de Quevedo.
Sembla una societat en la que triomfen les personalitats psicòpates. Els psicòpates tenen una incapacitat per empatitzar i per sentir remordiments, per aquest motiu, es relacionen amb els demés com si fossin qualsevol altre objecte i els utilitzen per aconseguir els seus objectius. L’altre és inexistent.
No respecten els codis comuns, per exemple, les normes o lleis. Des d’aquesta perspectiva podem entendre l’atreviment i la pocavergonya d’alguns d’aquests personatges en els que hem delegat el lideratge. I és molt trist, constatar cóm hem deixat que aspectes tant importants de la vida siguin gestionats per aquestes personalitats perverses. Així, el president de la companyia, o l’alta direcció pot estar augmentant les seves primes i abonaments, mentre simultàniament negocien una disminució del salari de la plantilla, o es mantenen tota una sèrie de privilegis mentre a la població se li demana austeritat, o es salten les lleis, o es busca el benefici tot hi anar en contra la salut, l’alimentació o quelcom altre aspecte fonamental. El psicòpata pensa en termes egocèntrics i com a depredador, oblidant que si la humanitat ha sigut capaç de sobreviure ha estat gràcies a la intel·ligència social.
Seguint a Cleckley, les característiques de la personalitat psicopàtica són:
- Encant superficial i intel·ligència.
- Absència de deliris o altres signes de pensament no racional.
- Absència de nerviosisme o manifestacions psiconeuròtiques.
- Escassa fiabilitat.
- Falsedat o falta de sinceritat.
- Falta de remordiment i vergonya.
- Conducta antisocial sense un motiu que ho justifiqui.
- Judici deficient i dificultat per aprendre de l’experiència.
- Egocentrisme patològic i incapacitat d’estimar.
- Pobresa generalitzada en les principals relacions afectives.
- Pèrdua específica d’intuïció.
- Insensibilitat en les relacions interpersonals.
- Vida sexual impersonal.
El psiquiatre d’origen polac Lobaczewski, ha estudiat cóm els psicòpates influeixen en l’avançament de la injustícia social, i cóm s’obren pas cap al poder. Instal·lats en llocs de decisió, s’assemblen a Saturn devorat als seus fills, i igual que el déu romà, destruint les oportunitats de la vida d’altres éssers, en aquest cas dels seus fills. Així és en aquest moment, en que els nostres fills i filles han vist minvades les seves oportunitats de futur en educació, sanitat, treball, serveis socials, qualitat de vida mediambiental, i únicament resta una dicotomia de Jo-Ells. Únicament un dels fills de Saturn es va salvar, Júpiter, gràcies a l’intervenció materna, com representació d’allò que nodreix.
Evidentment, la vida es sosté perquè una majoria és capaç encara de conceptualitzar el conjunt, de percebre la connexió entre les seves parts i no la separació d’aquestes. La fragmentació, la dissociació o la falta d’integració de cada vegada més subjectes únicament ens emmalalteix, des d’un punt de vista psicosocial.
Qualsevol persona al servei d’altres, sigui quina sigui la seva especialitat, hem de tenir en compte el principi de “Priman non nocere”, primer no danyar, no introduir un major perjudici a causa de la nostra intervenció.
