“Tot acte perceptiu és un acte creatiu”
Edelman
Podem situar-nos de manera intencionada en un ventall immens d’estat mentals, d’emocions. Podem decidir si contribuïm a fomentar la por, el ressentiment o l’odi amb tòpics i típics prejudicis.
Des quin estat mental et situes davant del món?
Podem deixar que els altres ens contagiïn seu estat mental o podem centrar-nos en un en què volem estar, ni que sigui per alguns moments.
Considero que en aquest moment -amb tantes persones interessades en fomentar l’odi i la por- és necessari i urgent desenvolupar la nostra compassió. Potser a algunes persones que llegeixen aquestes paraules, els soni malament i en el seu cap comencin a disparar-judicis i crítiques. Però la compassió és un producte avançat de la nostra espècie, que ens ajuda a sobreviure. Implica almenys tres moviments: el primer és que identifico l’emoció -la meva i / o la dels altres. El segon és que comprenc d’on sorgeix aquesta emoció, entenc la narració -la història que m’explico o que m’expliquen, que ja sabeu que no és el mateix que estar d’acord o compartir l’ficció- i el tercer moviment és la realització de alguna acció per reduir el sofriment – el meu o el dels altres.
Etimològicament, en el vocable compassió trobem un doble origen semàntic. D’una banda, procedeix del llatí cum-passio, i faria al·lusió al sofriment compartit amb un altre. D’aquesta manera, com-passio seria acompanyar a l’altre en el seu drama interior caldria completar aquesta definició inicial assenyalant que la compassió és la participació en el patiment de l’altre, i diferent d’aquest mateix patiment, ja que la compassió no és sinònim d’identificació anímica amb la persona que pateix, sinó que implica la mobilització activa de tots els recursos, per tal de transformar en el possible aquesta situació de dolor.
Qui està al comandament de la teva vida, la teva por o tu?
Qui governa teus actes, el teu ràbia o tu? O teus gelosia, o la teva enveja, o la impaciència o qualsevol altre estat mental?
Tots i totes tenim aquestes experiències, sentim aquestes coses, però podem triar no reaccionar-hi, tenim un espai de llibertat per decidir des d’on em vull relacionar amb el món.
El desenvolupament de la compassió comença amb el bon tracte cap al nostre ésser, amb dosis d’amabilitat i cordialitat, entenent el que ens passa, explicant-nos una història comprensiva, amb poc enjudiciament, amb paciència , obrint-se a les experiències, sense forçar, sense exigir, amb sentit de l’humor.
Des d’aquest lloc potser puguem acollir tot el que hi ha en nosaltres, i contemplar la nostra ombra.
Ser conscients del nostre estat mental és el primer pas per tal de poder transformar-lo. L’observació i descripció del seu contingut és el que ens permet no reaccionar de forma impulsiva, sinó triar la conducta més adaptativa en l’esdeveniment que experimentem. És la consciència de la ment que contempla la ment. L’atenció està associada amb l’experiència subjectiva de “caure en el compte” o “adonar-se”, és a dir, la consciència de l’estímul. Es des d’aquí que podem reduir la impulsivitat, pròpia d’emocions intenses i passar a un procés de presa de decisions, per escollir el comportament més convenient al moment.
Soledad Calle Fernández
Psicòloga Col. Núm. 13.541
