Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

ET CAUS BÉ?

Imagina’t l’escena on quedes per sopar amb algú molt especial per tu. Visualitza com reaccionaries si la persona amb qui et trobes té el teu mateix aspecte físic, té els mateixos gustos alhora de vestir, la mateixa mirada, un somriure similar i gesticula de la mateixa manera que tu. Imagina’t que estàs davant d’una persona que es diu de la mateixa manera que tu, té la mateixa professió i que sent, pensa i actua de forma molt similar a la teva. Col·loca’t en la situació d’estar amb una persona que és com tu, com et sentiries? quines sensacions et vindrien En moltes ocasiones, determinem desafortunadament si una persona del nostre entorn ens cau bé o malament; però…

T’has fet mai aquesta pregunta dirigida cap a tu? Et caus bé?

Aquesta pregunta ens connecta ràpidament amb el grau d’autoestima ja que no és cert que hi hagi persones que no tenen autoestima. Tots/es tenim autoestima, això no vol dir que el nivell d’autoestima sigui igual per a tothom.  L’autoestima és una peça bàsica i central en el desenvolupament òptim de qualsevol persona i, durant l’adolescència,  pot ser una peça difícil i, al mateix temps, imprescindible d’encaixar. Si haguéssim de buscar una definició concreta, l’autoestima no només consisteix en identificar les qualitats positives i negatives pròpies.

Una bona definició d’autoestima és l’acceptació d’un/a mateix/a

Per poder arribar a l’acceptació, cal seguir un camí que consta de tres elements per aconseguir tenir una bona autoestima:

  1. Autoconeixement o, també conegut com a autoconcepte, consta de les percepcions, sentiments, atribucions i imatges referents al propi individu. El primer pas consisteix en conèixer-se ja que, en moltes ocasiones, hi ha persones adolescents que es jutgen sense saber realment com són. I això no només passa a l’adolescència… Aquest autoconeixement es construeix en relacions amb els demés i prové de les influències amb l’entorn. La identitat de la persona adolescent es veu modificada de manera significativa pels canvis físics i psicològics de la pubertat. Aquí et deixem amb aquest curtmetratge d’animanció titulat ORMIE que ens explica totes les opcions que es planteja per aconseguir el seu repte.
  2. Autovaloració és la valoració de les pròpies capacitats i fites, és a dir, el valor que se li dóna al que és propi. En aquesta segona part del camí, apareixen elements subjectius on una persona es capaç de veure’s més atributs positius que negatius, més negatius que positius o de forma equilibrada. El problema pot raure quan una persona adolescent veu més els aspectes negatius a diferència dels aspectes positius. La crítica interna en la personalitat ajuda a distorsionar el propi autoconcepte aconseguint que aquest sigui confós, distorsionat i, sobretot, poc objectiu. Per aquest motiu, el conte d’El Buda d’Or ens recorda que les persones podem amagar insconscientment el nostre or intern i el repte justament es troba treure-ho a la llum.
  3. Autoacceptació és el tercer element del camí que posa de manifest que s’ha assolit una autovaloració sana. Reconèixer els propis errors, acceptar les crítiques, disculpar-se o saber demanar són característiques d’una persona que s’accepta a si mateixa. Quan una persona adolescent no té un bon autoconcepte de si mateix/a, té més dificultats alhora d’acceptar-se i probablement això tindrà conseqüències en el seu entorn proper. En aquest vídeo basat en el conte El cazo de Lorenzo (2010) escrit per Isabelle Carrier, apareix el personatge de Llorenç que aconsegueix integrar un aspecte de si mateix que no ha sabut acceptar fins que una persona no li ha donat un cop de mà.

Aprofito per desitjar-te un camí cap a una bona autoestima ple de reptes, obstacles, oportunitats i dificultats amb l’objectiu de trobar la teva essència i valorant com quelcom únic, especial e irrepetible el que et fa ser la persona que ets.

Daniel Borrell Giró, psicòleg col. núm. 12.866, terapeuta sexual i de parella

Deixa un comentari