Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

ESTRÈS I RENDIMENT COGNITIU

Voldria proposar una reflexió, dirigida principalment als amants i predicadors de l’ordre.

Alguna vegada t’has deixat les claus en la nevera, el mòbil dins d´un armari o has arribat a pensar que t’han robat el cotxe després de buscar-lo durant una llarga estona en un pàrquing públic?

Intentarem explicar en quins moments de la vida som més propensos al fet que ens succeeixin aquest tipus de coses, i algunes raons explicatives.

L’ordre ens dóna seguretat, previsibilitat i tranquil·litat. No obstant, tots passem per situacions, etapes o estats emocionals en les quals fins i tot el més organitzat comença a trontollar-se.

Quan ens mantenim de manera persistent o recurrent en estats d‘elevada ansietat, nerviosisme i preocupació, és quan es produeix, al mateix temps, aquesta desagradable sensació que no rendim al 100%. Podem oblidar cites, perdre coses, sentir-nos més lents i que es redueixi la nostra capacitat per a resoldre problemes, fins i tot els més senzills o quotidians. Aquests factors incrementen encara més la sensació de falta de control sobre el nostre dia a dia, i amb això el malestar.

No és necessari estar passant per una depressió, trastorn d’ansietat greu o una altra patologia mental per a percebre que no funcionem de la mateixa manera, que alguna cosa falla, que estem més maldestres i menys reflexius (encara que podem passar-nos tot el dia donant tornades a un mateix fil).

Quan passem per èpoques de grans canvis o etapes que ens impacten de manera negativa emocionalment, es produeixen modificacions en la nostra manera de percebre les coses que succeeixen en el nostre entorn, i fins i tot  també dins de nosaltres.

Vàries són les raons per les quals això succeeix:

Les rumiacions, o el fet de donar voltes constantment a coses que ens preocupen, fan que focalitzem la nostra atenció en aquests pensaments, i que ens desconnectem d’allò que estiguem fent en aquest moment. Això fa que es donin, amb freqüència, situacions en les quals perdem el fil del què estàvem dient, oblidem a quin hem anat a una habitació o on hem deixat les claus. Ens tornem menys eficients i gastem energia extra  en realitzar constants comprovacions de les accions que, en moments més estables de la nostra vida, faríem sense dificultat.

Què m’està passant? Em falla la memòria? Anirà a més?

Sovint, la primera opció que sol triar la gent per a explicar aquestes conductes ho redueix tot a ficar totes aquestes “errades“ que cometem en un mateix sac: “la memòria”. És cert que podem tenir dificultats per a recordar coses que he fet, alguna cosa que m’han dit o un encàrrec important que havia de fer.

Per altra banda, existeixen altres processos cognitius implicats, que compleixen un paper fonamental per a poder funcionar d’una manera adequada en el dia a dia:

Un d’ells és l’Atenció: L’atenció és la porta d’entrada imprescindible per a poder memoritzar alguna cosa.

Entre els diferents tipus d’atenció que existeixen, es troba l’atenció selectiva:

És la capacitat per a poder fixar l’atenció en un estímul concret de manera voluntària, sent capaços d’inhibir altres estímuls de voltant. Aquests estímuls poden ser: d´una banda, externs (sorolls, converses alienes a nosaltres, una ràdio encesa, etc) o de l´altra, interns (un pensament que ens ve al capdavant). L’ansietat i la preocupació fan que no siguem tan ràpids o eficaços a l’hora de discriminar els estímuls que són més rellevants en la mateixa mesura en què ho som quan ens trobem en estats emocionals més neutres.

Memòria de treball:

És la capacitat que ens permet mantenir  o retenir informació de manera temporal per a poder realitzar una acció amb aquestes dades de manera activa i conscient. La memòria de treball ens permet, per exemple, recordar i respondre al que ens estan explicant en una conversa,  o mantenir en la ment els ingredients d’una recepta que cuinarem mentre estem parlant amb algú per telèfon.

Presa de decisions:

Pot veure’s afectada la nostra capacitat per a prendre decisions d’una manera raonada. En el seu lloc, reaccionem d’una forma més impulsiva emocional, sense donar-nos temps a calcular o avaluar les repercussions de diferents alternatives que podríem triar per a actuar.

Processament emocional:

La manera en la qual identifiquem i processem les emocions (pròpies i les dels altres) pot veure’s afectada.

  • En nosaltres mateixos, pot fer que no reconeguem aquells senyals que ens diuen “frena i descansa”, arribant a exigir-nos més del que podem sostenir.
  • En els altres, podem atribuir a les persones amb les quals interactuem, estats emocionals erronis, contaminats per l’emoció negativa que tenim en aquell moment determinat.
Què podem intentar posar en pràctica en aquestes situacions?
  1. M´aturo i m’escolto. Entenc que en aquesta època potser no puc seguir el ritme al qual estic acostumat/da.
  2. Suport visual extern: Agenda, calendari… Tot allò que m’apunto és un pes menys en la meva ment amb el qual haig de carregar. Posar almenys 3 moments fixos al dia en què el revisaré. (associar-ho, per exemple, a accions que ja estan instaurades en la rutina).
  3. Viure en el present. Estar present de manera conscient en aquelles tasques que estic realitzant, disminuirà el número de conductes de comprovació (com ara tancar la porta o apagar la llum).
  4. Una cosa darrere de l´altra. La nostra capacitat per a realitzar més d’una acció al mateix temps potser es veu reduïda. Disminuirem la probabilitat d’error i serem més eficients si fem les tasques d’una en una i no diverses coses al mateix temps.
  5. Eliminar estímuls innecessaris que puguin interferir en el que estem fent. Una taula ordenada i un ambient amb poc soroll ajuda a mantenir la concentració.
  6. Agendar moments per cuidar-me, com si fos una tasca més a fer a la setmana. Aquestes estones seran més necessàries que mai: petites dosis d’energia per a afrontar aquestes etapes d’elevada exigència cognitiva i emocional.

Sonia Cazorla Cavaller. Psicòloga General Sanitària i Neuropsicòloga Clínica. Nº COL 18385

Deixa un comentari