Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

“ÉS IMPOSSIBLE PARLAR AMB TU!” Com millorar la comunicació en la parella

“El lenguaje nos ayuda a capturar el mundo, y cuanto menos lenguaje tengamos, menos mundo capturamos. O más deficientemente. Una mayor capacidad expresiva supone una mayor capacidad de comprensión de las cosas. Si se empobrece la lengua se empobrece el pensamiento.” 

Fernando Lázaro Carreter

Constantment ens topem amb el tema de la comunicació al parlar sobre problemàtiques entre relacions interpersonals, especialment quan aquestes relacions comporten convivència i emocions intenses entre les dues persones, com és el cas de les relacions de parella. En teràpia de parella podem observar moltes vegades que, tot i la problemàtica principal estigui en un altre banda, millorant la comunicació entre els dos freqüentment millora el problema, o si més no, afavoreix molt les condicions perquè aquest es solucioni.

Moltes altres vegades ens trobem que la parella enfoca la seva energia i frustració en un problema que resulta ser la conseqüència d’una mala comunicació, però que aquesta es manté inadvertida o menyspreada per la parella davant altres conflictes aparentment més urgents. Sembla ser que la millora de la comunicació pateix el mateix destí que la promesa de fer més esport, menjar més verdura o dormir 8 hores diàries, és conegut per tothom de que és un tema important per la nostra qualitat en les relacions personals, però moltes vegades acaba sent un tema pendent en la llista de millores personals.

I de la mateixa manera que fer més esport o menjar més sa són sovint temes pendents perquè ens obliguen a canviar els nostres hàbits per adoptar-ne uns de nous, millorar la nostre habilitat comunicativa també implica canviar els nostres hàbits comunicatius, i això no és fàcil. Així com una persona amb hàbits sedentaris li resultarà molt difícil sortir a córrer cada dia durant el primer mes, de la nit al dia, únicament perquè sap que li convé fer més esport, una persona amb habilitats comunicatives deficients en algunes situacions difícilment podrà millorar-les de forma permanent de la nit al dia.

Primer de tot, per tal de poder millorar els nostres hàbits comunicatius hem de saber de quin tipus de recurs comunicatiu fem ús normalment, descobrir això no és sempre fàcil, perquè no sempre reaccionem igual en totes les situacions o a vegades descobrim que allò que rep l’altre persona és totalment diferent al que volíem expressar. No obstant, de manera més o menys subtil acabem enfrontant-nos als conflictes de la mateixa manera, ja siguem persones més evitatives, que ens costi enfrontar-nos directament al problema, com persones més agressives, que ràpidament ens enervem davant la rèplica del altre. Si ens és difícil definir quins trets generals ens caracteritzen a l’hora de discutir o enfrontar-nos a un conflicte, podem preguntar a la nostre parella com es sent quan discuteix amb nosaltres: es sent atacat/a, jutjat/a, com si no ens importés el que diu, …?

El motiu pel qual ens relacionem com ens relacionem és molt divers, varia en funció de la nostra personalitat, del que hem vist i après des de petits, de la nostra pròpia seguretat i autoestima, de la nostra cultura, etc. I tot aquest cúmul de factors acaba desembocant en pensaments que ens fan reaccionar d’una determinada manera. Ser conscients d’aquests pensaments, juntament amb la pràctica de fàcils eines de resolució de conflictes, pot millorar notablement la comunicació amb la nostra parella:

  1. Evitar generalitzacions i comparatives: freqüentment utilitzem paraules generalistes per descriure el comportament, ja sigui el propi o el del altre, aquestes generalitzacions i comparatives no faciliten l’empatia, sinó tot el contrari, afavoreixen que l’altre es senti jutjat/a i en conseqüència es posi a la defensiva. Exemples: Mai fas res per solucionar els problemes, sempre sóc jo qui fa tota la feina, sempre estàs de mal humor.
  2. Parlar des del “Jo”: Per tal d’evitar aquestes generalitzacions i acusacions sobre la conducta del altre, podem utilitzar el llenguatge del “Jo”. Amb aquest llenguatge comuniquem com ens sentim i actuem, amb sinceritat i honestedat, afavorint l’empatia entre la parella i evitant els judicis de valor sobre els pensaments, sentiments o conductes del altre.  Exemples: “És impossible parlar amb tu – M’està costant entendre’t”, “Això que dius és una tonteria – No penso igual que tu, per mi significa una altre cosa”.
  3. Senyalar els punts positius del altre: En etapes de crisi freqüentment la parella s’embrolla amb retrets mutus, constantment senyalant a la parella allò que no li agrada que faci o digui. És tant important tenir confiança per dir allò que no ens agrada com per dir allò que sí ens agrada, sobretot en moments en que la part negativa està molt present per sí mateixa. Cuidant la part afectiva expressant aquelles coses positives que ens agraden, per molt quotidianes que siguin, mitigarà la sensació de que tot el que un/a fa o diu molesta a l’altre.
  4. Mantenir les discussions productives: A vegades podem notar com una discussió se’ns està escapant de les mans quan aquesta deriva únicament a tirar-se mútuament acusacions, insults i/o amenaces, en aquest punt, la discussió està resultant ser més perjudicial que productiva, i difícilment es podrà trobar una solució al problema si ens mantenim en aquesta postura. Per tal de poder evitar aquestes discussions improductives podem fer ús d’algunes tècniques de control d’activació:
    • Respirar profundament: parar i respirar profundament entre 5 i 10 vegades.
    • Time out: allunyar-nos durant alguns minuts de l’escena per calmar-nos i tornar a la discussió amb el “cap fred”.
    • Distreure’ns: en el cas de que ens siguin insuficients les dos tècniques anteriors, podem augmentar el temps abans de tornar a parlar del tema i fer alguna activitat que ens ajudi a calmar-nos i veure el problema més fredament. Per exemple podem fer esport, llegir o sortir a donar un passeig.

Aquestes són algunes de les eines que podem utilitzar per millorar la comunicació amb la parella, per descomptat mantenint sempre el respecte cap un mateix i cap a l’altre. Finalment, hem de tenir en compte que els problemes i les veritats no són sempre blanc o negre, i que cada un/a pot tenir una percepció diferent a l’altre de la realitat sense que cap dels dos estiguin equivocats del tot, per aquest motiu estimular l’empatia i la comprensió entre els/les dos és tant important. Estem molt acostumats a pensar que la nostra manera d’interpretar els fets és la correcte o la mateixa per tothom, però no és així, quan deixem de prejutjar i endevinar els pensaments, sentiments i futures accions dels altres podrem realment mantenir una escolta activa de les percepcions del altre i empatitzar amb ell/a.

Deixa un comentari