“L’inici de la saviesa és el silenci”
Pitàgoras
Hi ha silencis de molts tipus, silencis còmplices, silencis de menyspreu, silencis opressius. També hi ha un silenci regenerador, que ens connecta amb nosaltres. És d’aquest que us vull parlar en aquestes línies, del silencia fèrtil de la consciència, utilitzant les paraules del poeta Paul Goodman.
En una investigació portada a terme al 2013, publicada a la revista Brain, Structure and Function, es van utilitzar diferents tipus de sorolls i sons, registrant l’efecte que el soroll i el silenci tenien sobre el cervell de ratolins. El silenci estava fixat com a variable de control, però els científics van descobrir que els ratolins exposats a dues hores de silenci diaris van desenvolupar noves cèl·lules en l’hipocamp, una àrea del cervell associada a la memòria, l’emoció i l’aprenentatge. La investigadora Imke Kirste refereix que les cèl·lules semblaven convertir-se en cèl·lules funcionals: “Vam veure que el silencia realment estava ajudant a les noves cèl·lules a diferenciar-se en neurones e integrar-se en el sistema” afirma la científica.
El silenci pot fer literalment créixer el teu cervell
Quan estem en silenci, el cervell està internalitzant i avaluant la informació. Ja a l’any 2001 es va observar un “modo predeterminat” de la funció cerebral que evidenciava que inclús quan el cervell està “descansant” està processant informació. Quan el cervell no es distreu amb sorolls o tasques orientades a objectius, pot obrir un espai per descobrir el seu lloc en el món intern i extern.
D’altra banda, s’ha trobat que el soroll pot tenir un efecte físic pronunciat en els nostres cervells provocant nivells elevats d’hormones de l’estrès. Les ones acústiques arriben al cervell com senyals elèctrics a través de l’oïda. El cos reacciona a aquests senyals fins i tot si està dormint. Es creu que l’amígdala, (localitzada en els lòbuls temporals del cervell) que s’associa amb la formació de la memòria i l’emoció, s’activa i això provoca l’alliberament d’hormones de l’estrès.
Si vius en un ambient sorollós és probable que experimentis nivells elevats de cortisol, que estressa el cervell i això repercuteix en l’increment de malalties.
Fins i tot, un estudi publicat a la revista “Heart” va descobrir que dos minuts de silenci poden resultar encara més relaxants que escoltar música “relaxant”.
El perjudici del soroll
S’ha comprovat que el soroll perjudica el rendiment de les tasques a la feina i a l’escola. També pot ser la causa de la disminució de la motivació i un augment en els errors.
L’OMS va publicar un informe en 2011 on revelava que 3.000 de les morts succeïdes aquest any a l’Europa occidental per malaltia cardíaca tenien a veure amb l’excés de soroll. A Espanya, el 22% de la població està en una situació de risc a causa de la càrrega de decibels (més de 65 es considera perillós), segons la mateixa organització.
És possible que el cervell restauri els seus recursos cognitius finits. Segons la teoria de la restauració de l’atenció, quan estem en un ambient amb nivells més baixos d’entrada sensorial, el cervell pot “recuperar” algunes de les seves capacitats cognitives. En silenci, el cervell és capaç de restaurar una mica del que ha estat “perdut” a través de l’excés de soroll.
La pràctica diària de Mindfulness permet connectar amb un espai de silenci, un silenci per atendre el que és en aquell moment. En l’Atenció Plena, el silenci no és únicament l’absència de soroll extern, també la disminució de la xerrameca interna, portant l’atenció al que esdevé.
Soledad Calle Fernández
Psicòloga Col. Núm. 13.541
soledadcalle@quantumpsicologia.com
