Fa temps que la Rita intenta aconseguir l’hàbit de la meditació. Trobar un espai de silenci. De connexió amb les sensacions del cos. Vol adonar-se dels pensaments que la dominen, que es repeteixen dia a dia. Vol tranquil·litzar el soroll interior i exterior. Està cansada de trobar-se en situacions similars, sentint el mateix. En alguns aspectes vol començar a fer coses diferents i a sentir diferent. Es pregunta que si no es dedica una estona al dia de tranquil·litat i connexió amb el seu món interior: Quines coses prioritza a la seva vida? On i com cuida el seu espai interior…? Sent que quan ho fa, li senta bé, alguna cosa, per petita que sigui, canvia… una mica més d’energia, una mica més de calma, adonar-se de com està de tensa… d’un dolor o bé d’un sentiment amagat sota un dia tan mogut. De tot arreu li arriben missatges dels beneficis de la meditació. Serà una senyal?
Una bona forma de cuidar la nostra salut mental i emocional és la psicoteràpia. En l’espai terapèutic es crea un ambient de seguretat i una relació amb el/la psicòleg/oga que ens permet mirar el nostre món interior amb amor. Acompanyats obrir un camí per esbrinar qui som, d’on venim, a on anem… entendre’ns millor. Posar nom a les nostres emocions, a les nostres relacions, satisfaccions i dificultats. Desencallar bloquejos, deixar de repetir patrons nocius, fer canvis cap a una vida més coherent amb els nostres valors i necessitats. I un bon complement per aquest camí de coneixença i evolució és la meditació.
Amb la situació actual de pandèmia on la salut mental es veu afectada (estrès, dols, dols latents o retardats, ansietat, depressió…) potser moltes de vosaltres, molts de vosaltres us heu topat amb la necessitat de trobar un espai per vosaltres mateixos/es, més que mai. És important trobar els propis bàlsams.
Faré un resum de com funciona la nostra ment i com la meditació pot col·laborar en un major benestar amb nosaltres mateixos/es. M’he centrat en el model que explica Joe Dispenza, bioquímic, neurocientífic i doctor en quiropràctica.
Podem dividir la ment en tres parts: la ment conscient, la ment analítica i la ment subconscient. La ment analítica estaria al mig, dividint les altres dues.
Quan venim al món i fins als 6 anys no tenim capacitat analítica (ment analítica) i tota la informació que rebem de l’exterior arriba al subconscient sense ser “processada”, no passa per cap filtre. Per això els missatges com “els nens no ploren” o bé, “nena, deixa de plorar que ja ets gran” poden arribar a calar profundament i trobem adults amb dificultat per poder plorar, el plor que alleugera, tan saludable.
En aquesta primera etapa de vida som molt suggestius i tots aquells missatges que ens arribin, verbals i no verbals entraran a formar part del nostre món subconscient.
En aquesta ment subconscient s’aniran formant les creences, que es tradueixen en comportaments i hàbits. Tot això anirà creant la nostra personalitat i la nostra manera d’estar al món i sentir.
Entre els 6 i els 9 anys es dóna la formació de la ment analítica. Divideix el cervell en dos: ment subconscient i conscient. La ment analítica és la que s’encarrega de:
- sospesar el passat vs. el futur
- el correcte vs. incorrecte
- conegut vs. desconegut
- ens permet aprendre coses noves
- prendre decisions importants.
La ment conscient s’encarrega de la lògica, el raonament, la fe, la voluntat i la creativitat.
La meditació té com a propòsit anar més enllà de la ment analítica i endinsar-nos en el món subconscient i reprogramar-lo, omplir-lo de noves creences, pensaments. Això ho podem fer si deixem d’analitzar i ens tornem suggestius, creiem sense analitzar. Creiem que podem canviar, sense més. La ment analítica podrà ser més o menys gruixuda, segons la trajectòria de cada persona. Ens costarà un esforç traspassar-la, i podem intentar-ho.
Segons Dispenza, la nostra ment subconscient ens domina en el 95 %, mentre que només un 5 % de la nostra ment funciona conscientment. Per això a vegades, per molt que vulguem ser positius i aplicar-nos missatges positius no n’hi ha prou, perquè darrere del missatge conscient de ser positius hi ha el subconscient que decideix l’emoció basada en la nostra forma general de funcionar.
L’estrès, fenomen que compromet el nostre benestar psicològic i físic, vol dir que estem funcionant d’una forma massa analítica: això produeix emocions pertorbadores, pensem tan focalitzats en el passat que el nostre estat mental s’excita massa i ens allunyem de la calma i el canvi. Actualment trobem moltes situacions i persones amb símptomes d’estrès, i la pandèmia ha despertat molt aquest estat. Cal que l’atenguem, viure estressats no és saludable. Amb la meditació podem anar més enllà de la nostra ment analítica i calmar cos i ment. Entendre com ho aconseguirem, ens pot ajudar a mantenir la pràctica.
Si tenim els mateixos pensaments, farem les mateixes eleccions, que ens portaran als mateixos comportaments, a les mateixes experiències i per tant a les mateixes emocions. Alhora el nostre cos generarà la mateixa bioquímica, activarà els mateixos canals hormonals i la nostra expressió genètica serà la mateixa.
Segons Joe Dispenza, amb la pràctica continuada de la meditació podem ingressar al nostre món subconscient i crear nous pensaments, noves creences, nous hàbits, i per tant noves emocions, nous comportaments i noves experiències.
El canvi és difícil, cal voluntat i decidir posar la nostra energia en crear un espai intern nou. Sabies que els teus pensaments d’avui són molt similars als del dia anterior? Si has practicat algun tipus d’activitat meditativa, o bé si et fixes quan et despertes, segurament podràs fer-te conscient que penses coses similars, dia rere dia.
Forma part de la teva identitat, de la teva personalitat, de la teva ment analítica. Penses d’acord al teu passat i amb això el teu futur serà el mateix, amb les mateixes experiències i emocions.
El repte de la meditació és romandre en el PRESENT. Passar del conegut al fet desconegut. En el present hi ha buit i també una mort química, neurològica i genètica. Des d’aquest buit podem crear noves formes de pensar, fer i sentir.
A l’inici ens caldrà invertir més energia, apareixen resistències: del cos (dolors, incomoditat…), de l’entorn (tot allò que haig de fer) i del temps. I cada cop que podem deixar passar tot això i tornar al PRESENT, serà una victòria cap a una nova forma d’estar en l’aquí i l’ara, més connectats i connectades coherentment amb cos i ànima.
Et convido a provar aquesta pràctica mil·lenària i que observis què et passa i si t’aporta beneficis!!
