Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

EFECTES PSICOLÒGICS DEL 1-O

Mentre escric aquest article, la meva ciutat encara intenta recuperar-se de les conseqüències de la violència policial contra civils que ha trasbalsat el país. Una violència que s’escampa per platós de televisió, grups de whatsapp, murs de facebook, twitter, instagram… i també per les consultes dels psicòlegs.

Evidentment, tot allò que ens afecta en l’àmbit social, també te la seva rèplica a nivell personal i aquesta no n’ha estat l’excepció. No és la primera vegada que em porten a la consulta preocupacions derivades de les noticies; fa poc una de les meves pacients més joves es trobava confrontant-se amb la idea de la mort arrel dels també recents atemptats terroristes que ens ha tocat viure d’aprop. I és que si hem de fer cas a les noticies, vivim temps convulsos: tirotejos massius, atemptats terroristes, l’amenaça latent d’una guerra nuclear, crisis econòmica, política, social… ningú és inmune a aquesta allau de noticies catastròfiques, però còm ens afecten?

Pors – Ansietat – Inseguretat – Pessimisme – Depressió:

Les aportacions del doctor en psicologia Graham Davey, especialista en els efectes psicològics de la violència en els medis de comunicació, revelen que l’exposició a aquests tipus de violència augmenta o contribueix al desenvolupament d’estrès, ansietat, depressió i inclús quadres clínics més severs com el TEPT (Trastorn per Estrès Post-Traumàtic)

“Les noticies negatives poden canviar significativament l’estat d’ànim individual – especialment si hi ha una tendència per part dels noticiaris d’enfatitzar el patiment i els components emocionals de les històries que s’hi relaten” declara Davey.

I és que en el moment que rebem les noticies i imàtges a les nostres tv’s i telèfons mòvils, aquestes automàticament passen a formar part del nostre món. I a diferència del que passa amb els continguts violents que ens trobem en la ficció (películes o videojocs), les emocions que es deriven d’aquestes històries es perceben de forma més intimidant, real i propera. En aquest moment, per a moltes persones la idea de que hi hagi un nou esclat violent, o de que les persones que ens han de protegir ens agredeixin, es converteix automaticament en una possibiliat factible.

Si per moltes persones ja suposava un repte enfrontar-se amb les seves preocupacions habituals, ara cal afegir-hi tot el que aquesta informació els acaba de descobrir.

Polarització Emocional (Sensibilització i Desensibilització):

Aquest esdeveniments que han ocorregut als nostres carrers, no afecten a tothom de la mateixa manera. Segons aquest estudi de la universitat de Toronto sobre l’impacte psicològic de presenciar imatges d’extrema violència, això pot causar-nos processos de sensibilització en els quals ens tornem més susceptibles a l’estrès emocional al voltant d’aquest tipus de fets, imàtges i situacions; o bé una desensibilització, que vindria a ser una anestèsia o embotament emocional que provoca que el cervell mostri una menor activació i resposta davant d’aquests estímuls.

Dos mecanismes de resposta completament comprensibles davant dels perills: o aprenem a detectar-los ràpid per poder fugir-ne i evitarlos, o ens acostumem a la seva presència per poder-los confrontar sense impediments. Respostes molt adaptatives en situacions de risc, però potencialment patològiques fora d’allí.

Podem concloure doncs, que els efectes d’allò que estem vivint no són gens despreciables i que no només resulten en discussions monotemàtiques de sobretaula o records llunyans d’una anecdota que va passar; sino que tenen un ressò intrapersonal important del que cal ser conscients per entendre el nostre món intern i el de les persones que ens envolten.

Bibliografia:

Deixa un comentari