La compassió és el desig d’alleujar el sofriment, el propi i l’aliè. No es tracta de llàstima o de pena, que estan dominades per la por, sinó d’un tipus d’amor que està motivat per la reducció del patiment.
A la consulta, atenc diàriament a persones que es critiquen a si mateixes, es jutgen durament, amb un autoconcepte molt deteriorat. Sabem que això és font de patiment psíquic i té efectes importants en la nostra salut mental. També atenc persones molt autocentrades, a les que el seu ego passa una enorme factura en forma de patiment mental.
Una de les formes de conrear la compassió per modificar aquesta narrativa centrada en el “jo”, és canviar-lo per als altres. Per exemple, una narrativa centrada en el “jo”, pot dir quina paella tan bona he preparat! En realitat, seria difícil comptabilitzar a totes les persones que estan presents a la paella: els agricultors que van plantar l’arròs, les verdures, i tota la resta d’ingredients, les persones que els van transportar i distribuir en botigues i mercats, les persones que en seus comerços ens permeten adquirir-los. A més de l’esforç humà, hi ha les condicions dels elements naturals, que han participat en la creació dels aliments de la paella, des de la pluja, a el sol, a la terra, tot l’univers al plat de paella.
És així, amb tots els objectes que ens envolten, la roba que portem, qualsevol aliment que ingerim, fins i tot en la nostra professió o treball han contribuït una infinitat de persones, que han ajudat amb els seus impostos, al fet que puguem desenvolupar-nos en l’àmbit laboral, que ens han ajudat a formar-nos i a aprendre. Si volguéssim fer una llista, seria interminable.
Així que et proposo aquesta pràctica, si t’interessa desenvolupar un estat compassiu. Cada vegada que el teu pensament elabori una història en la qual aparegui el jo, substitueix-lo pels altres.
A la consulta també escolto històries de patiment ocasionat per d’altres, una família negligent o maltractadora, una parella que ens fa mal, amics i amigues que ens deceben. De nou aquí, és present la forma en què ens narrem els fets. Podem explicar el que va passar també com una forma de limitació, d’una incapacitat de l’altre, més que com una forma de buscar danyar-nos. És cert que hi ha persones psicòpates i narcisistes perverses, que a més en el nostre context actual semblen multiplicar-se, i que ens fascinen, només cal observar les sèries que consumim, algunes tan centrades en promoure la crueltat. Aquestes persones també tenen una incapacitat, la d’estar motivades per reduir o alleujar el patiment de la resta. És per això que aquestes practiques són tan importants. Sense elles, el nostre món no seria possible. Quan ens centrem en l’odi o en el ressentiment cap a algú que ens va causar mal, és com un verí que volem donar a un altre, però que acabem prenent nosaltres, ens fa patir i és una altra forma de dependència emocional. Cal transformar el trauma en una informació diferent per a la nostra ment.
El cultiu de la compassió és un procediment molt valuós per reduir el patiment.
Soledad Calle Fernández, psicòloga sanitària y psicoterapeuta
