Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

COM ES RELACIONEN ELS MANDATS DE GÈNERE AMB ELS MALESTARS FEMENINS

El model de societat patriarcal defineix unes característiques determinades i diferenciades per al gènere femení i d¡’ltres per al gènere masculí. La Família Patriarcal és el primer espai d’aprenentatge dels rols de gènere patriarcals, després, aquests rols es segueixen definint en la socialització dels nens i nenes a l’escola, els clubs, amb les amigues i els amics, etc. Els models de gènere també determinen com han de ser les relacions entre els petits/es de diferent sexe.

Des de la infància la societat li imposa a les nenes que han de ser d’una manera determinada i no d’una altra, es demana de la dona que sigui passiva, empàtica, servicial, simpàtica, submisa, dependent i cuidadora.

La societat patriarcal també assigna unes característiques específiques per als homes, han de ser actius, agressius, conqueridors, audaços, competitius, valents i forts.

D’acord als mandats socials de gènere la dona es defineix en relació amb l’altre o l’altra, en el paper de cuidadora d’un/a altre/es, ja sigui dels/es fills/es, marit, pares, etc.

En aquest moment històric travessem una mena de juxtaposició entre els estereotips de rols del Model Tradicional i els del Model Contemporani, aquests rols en transició generen una important contradicció en l’àmbit de la parella i la família.

La dona actual intenta, d’una banda, respondre a les expectatives posades sobre ella sent cuidadora i mantenidora del benestar familiar, i d’altra banda, realitzant treball remunerat fora de casa, amb la qual cosa es diu que ha de fer front a la “doble jornada laboral” o “doble presència”.

Aquests rols de gènere assignats a les dones impacten sobre la seva salut física i emocional, per això diem que són patogènics, és a dir, que són generadors de malaltia.
La perspectiva de gènere té en compte com influeixen determinades variables culturals en la salut de les dones:
  • Manca d’igualtat entre homes i dones
  • Atenció a múltiples rols
  • Assumpció de càrregues familiars no compartides com cuidar fills, pares grans, etc.
  • Situacions de pobresa per manca d’oportunitats
  • Precarització laboral i fins i tot falta d’inclusió social que implica menys cultura, menys possibilitats, etc.
  • Bretxa econòmica, dificultats en la promoció laboral i social
  • Violència social contra les dones

Què s’entén pels malestars de les dones?


Es tracta de símptomes per als que no es troba causa mèdica com dolor inespecífic, problemes de son, palpitacions, vertigen, cansament, irritabilitat, etc. aquest fenomen ha arribat a ser denominat “el malestar de les dones” perquè en Atenció Primària de Salut vuit de cada deu persones que consulten amb aquesta simptomatologia són dones, i en moltes ocasions aquests malestars es diagnostiquen com depressió.


Quin és l’impacte de les dificultats de conciliació en la salut integral de les dones?

Impacte en la salut mental

Les situacions de conflicte entre els diferents àmbits de la vida comporten esgotament, estrès i insatisfacció, el que s’ha associat directament amb problemes de salut mental com: depressió, estrès, malestar psicològic, irritabilitat o esgotament emocional.
Nombrosos estudis indiquen que les dones obtenen xifres de malestar emocional i diagnòstics de trastorns de salut mental superiors als homes.


Els diagnòstics de depressió i ansietat en dones dupliquen les xifres dels homes, els intents de suïcidi són, aproximadament, tres vegades més freqüents entre dones, i de cada deu persones que consumeix antidepressius i / o ansiolítics, més de vuit són dones.

Impacte en la salut física

Les interferències entre treball i família i la doble presència augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, dificultats per dormir i descansar, patir mals de cap o problemes gastrointestinals. D’altra banda, la manca de conciliació s’associa a mals hàbits (major consum d’alcohol, tabac i altres substàncies, i menys activitat física), el que també augmenta el risc de patir malalties cròniques i càncer.

El dolor crònic és un problema de salut pública que afecta de manera diferent a homes i dones, de l’17% de la població adulta que pateix dolor crònic a Espanya, el 24% són dones i el 10% són homes.


Els dolors crònics musculoesquelètics (no oncològics) més freqüents es localitzen a l’esquena, coll, espatlles, cintura cervical o lumbar. La majoria de les vegades els dolors crònics en les dones representen percentatges propers a el doble que en els homes en gairebé totes les tipologies.


També hi ha els dolors menstruals i els mals de cap ocasionats per migranyes, mals de cap o cefalees, aquests últims afecten el 5,3% de dones enfront de l’1,4% d’homes; a partir de la mitjana edat apareixen amb més freqüència malalties com càncers de mama, cervicals, pulmonars i ovàrics; i a la fi de la vida dels trastorns neurològics com l’Alzheimer representen les causes més usuals de discapacitat en les dones.

Laura López Galarza
Psicòloga Sanitària – Col. 17148

Bibliografia

Feu un comentari