Tot aquest temps de pandèmia per la covid-19 ha posat a la llum un dels problemes de la nostra societat, és el problema de la salut mental. La salut mental afecta a moltes persones, més de les que ens imaginem.
En especial els joves han estat patint les conseqüències en forma d’aïllament, depressió, inseguretat, solitud…, i també en forma de ciberassetjament.
El ciberassetjament, segons la fundació Katy Summer que va néixer en memòria d’aquesta adolescent que es va suïcidar després d’haver-lo patit, es defineix com «l’ús dels mitjans digitals per molestar o assetjar a una persona mitjançant atacs personals i/o divulgació d’informació confidencial o falsa, publicar contingut negatiu, perjudicial, fals o cruel sobre una altra persona, i/o compartir informació personal o privada sobre algú, per tal d’humiliar-la o avergonyir-la».
La incidència del ciberassetjament és tan elevada que constitueix un problema de salut pública a nivell mundial i segons UNICEF pot afectar un terç de la població adolescent entre 13 i 15 anys.
El ciberassetjament tot i donar-se en el món virtual és real
El ciberassetjament pot donar-se a qualsevol edat, però la seva afectació és més crítica en l’adolescència, ja que és un període on es produeix un gran desenvolupament personal i és important per la construcció de la identitat. El ciberassetjament en aquest període afecta en el rendiment acadèmic, en el desenvolupament evolutiu, les relacions socials, l’autoestima i també pot afectar a la salut mental. No és estrany que un o una adolescent que viu un episodi de ciberassetjament acabi patint algun tipus de problema psicològic.
L’accés a les tecnologies i especialment la participació en les xarxes socials a través del mòbil s’ha popularitzat entre els més joves, convertint-se en un mitjà essencial per la comunicació i la socialització. No obstant, n’hi ha qui ho utilitza per molestar, ofendre, perjudicar i fins i tot per agredir a altres mitjançant missatges escrits o de veu. També difonent fotografies i vídeos sense el consentiment del seu autor amb la intenció de ridiculitzar o ofendre.
Cal tenir present que aquest tipus d’agressions es poden produir, gràcies a internet, durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, de manera instantània, repetitiva i pot ser observada per una gran quantitat de persones amb o sense vinculació amb la víctima o l’agressor.
Internet i les seves aplicacions ofereixen la possibilitat de l’anonimat i de la invisibilitat a l’agressor i, a la vegada, faciliten les eines que permeten assetjar de manera continuada.
Durant l’etapa de l’adolescència l’ús constant i indeterminat de les tecnologies esdevé un factor de risc, la seva presència és permanent i mitjançant el mòbil els i les adolescents estan a tota hora connectats. Un mal ús d’aquestes tecnologies, com per exemple gravar un company o companya i penjar el vídeo a les xarxes socials sense el seu consentiment, fer comentaris sobre aspectes personals sense l’aprovació de la persona afectada, difondre fotografies íntimes o que ridiculitzen, així com discriminar o amenaçar no només suposen un ús inadequat sinó que són actes que estan tipificats com a delictes que violen la intimitat de l’afectat.
L’adolescència és un període de canvis on es poden viure episodis depressius que es manifesten amb queixes, irritabilitat, aïllament social, dèficit d’atenció, ansietat, que també pot anar acompanyat d’algun tipus de trastorn com l’alimentari. Diverses investigacions apunten que la depressió s’inicia en l’adolescència i en l’actualitat és un dels trastorns més comú en aquesta etapa de la vida i afecta gairebé un 10% de la joventut. El ciberassetjament és un dels factors desencadenants de la depressió, deteriora la salut mental dels joves i fa augmentar el risc de mort per suïcidi.
La Clau: Educar
Formar i educar als joves en l’ús de les tecnologies és la clau per tal de fer front al ciberassetjament i evitar danys en la salut mental dels i les adolescents. Formant als nois i noies per tal que tinguin unes conductes i actituds digitals respectuoses i saludables, empoderant-los a denunciar aquelles pràctiques abusives que es donen en el món virtual però que tenen conseqüències reals.
També és recomanable començar a educar en el bon ús de les pantalles des de petits, ja que no podem negar que avui en dia els nens estan immersos i adaptats a les noves tecnologies des d’edats cada cop més primerenques. Tot i que és difícil que abans de l’adolescència es pugui donar ciberassetjament, sí que l’educació sobre un ús raonable i no abusiu, a més d’afavorir les relacions socials amb els familiars i els seus iguals, establiran les bases per una bona actitud en l’ús dels mitjans digitals en l’adolescència.
Sergi Palma
Psicòleg Col. Núm. 10621
