Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

AUTOCOMPASSIÓ DAVANT LA VERGONYA I L’AUTOCRÍTICA

“La compassió és el cor de Mindfulness“

Jack Kornfield

Sofia fa 10 minuts que parla sobre ella de manera dura, exigent, autocrítica, percep que fa moltes coses malament. “Sóc un desastre”, em resumeix. Pau anhela tenir relacions profundes amb altres persones, però un fort sentiment de vergonya li ho impedeix, vergonya de mostrar-se davant dels altres tal com és, com si hi hagués alguna cosa nociva en el seu ésser.

Aquestes experiències són comunes en les persones i comporten sovint una percepció d’incompetència, d’incapacitat i de por a ser jutjats. Davant aquests pensaments i emocions, moltes persones s’amaguen o es disfressen de personatges i màscares diverses. I sobretot pateixen. Una de les qüestions clau en el sofriment humà és el rebuig de qui som, la manca d’autoacceptació.

Construir i desenvolupar la compassió és una cosa fonamental com a espècie, una qüestió bàsica per a la nostra supervivència. Sense ella, les conductes altruistes i cooperatives no serien possible

Algunes persones rebutgen d’entrada el concepte de COMPASSIÓ. Si aquest és el teu cas, et convido que ho tradueixis per amabilitat. La compassió és el desig de reduir o alleujar el sofriment i realitzar alguna acció que millori el seu estat. Encara que hi ha persones que tenen creences que els impedeixen obrir-se a l’experiència compassiva com per exemple, si connecto amb el sofriment, tindré malestar, o la compassió és de persones “febles”. Aquí hem de recordar que els pensaments i creences, no són fets, són només un producte de la nostra ment.

Podem desgranar diversos components en la compassió:

  • Un component emocional que, davant la presència d’un estímul, que provoca un impuls a actuar. En aquest sentit la compassió és una emoció que sorgeix davant la percepció del sofriment aliè i ens provoca un impuls dirigit a pal·liar el sofriment que percebem. La conducta compassiva genera fortes reaccions emocionals associades al sistema neurològic del benestar.
  • Un component conductual que inclou el compromís i la decisió de realitzar accions dirigides a eliminar el sofriment.
  • Un component cognitiu que inclou diverses facetes:
    • L’atenció al sofriment aliè.
    • L’avaluació d’aquest sofriment.
    • L’avaluació de les nostres habilitats i recursos per intervenir de forma adequada.

Com en gairebé tot en aquesta vida, si no podem tenir autocompassió, serà impossible tenir-la cap als altres.

Aquest sentiment pot desenvolupar-se, amb amabilitat i afecte cap a un/a mateix/a.

Et proposo els següents passos:

  • Observa amb atenció el teu sofriment, els pensaments i emocions que sorgeixen en les situacions que pateixes.
  • Ara intenta comprendre’t, redueix els pensaments en els quals et jutges o valores, i augmenta aquells en què t’entens o entens. No es tracta de condemnar ni de justificar-te, sinó de comprendre.
  • El següent pas seria, què faries si et tractessis bé? ¿De quina manera podries pal·liar el teu sofriment? Si entenguessis “els teus errors” o “incompetències” com actuaries?
  • Una pràctica d’atenció plena en l’autocompassió. Recorda un moment d’afecte, bondat, amor, que vas rebre d’algú. Roman amb l’atenció en aquest instant i sigues conscient de les sensacions i emocions que et produeix. Imagina ara que aquest sentiment t’ho dónes a tu mateix. Imagina que en cada respiració, quan inspires, inhales teu patiment i exhales calma i benestar.

DEIXA ANAR  ELS TEUS JUDICIS, PERMET QUE ENTRI LA COMPRENSIÓ

Deixa un comentari