Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

AUTISME: UNA FORMA DIFERENT DE VEURE LA VIDA

Imagines viure en una societat on sentis que no encaixes? Aquest és el dia a dia de moltes persones que presenten Trastorn de l’Espectre autista.

El Trastorn de l’Espectre Autista o TEA (*DSM-5)és considerat un trastorn del neurodesenvolupament de gran complexitat i hereditari. Presenta manifestacions molt diferents a nivell de comportament i funcionament cognitiu, que ocasionen limitacions en l’autonomia personal, generant un gran impacte en la persona i el seu entorn pròxim.

Amb una prevalença de l’1 a 2% de la població, es diagnostica com a major freqüència en homes que en dones (una dona diagnosticada per cada 3 o 4 homes). S’estima una prevalença d’adults de 450.000 adults TEA a Espanya. Molts d’ells estan sense diagnosticar o diagnosticats amb altres trastorns.

L’autisme ha sigut una de les grans desconegudes al llarg de la història, anomenat de diferents maneres, agrupat amb altres malalties en un “calaix desastre”, i amb poca visibilitat. Al llarg dels últims anys, ha crescut l’interès i cada vegada sabem mes coses sobre el TEA.

Dins de l’ Espectre de l’autisme les formes mes subtils o funcionals poden no arribar a diagnosticar-se mai o ser etiquetades com altres patologies mentals, ja que poden compartir característiques clíniques. Per això, no es infreqüent que el diagnòstic es faci de forma tardana, quan la persona ja es adulta, sovint precipitat pel diagnòstic d’un fill/a, quan la persona comença a identificar-se i a veure’s reflectida en moltes de les característiques que el professional va anomenant.

El TEA es un trastorn per tota la vida on canvien les característiques de manifestació.

Alguns trests poden passar desapercebudes a la infància i manifestarse en la adolescència o edat adulta, quan apareixen necessitats o demandes socials que sobrepassen les capacitats de la persona per enfrontar-les.

¿Que passa en la persona amb autisme?
  • Existeixen dificultats en la comunicació social, que influeixen negativament en la manera de relacionar-se amb altres persones.
  • Poden existir dificultats per identificar el que l’altre persona pensa o sent, així com per respondre als seus pensaments i sentiments amb una emoció adequada. Per exemple, si no ens adonem  de que l’altre persona està trista no serem capaços d’actuar o de realitzar una conducta de consol.
  • Sovint també existeixen problemes per identificar els missatges implícits de la comunicació (també anomenada comunicació no verbal), com poden ser gestos, mirades, la postura corporal). Tot això dificulta encara mes la comunicació amb les persones.
  • Dificultats per entendre el llenguatge abstracte (bromes, ironies, metàfores), realitzant una interpretació literal del llenguatge.
  •  Freqüentment, en l’autisme la persona mostra interessos restringits per temes molt concrets, així com conductes repetitives, rigidesa i dificultats per adaptar-se als canvis. Lo conegut i predicible aporta seguretat i benestar. De vegades, la manca d’ habilitats socials característica del TEA, fa que hi hagi nens que prefereixen relacionar-se amb els adults perquè poden tenir  dificultats per reaccionar davant els comportaments d’altres nens.
  • Una altre tret molt habitual és la hipo /  hipersensibilitat davant certs estímuls sensorials, ( el tipus de llum, sons, olors, sensacions tàctils…),  factors que també els pot condicionar en moltes àrees vitals (Relacional, laboral, autonomia, desplaçaments…)
“Com serà el seu futur? “Anirà el meu fill o filla a l’escola ordinària; aconseguirà un treball; es casarà; tindrà fills; viurà independentment?”

Malauradament,  rebre el  diagnòstic d’autisme, proporciona poca informació sobre el  funcionament general actual de la persona i tampoc pot predir com evolucionarà en el futur.  Alguns estudis de seguiment des de la infància fins l´edat adulta, indiquen que, en general, els símptomes de l´autisme disminueixen en quant a gravetat amb el temps, arribant a millorar significativament les habilitats socials i de comunicació. Encara així,  l´accés a l´educació superior i al mon laboral és limitat.

Menys d´un terç dels adults tenen una ocupació a temps complert.

Per  donar una mica de llum i optimisme, en les seves formes lleus, algunes  dels trets  característics,  ben treballats poden ser grans impulsores i precursores de l’èxit en la persona. Cada vegada són més les persones conegudes que fan pública la seva condició , com per exemple, els actors Anthony Hopkings y Keanu Reeves,  o la activista  Greta Thumberg.

La salut mental en el TEA…

Un gran nombre d’adults amb la condició d´autisme pateixen problemes de salut mental que poden perjudicar considerablement el seu funcionament i reduir la seva qualitat de vida. S’ha suggerit que les exigències constants per a ajustar-se a un món no-autístic, l’estrès de “camuflar-se” per a evitar ser considerat  com a diferent, així com la falta de suport o d’activitats diàries adequadament estructurades, contribueixen als alts nivells d’estrès, ansietat i depressió.

L´autisme en la dona

El diagnòstic en la dona és molt més infreqüent, en part pel fet que la presentació dels símptomes pot ser diferent als homes, i això fa que en algunes noies, de vegades, passin desapercebudes les seves dificultats. A més, l’esforç per “camuflar” el seu comportament és més evident que no pas en el col·lectiu masculí, per tant, les dificultats que mostren les dones amb autisme són més subtils. En comparació amb els nens, les nenes són més propenses a tractar de socialitzar-se; també tendeixen a desenvolupar jocs més imaginatius i a utilitzar un llenguatge més emocional. Fins i tot, els interessos especials, comuns en el TEA solen tenir un major contingut social, com poden ser els animals, fer voluntariat o l´ecologisme.

En conclusió…

l’autisme es caracteritza, en general, per tenir un perfil molt desigual de fortaleses i dificultats.  Afavorir el coneixement es vital per a induir a la comprensió i facilitar la inclusió i l’acceptació social.

Fem l’exercici de posar-nos unes ulleres un tant especials, a les quals no estem acostumats, per a veure la vida d’un altre color, més transparent, més literal, potser més fragmentat, sensible i honest.

“L’autisme no és una malaltia, és una manera diferent d’ésser humà” (Prizant, 2018)

Sonia Cazorla. Neuropsicóloga clínica. N. Col. 18385