L’Anna va arribar a la consulta perquè patia d’una ansietat generalitzada des de feia anys. Aquesta situació li comportava un conjunt de sensacions físiques i de malestar emocional, des de tremolors, calfreds, tensió muscular, neguit, taquicàrdia, suors, sensació de tenir un nus a la gola, dificultats de concentració i irritabilitat. L’Anna havia desenvolupat una sèrie d’hàbits perjudicials per intentar evitar el seu patiment, com ara menjar quan no tenia gana, fumar cànnabis per relaxar-se, i negar sistemàticament els problemes.
El Miquel patia atacs de pànic, consistents en episodis de por intensa i fort malestar sense causa aparent, i diferents fòbies. La primera vegada que va tenir un atac de pànic va pensar que patia un atac de cor perquè va sentir forts dolors al pit, dificultat per a respirar i una forta sudoració. En Miquel pensava que es moria; quan va anar a l’hospital i li van diagnosticar l’atac de pànic, la por a morir-se va ser substituïda per la por a tornar-se boig i a la pèrdua de control. Llavors el Miquel va anar reduint i limitant els seus moviments per tal d’evitar els atacs de pànic. El resultat va ser una vida cada cop més empobrida i en la que cada vegada hi havia més situacions que es convertien en una amenaça.
La paraula ansietat prové del llatí anxietas, i significa angoixa i aflicció. En l’actualitat s’estima que més d’un 20% de la població pateix d’algun trastorn d’ansietat i és un dels símptomes que porten a les persones a iniciar una psicoteràpia.
L’ansietat es relaciona amb les nostres pors i temors i com les gestionem
Tothom experimentem pors i neguits de diferents intensitats cada dia: por del dolor, de la malaltia, de la mort, de ser abandonats, de la solitud, podem tenir por del fracàs, de tenir èxit, de ser agredits, de sentir, dels canvis, de les pèrdues i podem tenir por de la por. Cadascú de nosaltres conviu amb les seves pors que surten a la superfície en determinades circumstàncies i les afrontem de formes diverses. Moltes vegades les ignorem i intentem ocultar-les als altres, en d’altres desenvolupem pautes de comportament que com en el cas de l’Anna i en Miquel resulten inadequades i afegeixen més problemes.
Si observem el desenvolupament del nostre pensament, podem adonar-nos de les diferents càrregues emocionals que suposa. Alguns pensaments són molt negatius i pessimistes, i ens generen ansietat, inseguretat, por, ens sentim perduts. D’altres són positius, optimistes, alegres, i oberts. Els pensaments que tenen un elevat contingut emocional acostumen a repetir-se una vegada i una altra. Quan arriben, capten tota la nostra atenció i arrosseguen la nostra ment.
Observar els pensaments sense identificar-nos amb ells
Quan podem veure els nostres pensaments com a simples pensaments, sense reaccionar al seu contingut ni a la seva càrrega emocional ens alliberem de la seva atracció o repulsió.
Probablement no ens veurem absorbits per ells tan sovint ni amb tanta intensitat.
Una forma molt efectiva de disminuir l’ansietat i el grau de malestar associat amb ella, és observar els nostres pensaments i deixar-los anar sense reaccionar, i així aconseguim no alimentar la força dels pensaments que ens fan mal. Si els veiem com un producte més de la nostra ment, sense identificar-nos amb ells, els pensaments perden la seva força. Una manera que facilita no quedar-nos atrapats en els nostres pensaments és portar la nostra atenció a un altre focus, donar la nostra energia a un altre producte de la nostra ment, com per exemple portar la nostra atenció a la respiració, i a la informació del nostre cos. A vegades confonem qui som amb què pensem. Però els pensaments, com les emocions i els sentiments estan contínuament canviant. Puc sentir tristesa però jo no sóc la tristesa, puc tenir pensaments plens de por, però jo no sóc aquests pensaments.
Si la nostra vida està pendolant entre fugir del que ens desagrada i perseguir el que ens agrada, tindrem pocs moments de pau i de felicitat. La manera de no ser esclaus dels nostres processos de pensament és observar-los sense judici i no reaccionar, deixar-los passar, com si estiguéssim veient les onades que trenquen a la platja.