Milers de nens i nenes s’enfronten cada any a situacions de separació i divorci entre els seus pares. Pels adults és una situació estressant, en la que han d’afrontar nombrosos canvis i és important que tinguin en compte també als seus fills i filles, el que significa per ells, i les seves necessitats. És fàcil que aquesta situació pugui desbordar a la persona adulta, i per aquest motiu resulta més necessari comptar amb suport, professional i no professional, per tal de mantenir l’equilibri en un moment turbulent. No busqui el suport dels seus fills i filles, tot hi que aquests es mostrin disposats a oferir-lo.
Els conflictes i les diferencies entre els adults, que abans s’estimaven, formen part del procés. Molts adults aconsegueixen resoldre i arribar a acords acceptables per ambdues parts, altres, mantenen els conflictes tot hi la separació.
Com gestionen els pares i mares separats els vincles entre ells i els seus fills i filles?
Intentarem descriure alguna de les situacions en les que ens podem trobar, tenint en compte que les separacions i divorcis són situacions difícils per els adults, i per aquest motiu han de ser més conscients d’elles per no afectar més del compte a persones encara més vulnerables:
- Els que intenten que el fill o filla es posicioni al seu favor: Per tal d’aconseguir-ho no dubten en compartir confidències, llençar crítiques i desvaloracions sobre l’altre part, en desqualificar-la. Això resulta devastador per els fills i filles, fins i tot per aquells que es mostren disposats a assumir el paper de confident, encara que hi hagi motius per fer-ho. Són mares i pares que es senten sols, insegurs, dolguts per el que ha pogut passar i busquen aliats en els seus fills. Poden arribar a “castigar-los” amb l’indiferència, el desinterès o l’enuig quan mostren sentiments d’amor per la persona que ara s’ha convertit amb “l’enemic”. Cal tenir present que això és un tema de persones adultes i ha de ser compartit amb altres persones adultes. El ressentiment i la negativitat contra l’altre, expressat als fills i filles, ÚNICAMENT ELS PERJUDICA.
- Els que depositen la seva responsabilitat en els seus fills i filles, situant-los en el rol de mediador: En aquests casos, els adults renyen, es barallen i discuteixen davant els seus fills/es, o els utilitzen en les seves disputes legals. Els fills i filles en aquesta situació es veuen abocats a dilemes de traïció i lleialtat entre els seus progenitors, amb un ELEVAT GRAU DE PATIMENT. Els nens i nenes que els seus pares mantenen relacions plenes d’hostilitat i ressentiment solen tenir problemes emocionals que duren més enllà de l’infància És important que siguin els adults els que prenguin les decisions pertinents en comptes de depositar-les en els seus fills i filles.
- Els adults que utilitzen els seus fills/es de missatgers: Són progenitors que tenen una comunicació molt deficient entre ells i utilitzen els fills/es per fer arribar missatges a l’altre part, “digues-li a la teva mare…” o “pregunta-li al teu pare…”. Aquesta és una responsabilitat que no els hi pertoca. Si resulta difícil parlar amb la ex-parella, s’han de trobar altres solucions, com per exemple els professionals de la mediació.
- Els adults que intenten “compensar-los”: Els adults implicats en una separació poden sentir-se culpables i intentar restaurar aquesta culpabilitat amb accions inapropiades, com comprar-li coses constantment, malcriar-los permetent que incompleixin les normes o límits establerts, etc. Hi han adults als que els costa tolerar i acompanyar en el dolor i per aquest motiu busquen estratègies d’evitació i distracció. No obstant, que el seu fill o la seva filla faci i desfaci al seu gust no és el que més li convé. Tanmateix, aquest plantejament acostuma a provocar conseqüències negatives en quan es vol recuperar l’autoritat quan es restableix certa normalitat.
- Els que pateixen de gelosia i enveja davant la relació entre els seus fills/es amb la seva ex-parella: Recordi que ningú pot substituir-lo en la vida dels seus fills/es, el seu paper és fonamental en el seu creixement com a persona, i és molt important per ells que tots dos progenitors estiguin involucrats en la seva educació i desenvolupament. Els nens i nenes poden manifestar més afecte a un dels dos, no s’ho prengui com una cosa personal, no és quelcom “contra seu”. Procuri comprendre i respectar les necessitats dels seus fills/es en aquest moment.
Què poden fer els adults implicats en un procés de separació?
- Busqui ajuda per acceptar i afrontar els seus propis sentiments. Ser conscient dels nostres sentiments és el primer pas per no reaccionar davant d’ells de forma impulsiva, i per no involucrar a altres persones, en aquest cas, als fills/es.
- Tingui paciència amb un mateix i amb els seus fills i filles durant el procés. L’adaptació als canvis no segueix el mateix ritme per a tots
- Aprengui a reconèixer les senyals d’estres en un mateix i en els seus fills, entenent que és natural en aquestes situacions de pèrdua i canvis, i busqui les maneres més adequades per gestionar-ho.
- Mantingui la seva vida quotidiana, és la millor manera de que, tot hi que tot canviï, res hagi canviat.
