Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

14 BENEFICIS DE LA PRÀCTICA DE MINDFULNESS

La pràctica de l’Atenció Plena o Mindfulness s’està aplicant al terreny del menjar, coneguda com a Mindful Eating.

Diversos estudis han trobat el següent sobre intervencions basades en atenció plena aplicades a l’alimentació:

  • Els participants aprenen a reconèixer estats emocionals sense actuar patrons reactius habituals (menjar compulsivament / a restringir)
  • Millor capacitat per identificar senyals de fam i sacietat
  • Disminució de conductes alimentàries de risc, incloent-hi afartaments i menjar en resposta a emocions
  • Menor ansietat
  • Major autoacceptació i seguretat

La pràctica de l’Atenció Plena permet prendre consciència de  quan mengem sense pensar, o perquè hi ha menjar al nostre voltant

Hi ha força evidència científica que a mitjà i llarg termini les dietes no funcionen. La pràctica Mindfull eating aconsegueix una transformació de la nostra conducta i la nostra relació amb el menjar. La seva finalitat no és canviar el que mengem, sinó com mengem. En utilitzar exercicis d’atenció plena cultivem una consciència entorn del menjar, més equilibrada, que té repercussions en la salut i en el pes:

  • Nodreix no només el cos sinó també el cor.
  • Es torna més fàcil i disfrutable amb la pràctica.
  • Et fa conscient de la teva interrelació amb altres persones i éssers.
  • És divertida.
  • Promou una entesa de les teves veritables necessitats.
  • T’ajuda a fer-te conscient dels teus pensaments, sentiments i sensacions físiques en relació amb l’alimentació.
  • T’ajuda a re-connectar-te amb la teva saviesa interna innata sobre de la fam i sacietat.
  • T’ajuda a canviar el locus de control extern a la saviesa interna del teu cos.

Si es dòna una desconnexió ment-cos, es produeixen respostes com menjar davant d’emocions difícils de manejar com la ràbia o la tristesa, o la por. En aquests moments estem desconnectats de les nostres senyals corporals, i fem servir el menjar per gestionar emocions o estats mentals: per exemple, si estem ansiosos, avorrits, deprimits, o qualsevol altre estat mental.

La Dra. Jean Kristeller, creadora del model MB-EAT, en un article per a la revista Balanced Living Psychology comenta el fàcil que és menjar quan és l’hora, quan hi ha menjar davant nostre o en resposta a emocions com enuig, ansietat, depressió, o simple avorriment. Encara que sembli estrany, amb més coneixements de nutrició (per exemple, com a conseqüència de fer dieta), el problema pot empitjorar, ja que enfocar únicament en el coneixement extern ens desconnectem de la consciència i saviesa interna. Hem oblidat com és menjar quan tenim gana i parar quan hem menjat suficient.

Si vols incrementar la teva consciència enfront del menjar, segueix aquestes pautes:

  • El primer pas és estar presents en l’acte de menjar, centrats en els aliments, en el que el cos necessita. Això comporta deixar d’atendre altres estímuls com el mòbil, la TV, l’ordinador, o el diari.
  • Seu en una cadira davant d’una taula, col·loca el teu cos de forma correcta, amb els peus a terra i l’esquena recta.
  • Observa les oportunitats positives, nutritives i saludables que estan disponibles a través de la selecció i preparació d’aliments respectant la saviesa interna.
  • Utilitza tots els sentits per triar i menjar aliments que són tant plaents com nutritius i saludables per al cos.
  • Observa i reconeix les respostes del teu cos als aliments.
  • Aprendre a estar conscient de la fam física i dels senyals de sacietat per guiar les teves decisions de començar i parar de menjar.

Com reconèixer la sensació de gana?

El primer és adonar-nos del que ens porta a menjar

La majoria dirà que perquè tenen gana. Però quan es pregunta a les persones com saben que tenen fam, es queden desconcertades. La causa d’aquest desconcert és que vivim un complex conjunt de sensacions, pensaments i emocions, que podem considerar com diferents classes de fam. Es poden distingir fins a 7 classes diferents: fam visual, olfactiva, bucal, cel·lular, mental, del cor, i fam estomacal.

Amb mindfulness podem aclarir i separar aquestes diferents experiències. Posant consciència, observant amb cura el que succeeix en el nostre interior, en lloc de reaccionar de forma automàtica emportant-nos el menjar a la boca, podem crear un espai per a transformar la nostra relació amb l’alimentació i amb l’acte de menjar. Si ens adonem que tenim ansietat (que també produeix sensacions a l’estómac) la necessitat no és menjar, sinó potser descansar o relaxar-se.

Jean Kristeller, professora de la Universitat Estatal d’Indiana, en les seves investigacions ha descobert que els menjadors compulsius redueixen els seus afartaments de quatre a un a la setmana quan comencen a menjar amb atenció plena, i que asseguren sentir-se tenir més domini respecte a la ingesta d‘aliments. El programa de Kristeller ha estat estudiat amb èxit per altres investigadors, confirmant que té beneficis per a pacients que pateixen d’obesitat.

L’atenció plena en el menjar no pretén que les persones baixin de pes, sinó que s’enfoca en la necessitat física i psicològica de menjar. Es tracta més de connectar amb la saviesa del cos que amb explicar calories.

Deixa un comentari