Continuo, en el post d’avui, assenyalant les possibilitats de la pràctica de l’Atenció Plena en la nostra vida. En desenvolupar el “jo observador” en la nostra experiència podem ampliar la nostra llibertat perquè no ens quedem atrapats per allò que experimentem. Aquest benefici és el que permet:
Ampliar la consciència
Intenta deixar de ser conscient, no percebis els sons, ni la teva respiració, ni els teus pensaments, ni les teves emocions, ni les teves sensacions físiques.
Intenta-ho i t’adonaràs compte que és impossible.
El concepte de consciència és un repte per a la ciència, especialment per la psicologia. Què és la consciència? Tots tenim l’experiència de ser conscients, però resulta difícil identificar-la i descriure-la. Des d’un punt de vista científic podem dir que és un producte del cervell, encara que no sabem si el nostre cervell la produeix o la “sintonitza”. Sigui quin sigui l’origen de la consciència, podem observar la seva doble qualitat, semblant a la llum, que pot ser una ona i també una partícula. La consciència es pot centrar en un moment, en una experiència que està succeint en aquest instant, i alhora observar al subjecte que està vivint aquest instant sense aferrar-se a ell. Thich Nhat Hanh descriu la ment com un televisor amb centenars de canals. Quin canal vas a sintonitzar? Normalment anem a centrar-nos en la història que ens mostra aquest canal, sense advertir que hi ha un receptor d’aquesta història i de milers d’altres històries. Mitjançant la pràctica de Mindfulness podem observar quin canal estem veient, podem canviar de canal, podem triar la història que és mostrada en aquest moment fugaç.
La consciència és com un mirall net, transparent, que acull les imatges, que ens torna el nostre rostre, sigui com sigui, estigui com estigui. Però el mirall només és el reflex. Així la nostra consciència no és només aquest instant que percebo. És com l’aigua, neta i transparent que torna la imatge del que a ella s’acosta. Puc percebre les tecles de l’ordinador en els rovells dels meus dits, puc veure les lletres que es van formant a la pantalla, em puc veure asseguda teclejant i llegint, puc percebre les sensacions físiques del meu cos. La meva consciència recull una infinitat d’experiències que sorgeixen en l’instant present, i no és cap d’elles. Les abasta totes, les acull i no és cap d’elles.
Quan àmplies la consciència pots reconèixer més elements de la teva experiència sense identificar-te amb ells
Reconèixer els estats mentals de la consciència
En aquest instant, et demano que percebis els sons, els propers i els llunyans, les veus, els sorolls, els de casa teva i els que vénen del carrer. Ara porta, si us plau, la teva atenció a terra que trepitgen els teus peus, fixa’t en el seu color, si consistència. Et demano també que atenguis al gust de la teva boca en aquest instant, i a les olors que percep el nas.
Presta atenció ara a les sensacions físiques dels teus peus, per exemple, a la seva temperatura, al seu grau de tensió o relaxació, als punts de contacte amb el terra.
I finalment, presta atenció en aquest instant als pensaments de la teva ment, també pots portar a la teva ment a un record i observar com flueixen emocions, imatges o idees.
Totes aquestes experiències són producte de la nostra ment, són estats mentals que podem observar des de la nostra consciència. La naturalesa dels estats mentals és transitòria i podem percebre com apareixen i s’esfumen donant pas a un nou estat mental.
Els estats mentals són canviants, igual que els paisatges a través de les estacions de l’any, igual que les fases de la lluna.
La pràctica que et proposo avui és que escullis un record que descriguis com a bo o positiu. Observa què sent el teu cos davant aquest record, observa l’estat de la teva ment davant seu, observa els pensaments que sorgeixen amb aquest record, potser l’associes amb l’amor, amb la generositat, amb la saviesa, amb l’alegria, amb la confiança.
Tria ara un record que, per contra, qualifiquis de valors com a dolent o negatiu. Aprecia com respon el teu cos davant les imatges que evoca aquest episodi, observa l’estat de la teva ment davant seu. Potser l’associes amb la preocupació, amb l’egoisme, amb la impossibilitat d’acceptar alguna cosa, amb l’estupidesa, amb la rigidesa.
Observa com sorgeix i desapareix un estat mental i l’impacte en el teu cos-ment.
De la mateixa manera que has triat evocar un record o un altre, pots aconseguir un estat mental o un altre.
