Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

14 BENEFICIS DE LA PRÀCTICA DE MINDFULNESS

A partir d’ara, vaig a compartir amb vosaltres, a través d’aquests articles, una sèrie d’aprenentatges relatius al que ens pot aportar la pràctica de l’atenció plena.

Aquesta setmana, vaig a assenyalar dos dels seus avantatges, i successivament aniré exposant la resta.
Com amb qualsevol altre tema, per obtenir els beneficis de l’Atenció Plena, només hi ha una manera, practicar-la. Per això, aniré proposant pràctiques que ajudin a cultivar-la.

Veure la noblesa i bellesa de les persones

En un temple de Tailàndia, s’alçava una estàtua de Buda. S’havia mantingut durant 500 anys i s’havia convertit en objecte de veneració a través dels anys en què havia vist canvis de govern, invasions d’exèrcits i violentes tempestes. Va arribar un moment que l’estàtua havia començat a esquerdar; amb el temps una de les esquerdes es va fer tan ampla que un dels cuidadors del temple va investigar amb una llanterna què hi havia dins. En il·luminar l’interior de l’esquerda va veure “el flaix brillant de l’or! Aquesta enlluernadora obra d’art va ser coberta amb guix i argila per protegir-la en les èpoques de conflictes i disturbis. De manera similar, les persones cobrim la nostra noblesa i bellesa innates per fer front a situacions amenaçadores.”

La paraula noblesa prové de la paraula grega gno i significa “saviesa” o “llum interior”. En la nostra llengua s’aplica al que és il·lustre, digne d’admiració i distingit en els seus valors, conductes i comportament. Com podríem connectar amb aquesta qualitat en les persones que ens envolten?
Darrere de les pors, de la necessitat, de l’agressivitat i del dolor hi ha un ésser que és com nosaltres. Resulta fàcil admirar a persones que han destacat per la seva brillantor, però és més difícil en persones que no valorem i fins i tot en les que valorem de forma negativa. No obstant això, en elles també està present la noblesa i la bellesa.

Òbviament la manera més fàcil és estar connectats amb la nostra part noble i bella i des d’aquí practicar la nostra mirada als éssers que ens envolten per descobrir el seu “or interior”

Et proposo que triïs un dia d’aquesta setmana en què prenguis la decisió que aquest dia tractaràs de veure el Buda d’or de les persones amb les quals parles. Nota com aquesta percepció afecta a la teva relació amb elles, percep com t’afecta a tu i al teu treball.

Què passaria si això fos un hàbit en la teva vida?

Desenvolupar la compassió i interconnexió amb tots els éssers

T’esforces per ser una persona millor i no ho aconsegueixes? Intentes ser una persona més disciplinada? No aconsegueixes creure’t el teu valor i la teva essència com a persona digna de ser estimada? Sents odi i ressentiment en el teu interior? Et menysprees?

La veritable sanació passa per la compassió. La compassió és natural i deriva de la nostra interdependència. Igual que els minerals del sòl integren el blat i els nostres ossos, els núvols carregats de pluja es converteixen en la nostra beguda i la nostra sang, l’oxigen dels arbres i els boscos és l’aire que respirem. A l’Àfrica, quan se li pregunta a algú com està, respon en plural “estem bé” o “no estem bé”. Pot estar bé, però la seva mare potser està malalta, i per tant ell tampoc ho està.

Cada menjar que fem està connectat a un munt de coses i persones: les persones que van plantar o recollir l’aliment, les que el van transportar, les que ho van vendre; també del clima, dels insectes i altres animals i de tot el coneixement humà en l’agricultura, ramaderia, pesca, conservació i cuina dels aliments.

Simone Weil, filòsofa i mística ens recorda: “El perill no està en què l’ànima dubti que existeixi el pa, sinó en què, per un engany, es convenci a si mateixa que no té gana”.

La compassió ens recorda que encara que ens hàgim perdut, mereixem ser acceptats. Cada persona porta la seva pròpia càrrega de dolor, derivat de la seva història, dels seus traumes i dels de les seves famílies, del moment social que vivim, de les dificultats en ser dones o homes. Sovint ens sentim que hem estat rebutjats i per sobreviure afegim una capa més de fang a l’estàtua.

Amb la compassió aprenem a obrir-nos a la vida sense armadures, és una actitud valenta. La necessitem quan ens enfrontem a una separació i no volem augmentar el dolor i l’angoixa, quan tenim problemes a la feina, o no tenim feina, quan els nostres fills i filles tenen problemes. En aquestes situacions som vulnerables i totes les persones implicades necessiten compassió.

Per desenvolupar la compassió, medita assegut en silenci per centrar-te, visualitza i evoca el sentiment de la compassió, primer cap a tu i després expandeix-la a altres persones, als teus éssers estimats, cap a les teves amistats, cap a la teva comunitat. Percep la connexió bondadosa amb tota la vida i les seves criatures.

Deixa un comentari